Na Cristina Fiol és llicenciada en Biologia i treballa actualment al Centre de Turisme Ornitològic de La Gola, al Port de Pollença. Desenvolupa tot tipus de projectes relacionats amb l’estudi dels ocells. En aquesta entrevista ens parla del projecte d’anellament que ha duit a terme a la zona verda de Son Angelats i que demà presentarà a les Jornades d’Estudis Locals.

Pregunta.- Ha preparat una ponència sobre una estació d’anellament d’esforç constant a Son Angelats. Què és exactament?
Resposta.- En primer lloc hem de parlar del que és l’anellament d’ocells. Consisteix en capturar aus per posar una anella que es converteix en el seu DNI, i també per prendre les mesures i diferents paràmetres de l’ocell. A partir d’aquí, una estació d’anellament d’esforç constant és una metodologia que s’empra per a l’anellament. Consisteix ens instal.lar de matinada uns filats de barra o japonesos abans que faci claror. Es tenen posats durant les cinc primeres hores del dia. Durant aquest temps es fa l’anellament passant cada hora pels filats. Es diu esforç constant perquè es fa durant cinc hores i amb una freqüència determinada.

P.- Per què es va decidir a dur a terme aquest projecte?
R.- Durant la crisi que es va esdevenir el 2008 vàrem iniciar unes activitats amb les escoles en les que cercàvem zones properes per desenvolupar activitats relacionades amb la natura. Començàrem a fer-ho al parc del Cingle del Port i a Son Angelats. I vàrem veure que Son Angelats era una zona molt interessant pel que fa a la presència d’ocells. Després d’un any treballant allà decidírem posar l’estació en marxa.

P.- Quantes aus comptabilitzaren durant la prova pilot?
R.- Es varen detectar 44 espècies diferents d’aus i es capturaren per a l’anellament 309 ocells de 26 espècies entre aus residents, migrants i hivernants. Va resultar molt interessant per tota la riquesa detectada. Son Angelats és un racó que per la vegetació que té és molt interessant. I va ser descobrir-ho arran de les activitats amb els al.lots.

P.- Quina durada va tenir el projecte?
R.- Vàrem començar el desembre de 2018 i vàrem anar fent estació d’anellament fins a finals de maig de 2019. Per circumstàncies ens vàrem haver d’aturar i vàrem enganxar de nou durant l’hivern següent. Com que les dades més seguides eren aquestes primeres vàrem pensar que eren les més interessants per donar una pinzellada de la diversitat d’aquell racó.

P.- Què és el que més els va cridar l’atenció?
R.- Sobretot la quantitat d’ocells que hi ha en aquell racó durant l’hivern. De fet, ho volem tornar repetir. Sempre s’han fet campanyes durant la primavera i la tardor perquè coincideix amb els passos migratoris, però durant l’hivern no teníem informació amb aquestes metodologies. I d’estar allà em va cridar l’atenció la gran quantitat d’ocells que vaig arribar a veure.

P.- Quines dades es varen recollir dels ocells capturats?
R.- Primerament identificam l’ocell. Després si es pot s’identifica el sexe i l’edat. Per tot això s’empren uns codis internacionals. Després mesuram tot un seguit de dades biomètriques com la longitud de l’ala, una ploma de l’ala, la longitud d’una pota..., i també mesuram el seu estat físic mirant el greix i el múscul que ens permeten saber si un exemplar està preparant la migració o no. També miram el pes i després els ocells són amollats de nou.

P.- Com es centralitza aquesta informació una vegada fet el treball de camp?
R.- Aquesta informació a part de ser per a nosaltres està centralitzada. Ho enviam a l’entitat avaluadora que aquí és el GOB. Ells ho envien a l’entitat a nivell nacional i des d’allà a l’europea on queda registrat de manera que si mai es recupera o es captura un ocell anellat es pugui accedir a la informació.

P.- Es va topar amb alguna espècie d’au que no esperava trobar a Sóller?
R.- No, la majoria són ocells comuns. Però pel fet de ser ocells comuns tenim menys informació. A Balears si sortim de les espècies més emblemàtiques en sabem molt poc de la resta. Quan necessitam informació ens basam molt en dades de la península i de la resta d’Europa.

P.- Quines conclusions varen assolir?
R.- Primerament la diversitat d’espècies que es poden veure allà. Es pot entendre que és un hàbitat molt ric en matèria d’insectes i plantes. I després que hem pogut seguir recopilant informació respecte ocells locals que pel fet de ser-ho no els solem fer molt de cas.

P.- Han duit a terme estudis similars a altres indrets de l’illa?
R.- Sí, es fan a tots els parcs naturals de manera setmanal durant tot l’any. Ara, a part de Sóller també s’està fent a la Universitat, on s’aprofita per formar gent interessada en conèixer aquesta metodologia d’estudi, a l’Albufera i al parc de Mondragó, que també m’encarrec jo.

P.- Quines diferències ha trobat a Mondragó respecte a Sóller?
R.- En composició de les espècies hi ha algunes diferències perquè hi ha un canvi en el tipus d’hàbitat. Però la tendència general sol ser que hi ha una pujada en abundància d’ocells durant l’hivern, també durant els passos migratoris, i que després la cosa queda aletergada... Hi ha constants alts i baixos. A Mondragó fa més anys que s’anellen ocells. Hi ha més dades. I, per tant, es poden veure més canvis.

P.- Quin és l’estat de l’avifauna a la vall de Sóller?
R.- Moltes vegades quan dius que vols veure ocells molta gent pensa en anar a l’Albufera o al Salobrar. Però la vall de Sóller també és una zona molt xula per mirar-ne. Tenim muntanyes devora i gairebé es poden veure voltors des de casa. Després, a la zona de Muleta també tenim una petita població de busqueret coallarg, que és una de les dues aus endèmiques que tenim a Balears. I molta gent no ho sap. Des de la costa també es pot observar l’altre endemisme, que és el virot petit. És a dir, només per això es pot dir que és molt interessant.

P.- En temps de confinament va seguir treballant estudiant els ocells?
R.- Durant el temps de confinament vaig comptabilitzar quants ocells es podien veure des de casa. En vaig comptar 64 espècies diferents entre en José Luis i jo. Va ser una activitat que vàrem posar en marxa un grup d’ornitòlegs i aficionats a l’observació d’ocells. Tothom es va sorprendre de la gran quantitat d’ocells que un pot arribar a veure des de casa.

P.- Quines són les principals amenaces de l’avifauna?
R.- Sobretot la fragmentació de l’hàbitat, per exemple la transformació de grans parcel.les en petites. També les infrastructures lineals que poden separar zones, com per exemple una carretera. Tot això fa que les aus no es comuniquin.

P.- És assídua a les Jornades d’Estudis Locals. Què l’atreu a participar-hi?
R.- Sóc part del Grup de Recerca i Estudis Sollerics (GRES). Sempre he presentat coses relacionades amb les aus. Vaig presentar un catàleg de l’avifauna de Sóller i Fornalutx, o un recompte d’aus hivernants aquàtiques que es fa a nivell internacional i que jo vaig fer a Sóller i a la zona del Port. També fa dos anys vaig presentar un resum de l’aprofitament dels espais del parc del Cingle, Son Angelats o la platja del Port per fer-hi activitats educatives en contacte amb la natura.

P.- Com animaria els estudiosos sollerics a participar-hi?
R.- Anim a la gent a dur endavant els seus projectes. Iniciar estudis a la vall d’aquestes temàtiques pot ser interessant. Les jornades sempre queden un poc coixes d’estudis naturalístics, ja que sempre són més culturals i històriques.