Maria Antònia Oliver és professora en l’àmbit científic i matemàtic de l’Institut Guillem Colom Casasnovas i també és la coordinadora de la comissió de Convivència del centre. Durant el present curs ha realitzat un estudi per conèixer les conductes dels joves en la utilització de dispositius mòbils. Al treball hi han participat 262 alumnes d’entre 12 i 18 anys, que han respost una enquesta sobre el comportament que tenen a l’hora d’emprar aquests aparells electrònics.

Pregunta.- L’estudi diu que el 81% dels alumnes té mòbil abans dels 12 anys. Són massa joves per tenir-ne?
Resposta.- L’estudi s’ha fet a alumnes d’ESO i de Batxillerat, amb edats d’entre 12 i 18 anys. Tots ells diuen que tenen el mòbil des d’abans. El més normal és que als 9 o 10 anys ja el tenguin. I crec que com a eina potent que és, se’ls ha d’ensenyar. N’han d’aprendre. És com qui aprèn a caminar. Si se’ls dona un mòbil fora control, ells tresquen. I és molt fàcil enganxar-se.

P.- A quina edat es recomana que els arribi el seu primer mòbil?
R.- Als 10 o 12 anys són molt tendres. Encara no tenen la seva personalitat formada i agafen uns models que no són els que toquen. Els pares han de posar un seguit de restriccions i uns controls en l’ús dels mòbils i, a poc a poc, quan el nin va madurant, anar-li obrint. Tenir un mòbil sense cap control i que els joves puguin disposar d’ell, jo crec que ha de ser a partir dels 15 o 16 anys.

P.- Quina conclusió li ha cridat més l’atenció de l’estudi que ha realitzat?
R.- Una de les dades que més m’ha cridat l’atenció és que un 60% dels alumnes diuen que es connecten quan estan avorrits. I connectar-se per avorriment és el més fàcil per a ells, ja que és el que tenen més a mà. Abans, nosaltres jugàvem, quedàvem amb els amics, fèiem esport, agafàvem un llibre, fèiem un treball manual... Però ara no. Ara el més fàcil és agafar el mòbil on ho tenen tot. I no només és el mòbil, sinó que també podem parlar de l’ordinador, la tauleta o Internet a la televisió.

P.- Per què va decidir fer un estudi sobre l’ús d’aquests dispositius?
R.- Aquest estudi es va fer a Binissalem, al meu anterior centre de treball. El vaig agafar de model per fer-lo a l’Institut de Sóller. També ho vaig fer partint de la situació de la pandèmia, per veure si això influïa més amb el fet d’estar més temps a casa.

P.- A Sóller es pot parlar de casos d’addicció a les pantalles?
R.- Ho vaig cercar. Addicció es considera 5 hores diàries o més davant les pantalles. Tot i això, crec que és difícil xerrar d’una addicció com a tal. Per tant, diria que els mòbils creen dependència, com una sensació de necessitat. Els joves, de fet, se’n va adormir amb el mòbil.

P.- I és recomanable anar a dormir amb el mòbil?
R.- No, què va! Nosaltres els deim que l’intentin deixar fora de l’habitació perquè no tenen cap necessitat de tenir-lo amb ells. També que separin el temps. El vespre és un temps de descans. I si el tenen devora i els vibra o els pita, els pot despertar o fer-los anar a dormir més tard. Hi ha casos d’al.lots que estan a l’habitació i els pares pensen que dormen. Però realment no ho estan fent. Per tant, jo recoman aturar-lo i, fins i tot, aturar el wifi de la casa perquè tanmateix el vespre no s’empra.

P.- Hi ha relació entre l’ús del mòbil i el rendiment acadèmic?
R.- Els alumnes creuen que no. Però nosaltres pensam que sí perquè tot aquest temps que estan amb el mòbil és un temps que no aprofiten per fer altres coses, i una d’elles és l’estudiar. Els joves també estan molt acostumats a treballar amb música. Ara tenen el Chromebook amb la pestanya de la feina oberta i moltes altres de vídeos o música. Des de l’Institut en part ho podem controlar. Però hi ha coses que no. I ells diuen que hi dediquen tantes hores a l’estudi, però hores productives, realment no són tantes.

P.- Vostè és partidària de permetre l’ús del mòbil a classe?
R.- Sóc partidària d’educar-los en l’ús del mòbil. Ara mateix a l’Institut els alumnes poden dur el mòbil i aparells electrònics. Es recomana que els deixin amagats dins la motxilla i els poden emprar amb el permís del professor. Sempre que hi hagi un mal ús es podrà sancionar l’alumne o requisar el mòbil i dur-lo a direcció fins que al final de la jornada l’alumne el recupera, o també s’espera a parlar amb els pares en casos molt greus. El que sí som molt estrictes és amb els usos que creen conflictes o casos de bullying a partir dels mòbils. Ho intentam controlar perquè ho consideram molt greu. De tota manera, amb la introducció progressiva del Chromebook, els alumnes no necessiten el mòbil a les classes.

P.- Creu que els pares han d’imposar un control sobre els mòbils dels fills?
R.- Existeixen aplicacions molt interessants de control parental que permeten controlar el temps màxim d’ús, l’horari que s’hi connecten, els exigeix permís dels pares per instal.lar aplicacions o també bloquegen determinades pàgines perquè no hi accedeixin.

P.- Per tant, és recomanable que els pares imposin aquest control?
R.- Sí, totalment. De fet, permet controlar i, posteriorment, anar amollant a mesura que veus que el fill va madurant. I això s’ha de mantenir fins que es considera que el fill ja és adult.

P.- Quins consells donaria als pares perquè els fills no estiguin tan enganxats?
R.- En primer lloc separar el temps. Que dediquin un temps a l’estudi, un temps a l’esport, un temps als amics i un temps al mòbil. Però no mesclar-ho tot, perquè al final no fan ni una cosa ni l’altra. Des de casa se’ls ha d’acompanyar i ensenyar-los. Cal xerrar molt sobre els perills, vetllar quin és el comportament de l’infant per si de cada vegada es va aïllant més o hi passa molt de temps. També, com he dit, és important desconnectar el wifi a les hores de dormir. I un altre consell és predicar amb l’exemple, ja que si l’adult està tot el dia enganxat el fill farà el mateix.

P.- La societat ens diu que de cada vegada és més important el mòbil i Internet. On es troba el límit entre el bé i el mal?
R.- Ara mateix estam en una època digital on tot ho pots fer a través del mòbil. Precisament per això hem d’intentar separar. El que es pot fer sense un dispositiu, s’ha de fer sense. No es pot substituir quedar amb els amics, per xerrar amb ells a través del mòbil. Els dispositius són necessaris i tenen coses bones. Però sempre amb un control. I, sobretot, que sigui un mateix qui els controla. Que no siguin les pantalles qui et controlen a tu.

P.- Existeix preocupació en la comunitat educativa
R.- Sí, és un tema que crea controvèrsia. Hi ha gent que restringiria més l’ús i hi ha gent que no. És difícil arribar a l’equilibri. I la postura que tenim és aquesta: no deixar passar segons quines coses. Però també volem deixar una mica de llibertat als joves.

P.- Amb els alumnes tracten el tema de les xarxes socials?
R.- Sí, feim tallers i xerrades. I, com he dit, som molt estrictes quan hi ha problemes. Enguany han vengut dues al.lotes de la Guàrdia Civil a xerrar sobre el tema de l’assetjament sexual a través de les xarxes. Moltes vegades entre parelles hi ha com un rerefons masclista o una conducta possessiva darrera el mòbil.