La Fundació Jardí Botànic - Museu Balear de Ciències Naturals ha estrenat aquesta setmana una nova gerent. Aina Ferrero treballa des de dimarts en la direcció de la institució per donar continuïtat al projecte d’unificació de les dues entitats que va començar fa dos anys amb la modificació dels seus estatuts.

Pregunta.- Acaba d’aterrar al seu nou càrrec. Quins projectes té en ment per a aquesta institució?
Resposta.- L’encàrrec principal és el de fer que tant el Jardí Botànic com el Museu vagin de la mà en un projecte conjunt de recerca, conservació i divulgació de les ciències naturals, respectant, evidentment, les diferències i les particularitats de cada una de les dues seccions. En quant a projectes concrets, la idea és poder-los definir en les pròximes setmanes i mesos, després d’haver pogut analitzar i diagnosticar la situació de la fundació. En aquest sentit, és fonamental la col.laboració, no sols de les directores científiques, na Magdalena Vicens i na Carolina Constantino, sinó també la de tota la resta de treballadors perquè cada un, des de la pròpia perspectiva que li dona el seu lloc de treball, pot aportar qüestions valuoses de cara a millorar el funcionament de l’entitat.

P.- Com es troba l’economia de l’entitat?
R.- Segons m’ha explicat l’anterior gerent, en Josep Lluís Gradaille, l’entitat té una correcta salut financera. De totes formes, encara no he pogut revisar les memòries econòmiques anteriors ni conèixer de primera mà l’estat de comptes.

P.- Què s’ha de fer per disposar de més recursos?
R.- En termes generals, diversificar al màxim les fonts d’ingressos.

P.- Per què va decidir optar al càrrec de directora-gerent?
R.- Perquè m’agraden els reptes i aquest em pareixia un de ben interessant. Som una persona amb moltes inquietuds i tot el que faig ho intent fer el millor possible i no em don per vençuda aviat.

P.- Està satisfeta d’haver estat la persona escollida?
R.- Estic agraïda per la confiança que han dipositat en jo patrons i fundadors, perquè, després d’haver xerrat amb ells, he sentit com si m’estassin confiant d’alguna manera una mena de tresor que és el que per ells significa tant el Museu com el Jardí Botànic que han estimat i han fet créixer durant 40 anys.

P.- Vostè advoca per la professionalització, com es pot avançar en aquest sentit?
R.- Em referesc a intentar que tant el museu com el jardí segueixin els paràmetres actuals recomanats en quant la conservació, protecció, divulgació i recerca d’aquest tipus de patrimoni.

P.- Com compaginarà les diferents sensibilitats que històricament hi ha hagut entre el Jardí Botànic i el Museu de Ciències Naturals?
R.- Sé que no és una tasca fàcil, però confiï que amb empatia, diàleg i voluntat conciliadora sigui possible. A més, la voluntat actual de tot l’equip és fer que les coses marxin bé i que la feina feta fins ara pugui seguir creixent des d’una perspectiva integradora.

P.- Ja ha tengut contacte amb els treballadors?
R.- Sí, i m’he sentit molt ben acollida.

P.- Preveu dur a terme algun tipus de reestructuració interna?
R.- S’ha d’estudiar la manera d’optimitzar els recursos que tenim, però per això, primer s’ha de xerrar amb tot l’equip i analitzar la situació actual.

P.- Quin balanç fa de l’anterior director?
R.- Crec que ha fet una feina molt bona en el Jardí Botànic. Tenc el màxim respecte pel seu llegat i crec que s’ha de valorar positivament la passió que ha posat durant tota la seva vida per fer créixer un projecte com el del Jardí, que actualment duu a terme investigacions amb fons europeus, compta amb nombrosos col.laboradors i treballa en xarxa amb altres institucions similars.

P.- Ha tengut l’oportunitat de parlar amb ell?
R.- Sí, em va rebre el primer dia de feina i ha estat molt amable amb jo. Agraesc públicament la bona rebuda i la disposició que ha mostrat a facilitar-me la transició al nou càrrec.

P.- Ja coneixia les instal.lacions del Museu i del Jardí?
R.- Sí, per suposat. M’hagués semblat una irresponsabilitat presentar-me a un lloc de feina com aquest sense conèixer-lo prèviament.

P.- S’ha anunciat la creació d’una nova pàgina web. Què ens pot avançar al respecte?
R.- No conec res d’aquest aspecte perquè és un tema que s’ha gestionat prèviament a la meva arribada. De totes formes crec que el més coherent seria renovar la web de manera conjunta: Museu i Jardí Botànic, i que estiguin unificades d’alguna manera.

P.- En el passat s’ha parlat d’adquirir propietats veïnades per ampliar el Jardí. Ho veu factible?
R.- És molt prest per poder opinar d’aquest aspecte.

P.- L’entitat ha de centrar els seus esforços en la investigació o més bé s’ha d’obrir al turisme per incrementar els ingressos?
R.- Crec que no són qüestions incompatibles. L’ideal seria poder arribar a un equilibri entre les funcions pròpies de l’entitat vinculades a la investigació i aquelles relacionades amb la divulgació com és la de l’obertura al públic, entre d’altres. No és una qüestió únicament d’increment d’ingressos, que per suposat és important, sinó que el mateix sentit d’una entitat patrimonial com la Fundació Jardí Botànic - Museu Balear de Ciències Naturals és la de poder assolir totes les funcions per les que està concebuda. Què seria d’aquesta fundació si no continuàs la recerca o no s’obrís al públic? Perdria, conceptualment, la seva essència.

P.- Vostè també és la directora del Museu del Calçat d’Inca, com compaginarà els dos càrrecs?
R.- Per què els dos llocs de feina són a mitja jornada.

P.- Després de l’any de la Covid-19 on les visites als museus s’han reduït considerablement, com creu que es poden reactivar aquest tipus d’espais?
R.- Crec que hem de tenir una mica de paciència. El primer és la salut, i els museus sempre tenim moltes feines a fer a nivell intern (treball de col.leccions, de documentació, recerca, manteniment, magatzem, etc.) que hem d’aprofitar per fer ara en aquests moments que les visites han baixat. Quan les coses estan normals, el dia a dia ens menja amb les activitats que programam, i moltes vegades no ens dona temps per poder fer aquestes altres qüestions tan necessàries però menys visibles. Per això, crec que aquesta crisi la podem prendre com una oportunitat per fer aquestes feines que en l’activitat normal no podem dur a terme, sobretot en institucions més petites on sempre ens falta personal i tots acabam fent una mica de tot.

P.- I en ple 2021, cap on va el model de museu actual?
R.- Un museu amb una clara vocació social, que es construeix dia a dia amb les aportacions de la comunitat, però sense perdre la seva essència com a institució dedicada a la recerca, educació, exhibició i divulgació del patrimoni, natural o de qualsevol altre tipus. Tot i que proliferin iniciatives digitals, que de ben segurs són necessàries, no s’ha de perdre el valor del que és presencial, del contacte humà i inclús de l’analògic.