Diari digital de la comarca de Sóller
Divendres, 25 de setembre de 2020   |   11:05
 
Enquesta  
Hauria de convertir-se en pública la residència d’ancians de Sóller?


No
 
Entrevista
21/08/2020 | 08:59
Cris Maian:
“Que algú canti, balli o plori amb la meva música, ja és un èxit”
Joan Vicens

Pregunta.- Acaba de publicar el seu primer disc. “El primer día”, per què aquest nom?
Resposta.- Una de les cançons té aquest títol. Diu que és el primer dia de la resta de la vida. És com una crida a què avui comença alguna cosa. I vaig considerar que era un bon títol per al disc perquè per jo començava una cosa nova.

P.- Com va sorgir la idea d’enregistrar un disc?
R.- Quan tenia dotze anys em vaig apuntar a classes de guitarra com a activitat extraescolar. Quan vaig saber els primers acords ja vaig fer una cançó. A partir d’aquí vaig anar avançant. Sempre deia que no m’havia de morir sense enregistrar un disc, malgrat fos per a mi.

P.- Fa dues setmanes va estrenar el disc a Fornalutx, com va anar aquell primer directe?
R.- Va ser espectacular. Supòs que igual que ho sentiria qualsevol artista, i més jo que era novata pujant a un escenari. Vaig començar el concert amb molts de nervis. Però duraren mitja cançó. Tot d’una vaig saber que era el meu dia. La gent va respondre molt bé i m’ho vaig passar beníssim. I la gent que era allà també.

P.- Té més concerts programats?
R.- La situació actual és complicada. Dissabte cantaré a una cafeteria-restaurant de Palma. I hi ha altres coses previstes a principi de setembre. Però amb la situació que hi ha ara és difícil fer plans.

P.- En plena pandèmia de coronavirus, és un bon moment per publicar un disc?
R.- És una mica més complicat. Publicar-lo en si és igual que en qualsevol moment. El problema és moure’l. En circumstàncies normals hauria pogut fer un concert on hauria vengut més gent. Ara és difícil de moure. És un moment en el que hem de de confiar amb les xarxes per donar-me a conèixer.

P.- Com ha estat el procés d’enregistrament del disc?
R.- Va començar el mes de febrer de 2017. A partir d’una conversa amb la meva cosina que em va animar. Li vaig dir que no em moriria sense enregistrar un disc. A pesar que sóc una persona tímida per a algunes coses, em vaig acabar animant. Vaig escollir un estudi d’enregistrament a l’atzar, vaig parlar amb ells i els vaig enviar les cançons que tenia enregistrades. Vaig conèixer l’estudi i en només una setmana ja estava enregistrant.

P.- Quantes cançons inclou?
R.- En principi el disc havia de tenir vuit cançons. Però després vaig decidir fer un disc sencer. Vaig enregistrar fins a tretze cançons i en el darrer moment en vaig afegir una més.

P.- Amb quines dificultats s’ha trobat?
R.- La veritat és que he de reconèixer que he tengut molt sort. Quan vaig arribar a l’estudi em trobava que no tenia músics per enregistrar altres instruments. Jo només aportava la guitarra i la veu. En José Manuel Sánchez, el tècnic de l’estudi, que també és un gran músic i cantant, em va posar tota la instrumentalització. Però sempre hi ha el problema que és l’econòmic. És difícil trobar ajudes o subvencions per a gent com jo que vol llançar un projecte propi. En català hi ha ajudes. Però en castellà no n’hi ha cap.

P.- Amb quins músics compta en les actuacions en directe?
R.- Al concert de presentació vaig comptar amb Yane Hernández al baix, Edu Moras a la guitarra i El Trueno a la percussió i a la trompeta. Ells també m’acompanyaran dissabte.

P.- De que tracten les cançons que ha escrit?
R.- Hi ha molta varietat. El disc presenta molta varietat tant en la temàtica com en els estils. Hi ha cançons que són més balades, altres més pop rock i un altre tema que és més country. I la temàtica és la típica de cançons d’amor i desamor com hi ha sempre en la música. També he tractat la consciència social, la llibertat de la persona, el no al bullying. I he dedicat una cançó als meus fills i una també al meu pare, que de jove va ser músic.

P.- On es pot adquirir el disc?
R.- Actualment està a la venda al bar de Sa Botigueta. Aviat també es podrà comprar al restaurant Camposol. No sé si implementarem altres punts. Però també es pot adquirir a través de les plataformes digitals.

P.- El disc també una vessant solidària...
R.- Amb el concurs “Regálame una historia i te regalaré una canción” vaig fer un sorteig entre els interessats en què els fes una cançó de la història que ells volguessin. La persona que va guanyar em va proporcionar una història molt dura. Volia una cançó per conscienciar la societat. Ella tenia un fill amb TDAH i un altre amb autisme. Volia una cançó per conscienciar que aquests nins pateixen i ho passen malament. D’aquí va néixer la cançó “Ángeles en la Tierra” que vàrem afegir al disc en el darrer moment. És una cançó solidària per a l’associació espanyola de TDAH.

P.- En quin escenari li agradaria interpretar la seva música?
R.- La veritat és que no m’he plantejat on vull arribar perquè quan t’ho planteges pot ser una frustració. Si no hi arribes ho acabes deixant. Jo consider que ja he triomfat. He compartit la meva música amb la gent. He vist gent riure i plorar amb les meves cançons. I per jo això ja és un èxit. Per tant, tot el que vengui ja serà un regal.

P.- Ha provat altres estils?
R.- No he passat per altres estils. L’estil del disc sempre ha estat el meu. Ara bé, fa uns mesos vaig enregistrar una bachata composada per jo. I ara tenc en ment enregistrar una salsa que és un estil que m’agrada molt.

P.- La seva formació musical ha estat autodidacta?
R.- Ha estat autodidacta. De petita vaig anar a l’escola de música, però sense aprendre grans coneixements. Vaig fer algun curs de piano o guitarra. Però foren cursos molt bàsics. La meva formació ha estat autodidacta. A pesar que no tenc un gran nivell tècnic instrumental.

P.- Com veu el panorama musical local en l’actualitat?
R.- Hi ha bons grups i hi ha bons músics. Però trob a faltar una mica de música d’autor. La majoria de grups acaben tocant cançons similars o del mateix estil. Trob a faltar innovació i m’agradaria sentir una mica més de música d’autor.

P.- De cara al futur, té altres projectes en ment?
R.- M’encantaria enregistrar un segon disc. Estava amb el primer i ja composava les cançons del segon. Quan em pos a pensar, he aconseguit més coses del que m’havia imaginat mai. He estat a la ràdio, a la televisió, m’han fet entrevistes... Una cançó meva va sonar a la ràdio boliviana com a artista de la setmana. Realment he aconseguit moltes coses. Que algú canti, balli o plori amb la meva música per a mi ja és un èxit.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a