El solleric Xisco López és des de l’any passat director insular d’Emergències del Consell de Mallorca i, per tant, responsable del cos de Bombers de Mallorca d’aquesta institució, que compta amb més de 250 efectius repartits per tota la part forana de l’illa.

Pregunta.- Des de quan està vostè relacionat amb el món dels bombers?
Resposta.- Jo he estat bomber tota la meva vida laboral. La meva carrera professional va començar l’any 1989, però sempre en els Bombers de Palma, no al Consell, primer com a bomber, després com a caporal i més endavant com a sergent.

P.- I ara és responsable de l’altre cos de bombers.
R.- Efectivament. A Mallorca hi ha dos cossos de bombers: un de l’Ajuntament de Palma i l’altre del Consell de Mallorca, que abasta la resta de municipis de l’illa. Les ciutats de més de 20.000 habitants han de tenir per llei un servei de bombers propi o conveniat amb alguna altra institució, i en el cas de Mallorca existeix la xarxa del Consell.

P.- Quan arranca aquesta xarxa?
R.- La va crear el Consell fa 35 anys, sota el nom de Serpreisal. Va ser aleshores quan es va construir la xarxa de parcs als pobles de Mallorca. Actualment els ajuntaments de més de 20.000 habitants col·laboren amb el sosteniment d’aquest servei, però els més petits ho varen deixar de fer quan va entrar en vigor la nova llei perquè no n’estaven obligats.

P.- I quina és la relació entre els dos cossos de bombers?
R.- Ara mateix hi ha un conveni que els lliga perquè tot ciutadà mereix tenir la mateixa resposta dels cossos d’emergències i la distribució geogràfica dels nostres parcs fa que hi hagi zones on el temps de resposta sigui superior al que es considera òptim: 20 minuts. Per això els Bombers de Palma no dubten, i no dubtaven tampoc abans d’aquest conveni, en fer intervencions per exemple a la corona metropolitana de Palma per poder guanyar temps.

P.- I viceversa?
R.- Clar, també. Darrerament, per exemple, a l’Ajuntament de Palma han tengut mancances pel que fa a vehicles amb escales i justament els Bombers de Mallorca havíem incorporat cinc escales noves. Ens avisen i hi anam. També compartim instal·lacions per fer formació, que són seves.

P.- Fa alguns anys hi va haver moltes queixes, per part dels bombers, per manca d’efectius. Fins i tot durant una època s’anaven tancant parcs de bombers per manca de personal. Està resolt aquest problema?
R.- Durant una època la plantilla efectivament no era suficient per cobrir tots els torns. Si no comptam amb quatre bombers no és possible mantenir un parc obert, perquè per a una intervenció es necessiten dos binomis. Es va resoldre amb una remodelació de recursos i números de jornades, a més de fer reforços. El que necessita el servei és créixer i ara a començaments d’any ho farà amb quaranta efectius més.

P.- Serà suficient aquest reforç?
R.- Sempre en voldríem tenir més, però tanmateix hi ha puntes de feina que són impossibles de cobrir. S’ha d’estar per damunt de la mitja de necessitats que tens per a la cobertura de serveis, però no pots pretendre estar dimensionat per fer front per exemple a una emergència com la de les inundacions de Sant Llorenç. En comptes de tenir 40 bombers de guàrdia haurien d’haver estat 80, ens deien. Però això és insostenible. No es pot tenir. Per pal·liar les mancances el que feim són actuacions coordinades entre diferents parcs, per tal de no deixar àrees desateses. D’aquesta manera a una emergència hi acudeixen efectius de parcs diferents.

P.-A Sóller tenim un parc de bombers molt diferent als de la resta de Mallorca perquè es dedica majoritàriament als rescats de muntanya.
R.- Sí, pensem que aquí el 60% de les sortides són per a la realització de rescats. Per això els quatre bombers que sempre estan aquí de guàrdia són del Grup de Rescat de Muntanya (GRM), amb formació específica per aquestes tasques, i té a més el suport del parc d’Inca, on sempre hi ha tres membres del GRM.

P.- Quan i per què neix aquest grup especialitzat?
R.- Es va crear l’any 2000 arran d’uns problemes que varen sorgir en un rescat precisament al Barranc de Biniaraix. Aleshores eren la Creu Roja i un grup de voluntaris els que realitzaven els rescats de muntanya. Al mateix temps es va crear el nostre equip i el de la Guàrdia Civil animenat Grup Especial d’Intervenció en Muntanya (GREIM). El nostre va estar de tot d’una format per bombers de tota Mallorca i des de 2008 es radica a Sóller i Inca perquè és més operatiu de cara a una intervenció més immediata.

P.- Quin balanç en fa d’aquest grup?
R.- Molt bo, perquè va permetre passar de tenir un material molt rudimentari i fer un rescat de qualsevol manera, a tenir un personal especialitzat i perfeccionat, tant amb material com en tècnica i seguretat.

P.- Quantes intervencions aproximadament solen fer a l’any?
R.- Aquest any 2020 duim camí de fer un rècord perquè ja en portam 221, les mateixes que durant tot 2017. Seguim una línia bastant ascendent amb 115 rescats l’any 2015 o 212 l’any passat.

P.- Quines peculiaritats té enguany, l’any de la pandèmia?
R.- Curiosament hi va haver inactivitat total durant el temps de confinament, però després un augment molt important de rescats, alguns dels quals atribuïbles només a la mala condició física dels excursionistes. I ara mateix ens trobam amb una gentada per la muntanya i molts casos de rescats de persones poc habituades a anar per la muntanya, uns rescats que no solen ser en zones de molt difícil accés. Enguany no hi ha pràcticament rescats de turistes, quan en un any normal sí que són nombrosos, i es concentren sobretot en cap de setmana. Hi va haver un any on el dia amb més rescats va ser un dimarts.

P.- El telèfon mòbil deu haver facilitat molt aquesta tasca.
R.- Sí, pensem que a vegades els bombers han estat capaços de reconduir algú que s’ha perdut només amb el telèfon. Si un és molt bon coneixedor del terreny amb una descripció del que veu la persona perduda se li poden donar bones indicacions, i no parlem ja de quan comptam amb el posicionament via mòbil.

P.- I després hi ha els rescats més complicats i perillosos.
R.- Són els que nosaltres anomenam com a tècnics. Per fer-los solem combinar-nos amb la Guàrdia Civil, que tenen el GREIM i un helicòpter. Tenim molt bona col·laboració amb ells. He de reconèixer, però, que el nostre grup de rescat de muntanya és l’elit en el seu camp.

P.- Quin error comet la gent quan se’n va a la muntanya?
R.- Els consells que donam són molt bàsics: no anar-hi com si sortissis a passejar, per tant coneixent la previsió del temps, no anar-hi sol, deixar dit on anam, dur roba i equipament adients, aigua i aliments, el mòbil amb la bateria plena, fer una excursió dimensionada a les nostres possibilitats, no sortir del camí o preveure que la sortida pot allargar-se més del que hem previst. També hi ha una aplicació anomenada My 112 molt útil, que va bé tenir instal·lada.

P.- I pel que fa a possibles incendis domèstics, què és el que feim malament?
R.- Aquí tenim molt poca cultura preventiva. Hi ha detalls senzills amb els quals poden evitar incendis. A vegades es produeixen sobrecàrregues elèctriques perquè connectam en un mateix triple diversos electrodomèstics que consumeixen molta potència; o usam un allargador enrodillat que s’acaba encalentint molt; o no netejam els filtres d’una assecadora, que és un electrodomèstic molt perillós. Són accions senzilles que ens poden evitar molts disgustos.

P.- I sabem actuar davant un incendi?
R.- Tampoc; també ens falta cultura en aquest sentit. Per exemple si es produeix un incendi a casa el que podem fer és tancar la porta de l’habitació, perquè li restam oxigen i evitam que es propagui, li posam traves. També hem de saber que si se’ns encén una paella plena d’oli el que hem de fer és cobrir-la amb una tapadora i mai abocar-hi aigua. A les escoles s’hauria de fer més formació perquè seria molt útil.

P.- Quins són els reptes com a director insular d’Emergències en aquesta legislatura?
R.- Hem incrementat la plantilla en 40 efectius i esperam poder-los incorporar aviat, tenim em projecte incorporar vuit vehicles nous l’any que ve i treballam en la millora dels parcs, dissenyats amb les necessitats de fa 35 anys, molts dels quals necessiten ja una actualització, ja que les necessitats han canviat molt al llarg d’aquest temps. També hem d’obrir un parc nou a Santanyí, volem crear una prefectura, on s’hi centralitzin tot un seguit de serveis, la sala de comunicacions, un magatzem i un espai formatiu, i també pretenem modernitzar el funcionament amb un programa informàtic de gestió integral.