Tolo Seguí és el psicòleg de l’Ajuntament de Sóller. Pertany a l’Adiseb, una entitat especialitzada en teràpia familiar sistèmica. Des del seu lloc de treball tracta tots els casos que li deriva el departament de Serveis Socials. En aquesta entrevista fa un repàs a l’afectació que està tenint la situació actual des del punt de vista del seu lloc de treball.

Pregunta.- Ens trobam en el pitjor moment de la pandèmia, quin consell donaria per conviure amb aquesta situació?
Resposta.- Pot parèixer contradictori, però no sóc gaire donat a donar consells. El que sí diria és que no hi ha una forma correcta de conviure amb això: cada persona té les seves circumstàncies i qualsevol estat d’ànim que aparegui, l’hem de viure com una resposta humana normal.

P.- Quina és la principal problemàtica que es troba entre els sollerics que recorren als seus serveis?
R.- Els problemes amb els que treballam són d’allò més variat. Afortunadament, els Serveis Socials de cada vegada estan més especialitzats i oberts a tothom. Això fa que arribem a molts de tipus de problemàtiques, tant jo com la resta de l’equip.

P.- Quin és el perfil d’usuari de l’àrea de psicologia dels Serveis Socials de Sóller?
R.- Atenem principalment a famílies en crisi, i solem treballar amb tants de membres com s’hi presten. Ens agrada comptar, sempre que és possible, amb la mirada i amb la participació de totes les persones de la família.

P.- Ha canviat el perfil de qui acudeix als seus serveis amb la irrupció de la pandèmia?
R.- Em consta que s’ha donat un increment molt significatiu de les demandes als Serveis Socials per mor de la pandèmia, havent-hi persones que s’estan beneficiant de la nostra atenció i que no ho havien fet fins ara. Per tant, més que haver canviat, diria que s’ha diversificat.

P.- Creu que les persones estam preparades per viure un segon confinament dur?
R.- L’ésser humà pot adaptar-se a allò que ni sospitava que podria adaptar-s’hi. Però és cert que la greu manca d’ingressos de moltes unitats familiars, el clima constant d’incertesa i l’estressant que això pot arribar a ser, fa que sigui difícilment imaginable un segon episodi com el que vàrem viure.

P.- I si arriba el cas, com l’hem d’afrontar?
R.- Com poguem! Què podríem exigir-nos amb unes circumstàncies tan adverses com aquestes? Hem de ser una mica indulgents amb nosaltres mateixos davant un escenari així i tot el que comporta des del punt de vista emocional. Quan no podem més, ens toca demanar ajuda.

P.- Creu que la situació viscuda durant els darrers deu mesos pot tenir repercussions a nivell de salut mental?
R.- Diuen els experts que la tercera onada serà mental, i pot ser que no vagin mal encaminats. L’adversitat ens pot enfortir, clar que sí. Però també de vegades fa emergir les nostres vulnerabilitats, i aquí és quan necessitam ajuda. M’atreviria a dir que seguiran augmentant les demandes d’atenció psicològica i psiquiàtrica.

P.- La Covid-19 ha provocat un augment de la demanda d’atenció psicològica?
R.- Sí. I a més, ha agreujat algunes situacions ja difícils per a moltes persones.

P.- Creu que les persones estam exposades a un excés d’informació sobre la pandèmia i la Covid-19?
R.- Crec que sí. És més, diria que moltes estan desinformades per excés. Més enllà de la Covid, vivim en un moment estrany on les notícies de dubtosa veracitat s’estenen sense fre i acaben per influir de manera alarmant a l’opinió pública. Tenc la sensació de què a les persones ens falta una mica de filtre a l’hora d’informar-nos, i això acaba essent perjudicial.

P.- Quin consell donaria per garantir una bona salut mental davant la gran quantitat d’informació que rebem?
R.- Més que consell, una pregunta útil que hom pot fer-se a si mateix a l’hora d’encendre la televisió o fer el repàs diari a les xarxes. És: necessit de veres saber-ho, això? Si hom vol estar informat, suggeriria tractar d’acudir a fonts fiables, no més d’una vegada al dia. Hi ha moltes coses interessants a fer abans que mirar el Facebook!

P.- Creu que de la por inicial s’ha passat a una situació d’esgotament generalitzat que condueix a la relaxació?
R.- Pot esser, tot i que estaria bé seguir mantenint-la una mica, aquesta por. El problema –i la virtut– de l’ésser humà, és que té la capacitat d’habituar-se a quasi tot, el que de vegades porta a minimitzar perills reals i, en conseqüència, perdre la por quan és un poc necessària.

P.- I com es pot combatre aquesta situació?
R.- No li podem demanar a la gent que de sobte senti por. Però el que sí es pot demanar és que activin el seu gen solidari. Crec que hem de pensar una mica més col.lectivament enlloc d’individualment i ser rigorosos amb el compliment de les mesures que poden evitar contagis. També tendim a pensar, erròniament, que les persones més properes no estan contagiades o que no hi estam nosaltres. Quin sentit té treure’ns la mascareta quan estam amb elles?

P.- Les persones que ja tenien una patologia emocional o psicològica abans de la pandèmia de la Covid-19, com els ha afectat la nova situació?
R.- Depèn de la patologia. Per exemple aquelles persones que són poc donades a sortir i no passen gaire gust de relacionar-se, la Covid i totes les restriccions que ha comportat els hi ha semblat fins i tot un descans. En canvi, persones amb altres tipus de problemàtiques sí que poden haver vista agreujada la seva situació.

P.- Es poden veure agreujades aquestes patologies?
R.- Sí, per allò estressant de la situació. Per exemple, l’economia precària de casa, el clima d’incertesa generalitzat del que ningú n’és aliè i la manca de relació social són factors de risc per a l’empitjorament d’un quadre clínic que ja era greu abans.

P.- La reducció d’activitats extraescolars, esportives o d’esbarjo pot deixar seqüel.les entre la població més jove?
R.- Si hi ha una població resilient i capaç de refer-se de tot això, aquesta és la infanto-juvenil. Crec que la pandèmia i les circumstàncies que l’han envoltada els hi quedarà com un mal record: els infants poden adaptar-se bé a aquestes realitats si la família els hi dóna la seguretat necessària.

P.- I ja per acabar, davant la situació actual quin consell donaria a les persones majors que viuen soles?
R.- Està essent difícil per elles. Amb pandèmia o sense ella, la gent major és la gran oblidada. I quant tenim a aprendre d’ella! Se’m fa mal donar consells a persones que podrien donar-me’ls a mi. El que sí diria als fills, néts i altres familiars, és que vagin a veure’ls, que s’aprèn molt més amb ells que darrere una pantalla!