La Unió Europea i el Regne Unit consumaran avui a la nit el divorci que es va iniciar l’any 2016 amb el referèndum del Brèxit. Federico Francisco Price té una àmplia experiència en diplomàcia internacional entre Espanya i el Regne Unit. També ha ocupat diversos càrrecs a les forces armades britàniques.

Pregunta.- Fill de pare britànic i mare sollerica. Com ha viscut el procés del Brèxit?
Resposta.- Amb incomoditat i ansietat. Des del referèndum de 2016, tant la Unió Europea com el Regne Unit han afrontat quatre anys d’incertesa, plena d’arguments i divisió. Les dues parts han aconseguit un acord de divorci de 1.500 pàgines complex, però aconseguir-ho ha estat un procés difícil i dur.

P.- Està d’acord amb els postulats de ruptura entre el Regne Unit i la Unió Europea?
R.- No, no realment. El Regne Unit va contribuir a fomentar la pau a Europa després de la II Guerra Mundial, que posteriorment va conduir a la formació de l’AELC, el mercat comú i la Unió Europea. És molt, molt difícil per a un estat membre sortir de les estructures que han evolucionat durant els darrers 45 anys, mentre continuen vivint, comerciant, treballant i cooperant amb els seus amics i veïnats més propers.

P.- Considera positiu l’acord comercial in extremis que es va assolir la setmana passada?
R.- En absolut, malgrat els esforços intensos de negociació, és el millor d’una mala situació. Personalment, crec que és un acord molt inadequat, que deixa moltes zones inestables i un gran nombre de preguntes sense resposta. És adequat (i aprovat) per a la Unió Europea, però té molts aspectes negatius per al Regne Unit. No és el que es podria descriure com un ‘bon negoci’: la prova és que una enquesta d’opinió de “YouGov” publicada avui 30 de desembre revela que només té el 17% d’aprovació pública.

P.- Va témer que la sortida del Regne Unit es produís sense acord?
R.- Sí i no. L’extrema dreta (i molt influent, euroescèptica) del partit conservador governant, conegut com el Grup Europeu de Recerca, va impulsar una separació completa. Però al referèndum no es va esmentar que no hi hauria acord del Brèxit i, tot i la dura aparença negociadora, aquesta ruptura hauria estat enormement perjudicial per a ambdues parts. Així que no, sempre he cregut que hi hauria un tracte d’algun tipus, encara que fos “dur”.

P.- Què hauria passat en aquest cas?
R.- Un desastre. No arribar a un acord hauria representat un fracàs total de diplomàcia i negociació internacional. El dany a la nació que sortia hauria estat brutal, provocant una llarga durada de reputació i interrupcions comercials. Les 27 nacions restants també haurien patit, però s’haurien unit. El dany colateral al comerç i al moviment internacional hauria estat enorme. L’efecte negatiu sobre fronteres com Irlanda hauria estat colossal, sense oblidar la llarga qüestió de Gibraltar.

P.- Qui creu que surt més fort de la nova situació: Europa, el Regne Unit o cap dels dos?
R.- Mai va ser una competició per autolesionar-se, ni una cursa amb guanyadors. La Unió Europea ha perdut un membre i un soci comercial molt important i poderós. De fet, ha perdut un pare fundador de molts dels sistemes de governança actuals i un gran contribuent fiscal. El Regne Unit ha perdut molts dels avantatges associats a la pertinença. Per tant, les dues parts s’han debilitat. A pesar que crec que el Regne Unit ho ha estat més.

P.- Tem pels problemes que puguin anar apareixent en el denominat Brèxit del dia a dia?
R.- Sí, atès que l’oferta és tan fina. S’ha descrit el camí a seguir com a accidentat, però això és una eufemització. Diria que hi haurà molta inestabilitat per davant, molts problemes per resoldre i que les relacions quotidianes trigaran anys a resoldre’s.

P.- Creu que l’efecte Brèxit es podria estendre a altres països europeus?
R.- Ho dubto molt. Un petit nombre d’extremistes brexistes han esperat un efecte en cascada que debilitaria la Unió Europea i l’euro. Però les 27 nacions restants s’han unit i han mirat amb certa alarma el dolor bastant evident que ha provocat el Regne Unit, un preu elevat per recuperar una sobirania que realment mai no va perdre.

P.- Creu que el Regne Unit rebrà menys turisme?
R.- No. De fet pens el contrari. El Regne unit sempre serà un imant acollidor per al turisme. I atès que el Brèxit ha reduït des del referèndum un 25% el valor de la lliura, serà un lloc relativament barat per visitar un cop la Covid ho permeti.

P.- I al turisme britànic que arriba a Mallorca. Com afectarà la nova situació?
R.- Mallorca sempre ha estat a les cinc millors destinacions de vacances dels britànics. Sens dubte, això continuarà una vegada que les condicions ho permetin, sobretot perquè els sistemes turístics estan molt ben sincronitzats i entesos. L’únic inconvenient és que la caiguda del valor de la lliura encarirà les coses als britànics, però potser això fomentarà un ressorgiment de la qualitat contra la quantitat dels visitants.

P.- Quins avantatges durà el Brèxit al Regne Unit que no li proporciona la Unió Europea?
R.- L’objectiu principal del Brèxit ha estat “recuperar la sobirania”, no contribuir als fons de la Unió Europea i la llibertat total d’establir els seus propis sistemes comercials amb altres països, sense estar sotmesos a les lleis de la Unió Europea ni al Tribunal de Justícia europeu. Ah, i uns quants peixos més (que el Regne Unit no menja i els ven a la Unió Europea). Per tant, “recuperar la sobirania” és, tot i ser un concepte força abstracte, el preu que el Regne Unit ha pagat per haver perdut una gran quantitat d’altres avantatges. I repeteixo, les enquestes mostren que només el 17% dels britànics ara creu que el Brèxit és una bona idea.

P.- És a dir, si es tornàs convocar el referèndum, creu que no guanyaria la mateixa opció?
R.- Sempre va ser una majoria escassa. Només el 52% de la minoria que va votar estava a favor del Brèxit. Mai es va fer cap menció de “cap acord” ni d’un “acord dur”, i es va assegurar als votants una retirada perfecta amb tots els avantatges però sense compromisos. La realitat finalment s’ha fet evident. Però els efectes negatius encara no s’han sentit. Un cop acabin els terribles efectes de la Covid, es notaran els més durs.

P.- Què va fer malament Europa perquè guanyàs el sí en l’opció de sortida?
R.- Res en concret. El Regne Unit sempre ha mantingut una filosofia d’independència ben arrelada i, goso dir-ho, un sentiment d’importància pròpia, tenyit, entre ardents brexistes, amb un cert grau de xenofòbia. El Regne Unit ha estat sempre a la perifèria de la Unió Europea, estant fora de l’espai Schengen, sense adherir-se a l’euro, no subjecte al Banc Central Europeu i amb la bonificació del pressupost obtinguda per Thatcher. El Regne Unit sempre ha valorat enormement la seva independència i la sobirania. El Brèxit va ser la culminació d’una objecció de llarga data a la noció d’una unió cada vegada més estreta, un sentiment totalment anatema per als britànics.

P.- Aquests dies es troba a Anglaterra, s’hi respira un ambient optimista amb la nova situació?
R.- No del tot. Ara hi ha la sensació que s’havia d’aconseguir el Brèxit una vegada que la voluntat democràtica del poble havia expressat el seu vot per marxar. Emperò els mitjans per aconseguir-ho han estat increïblement dolorosos i l’efecte general és negatiu. Per tant, s’havia de fer, però el resultat és i serà dolorós. Va valer la pena? Al meu entendre, un no rotund.

P.- I vostè, és optimista respecte el futur més immediat?
R.- No. Sóc profundament pessimista sobre el futur perquè s’han deixat de resoldre molts problemes, o bé en queden molts per negociar o que infligeixen dolor i, si més no, molèsties i molèsties. El sector de serveis (financer) representa el 80% del comerç del Regne Unit, però actualment no es pot superar. Al meu entendre, això és un fracàs increïble. Però el Regne Unit promet ser “el millor amic i aliat que la Unió Europea pugui tenir”, treballant “de mà a mà” en els propers anys. El Regne Unit no ha cercat mai una ruptura amb els seus veïns més propers, malgrat les fileres amargues i els durs insults des del referèndum de 2016.