En Joan Muntaner és la cara visible de “Xanguito”, el grup bunyolí que fa dues setmanes va triomfar als Premis Enderrock de la Música Balear. En aquesta entrevista ens comenta com el grup ha rebut aquests guardons i les inquietuds dels seus membres davant la situació actual que ha originat el Covid-19.

Pregunta.- Tres guardons als Premis Enderrock de la Música Balear, què suposa per a Xanguito ser el triomfador d’aquesta edició?
Resposta.- Sentim que s’ha vist recompensada la feina que hem fet enguany, on cada concert programat en pandèmia ha estat una odissea. Rebre aquest reconeixement per part del públic no té preu.

P.- Esperàveu aquest èxit?
R.- Per res pensàvem guanyar tres premis. És moltíssim tenint en compte la qualitat que hi ha a l’escena balear ara mateix.

P.- El reconeixement rebut amb aquests premis pot ser un nou trampolí per al grup?
R.- Segur que sí. Aquests premis ens motiven a crear amb més entusiasme i amb més seguretat. És un impuls que aprofitarem al màxim i ja estam preparant coses noves pel futur.

P.- Vàreu publicar el disc just abans del confinament, com us va afectar la situació?
R.- Va ser un cop dur, però no ens vàrem desanimar. Essent optimistes pensam que el disc es va escoltar molt més del que s’hauria escoltat sense confinament. La gent tenia temps per estar tot el dia a casa i escoltar discs sencers… Les reproduccions a Spotify i Youtube varen créixer d’una manera desmesurada durant l’estat d’alarma. Per altra banda, va ser dur no poder fer la presentació i la gira que teníem programada. Encara estam patint les conseqüències d’haver fet una gran inversió econòmica que no s’amortitzarà (almanco enguany). Però per sort tots tenim salut i hem pogut fer alguns concerts. No ens podem queixar després de tot.

P.- Durant el que duim de 2020 heu hagut de suspendre molts de concerts?
R.- Sí, molts. Alguns la mateixa setmana d’actuar o, fins i tot, el mateix dia.

P.- I els que heu pogut fer, com han anat?
R.- Tots ells han anat beníssim. El millor de tot ha estat veure com la gent ha respost a la nostra proposta de “Concert Post-Confinament”, amb un espectacle creat per gaudir d’assegut i amb mascareta. Les entrades es varen esgotar només dues hores després de penjar el cartell, cosa que demostra que la gent té ganes de música en directe malgrat les restriccions de la Covid-19.
P.- Durant el confinament oferireu propostes musicals des de casa. Com va sorgir una iniciativa que va ser molt exitosa?
R.- Un amic meu em va cridar per dir-me que ja no sabia què fer amb els seus fills tant de temps a casa, que es pujava per les parets. Tot d’una vaig comprendre la necessitat que tenien les famílies de tenir un entreteniment extra. No m’ho vaig pensar dues vegades i vaig començar a fer els #ciberconcerts, uns concerts en streaming que fèiem cada diumenge i on sempre tractàvem una temàtica diferent: ciberconcert al sofà, ciberconcert rumber, ciberconcert a la banyera, a la teulada... Gràcies a això vàrem arribar a molta gent que no ens coneixia i vàrem mantenir el contacte amb tots els seguidors.

P.- De cara a l’any que ve, com es presenta 2021?
R.- Volem creure que tot anirà bé i que podrem seguir fent concerts malgrat sigui amb les exigents restriccions d’enguany. Tenim la fórmula per fer-los, així que només ens queda creuar els dits i esperar que regidors i ajuntaments s’animin a programar més. Està més que demostrat que els concerts es poden fer. Si es preparen amb temps i s’organitzen bé la probabilitat de contagi és gairebé nul.la. La gent ja està conscienciada i respecta les normes, almanco això hem vist als concerts que hem pogut fer nosaltres.

P.- Com definiries la proposta musical que ofereix Xanguito?
R.- Som un grup de música que fa cançons per a la gent, perquè se les facin seves. Quan tocam en directe funcionam més com una companyia d’espectacles. Més enllà d’això la millor definició que tenim és el que la gent diu de nosaltres, crec que sempre serà més real que no el que pugui dir jo.

P.- Com va néixer aquesta formació musical?
R.- Des de nin sempre havia volgut fer un disc de temes propis. Sempre havia tengut prou cançons per fer-ho, però mai havia trobat el moment. Just abans de complir els trenta anys me’n vaig adonar que se’m feia tard. Així que vaig deixar gairebé tots els projectes en els que estava per centrar-me en Xanguito. I mira, en principi només havia de ser un disc de cantautor, però amb el temps ens hem convertit amb una banda que té el suport d’un equip humà de més de quinze persones entre músics, tècnics, management, discogràfica, etc.

P.- Quins són els referents musicals del grup?
R.- Cada músic té els seus i són ben diversos. En el meu cas he escoltat molt Django reinhardt, The Cat Empire, Daniel y la Quartet de Banyo Band, Muchachito Bombo Infierno, Ossifar, Albert Pla, Antònia Font… També som molt fan de l’electrònica de Daft Punk i, darrerament, escolt molt Billie Eillish i al seu germà Finneas. De tot això em faig la meva pròpia barreja mental i surt el que surt.

P.- La crisi que esdevindrà post coronavirus pot tenir influència en el futur de la música?
R.- Crec que després d’això s’usaran més els “home-studios” (estudis a casa) per enregistrar. Així que sentirem més música electrònica com està passant als darrers anys.

P.- Com veus el panorama actual de la música a les Illes?
R.- Molt bé! Estan sorgint molts de grups i amb molt de potencial. A més, ja no és tan estrany fer un grup de temes propis i aspirar a fer concerts. S’està equilibrant la balança entre grups de versions i grups de cançons originals.

P.- És un bon moment per fer música en català?
R.-Ara mateix el panorama de la música en català a les Balears està en un gran moment. Tot i que segueix sent un mercat difícil, té el suport de molta gent. Ja no és un estil minoritari i s’està posant en forma. Mola veure com en els darrers anys han sorgit festivals com el Mobo Fest, Els Premis Enderrock de la Música Balear i com festivals nacionals com el Géiser (on hem tengut l’honor de tocar) o el Mallorca Live afegeixen noms locals als seus cartells.

P.-És fàcil per a un grup de joves obrir-se camí en aquest món?
R.- És fàcil obrir-se camí, però més fàcil és tirar la tovallola i enviar-ho tot a la merda. El món de la música és ple d’obstacles, interns i externs al grup. El més difícil d’un grup és mantenir-lo, independentment de quin sigui el seu nivell d’èxit. El millor de tot és gaudir del camí i complir objectius, no desanimar-se i pegar-se les òsties que facin falta. És tot un aprenentatge.

P.-En quin escenari us agradaria actuar en el futur?
R.- A la revetlla de Sant Bartomeu de Sóller! (rialles). Sabies que el meu primer concert en solitari després de treure el disc va ser al Teatre Defensora? Va ser al festival “Músiques Mínimes” organitzat per en Pedro Andreo i l’Ajuntament. Després he actuat vàries vegades, però sempre en solitari o en format petit. Ganes de venir amb tota la banda no en falten!

P.-Algun projecte de futur que es pugui avançar…
R.- Estam preparant cançons per un tercer disc. Esperam poder fer un avançament al 2021.