Art i Mans es troba en liquidació després de trenta anys al servei dels sollerics. Àngela Alcover Colom i Tomeu Trias Deyà, els seus propietaris, han arribat a l’edat de jubilació. Ben aviat faran una passa al costat i disposaran de més temps per dedicar-lo a altres activitats.

Pregunta.- Mantenir una tenda oberta durant trenta anys no és fàcil. Quin és el secret?
Resposta.- Hi ha d’haver una base comercial interessant i bona. Després cal cercar l’article que fa falta a Sóller i que tu dominis per oferir-lo als clients.

P.- Com foren els inicis d’Art i Mans?
R.- Fa trenta anys, aquest punt del carrer de Sa Lluna on ens trobam era quasi Fornalutx. El carrer acabava a la farmàcia. Aquí la gent s’hi havia de desplaçar. Se’ns va ocórrer oferir alguna cosa que els altres no tenien. En aquell moment vàrem decidir fer retrats a llapis a partir de fotografies que ens duia la gent. I fou espectacular. Tothom ens va començar a conèixer i a partir de llavors hem anat fent tot allò que la gent ens demanava.

P.- D’on va sortir l’interès per al món artístic?
R.- A Sóller hi havia un artista que nomia Eugenio Pérez que feia escultura de fusta. Jo vaig dir-li al meu pare que de major volia fer això. El meu pare va parlar amb ell i aquell home, que era encantador com a artista i com a persona, em va agafar com si fos un fill i durant un any vaig anar allà a aprendre.

P.- Què s’enduran de tot plegat cap a la jubilació?
R.- Hem fet molts d’amics. Ningú es pot imaginar les persones que hem arribat a conèixer o les coses que hem tengut l’oportunitat d’emmarcar. Si es despatxen els clients com ho feim nosaltres, no només fas clients sinó que també fas amics per a tot la vida.

P.- A través de la tenda han tengut contacte amb reconeguts artistes...
R.- A Sóller no ens adonam però tenim un grapat d’artistes de primera línia internacional. El xinet, en Pep Girbent, que és un dels millors pintors que hi ha hagut a Sóller, o en Lluís Castaldo que és més conegut a fora que no aquí a Sóller. O també el crític d’art Pep Bauzà i Pizà. És un luxe poder conèixer la gent que hem conegut aquí. Són eminències. I una de les coses que més m’ha estranyat és que gent molt important m’ha telefonat per demanar opinió del que era la seva obra acabada. Per a nosaltres, això és una cosa que mai hauríem esperat. I podem dir que ens ha encantat fer aquesta feina. Ha estat una experiència sorprenent. I com dèiem, no hem fet clients, sinó que hem fet amics com si fossin de tota la vida.

P.- Alguna anècdota que es pugui contar...
R.- Hi havia un artista estranger molt conegut que em comanava els retrats perquè ell no els sabia fer. Jo els feia i apareixien com si fossin fets seus. Ell després em pagava.

P.- Quin és el secret per competir amb les grans superfícies?
R.- El petit comerç té futur. La gent el necessita. La botiga més gran del nostre sector és Béndix, que està al polígon. Hi ha gent que ha vengut aquí a comprar perquè allà no ha trobat el que cercava. Ens diuen que en aquella tenda hi ha venedors que no coneixen els productes i no els poden trobar. Nosaltres creiem que tenir una tenda significa que has de saber el que vens i el que pots fer amb el que vens.

P.- Quin dia baixaran la barrera per darrera vegada?
R.- Serà entre agost i setembre. Dependrà de com vagi la liquidació dels productes que ara mateix ens queden a la tenda.
P.- Com està anant aquesta liquidació?
R.- La gent està responent bé. Ens estan col.lapsant la tenda. Hem de tenir en compte que a Sóller hi ha molta gent que pinta com a hobbie. Per tant, la gent respon i aprofita l’ocasió.

P.- Els fa pena haver de tancar el negoci?
R.- Si que ens fa pena. El que passa és que ja no donam més de si físicament. Són moltes hores. I és complicat dur com toca una tenda i un taller a la vegada. La gent no es pot imaginar el volum de feina que tenim en emmarcació i a la pròpia tenda. Però nosaltres no podem més. Pensam que la vida és curta i que hem d’aprofitar els anys que ens queden.

P.- Continuarà el negoci amb unes altres persones al capdavant?
R.- Hi ha hagut algun interès. Ens estam pensant les propostes rebudes. Però nosaltres som molt exigents. Molta gent es pensa que emmarcar és tallar un vidre i ajuntar quatre fustes. Però és molt més que això. I no és un aprenentatge de cinc minuts.

P.- A què es dedicaran una vegada consumin la jubilació?
R.- Una de les nostres grans dedicacions és la nostra neta que té un any. En general tenim bastantes coses per fer. Aprofitarem el temps per fer tot allò que no hem tengut temps per fer fins ara.

P.- Que és el que més enyoraran?
R.- Serà el contacte amb els clients, a pesar que hem fet molts amics que estam segur que no perdrem i que seguirem en contacte.

P.- Com varen respondre els clients en saber que tancaven?
R.- Estan molt trists. Es lamenten perquè no saben que faran i on aniran. Accepten que hauran d’anar a Palma perquè a Sóller no hi ha més llocs on comprar aquests productes. Curiosament, ara que hem anunciat que tancarem és quan tenim més feina per emmarcar.

P.- Com han vist evolucionar el carrer de Sa Lluna durant aquestes darreres tres dècades?
R.- Nosaltres hem ajudat molt a què canviàs. Però també ens ha ajudat molt l’obertura de Can Prunera, que ha fet que el carrer s’allargàs. A conseqüència d’això han obert moltes tendes noves per la zona. Aquest tram es diferencia molt del començament del carrer perquè hi ha molts artesans. És la part artística del carrer de Sa Lluna.

P.- Com han viscut el confinament?
R.- Bastant bé. A Sóller som privilegiats perquè molts podem gaudir de l’hort o tenim la sort de poder guardar la nostra neta sense sortir al carrer... Ha estat com un assaig de la jubilació perquè no coneixíem com era un període de dos mesos sense obrir el negoci. Han estat experiències noves que també ens han ajudat a conèixer-nos més. Però també hem de tenir en compte que molta gent també ha patit molt.

P.- Varen témer no poder tornar obrir mai més?
R.- La nostra idea de jubilació ja la teníem presa abans de la pandèmia. Ja feia mesos que comptàvem el temps que ens quedava.

P.- Un lema per acabar...
R.- Al comerç si ho fas bé et sobren els clients, però si els enganyes et moriràs de gana.