Isabel Casasnovas, de 23 anys, i Victòria Calvo, de 46, són dues solleriques que formen part de Tramuntana en Color, un col.lectiu de nova creació que té entre els seus principals objectius reivindicar la diversitat de les persones en totes les seves formes.

Pregunta.- Donin a conèixer-se. Què és Tramuntana en Color?
Resposta.- És un col.lectiu de persones que ens hem ajuntat per donar suport a la diversitat. Volem que a Sóller hi hagi lloc per a tothom. Fa un any trobàvem que hi faltava alguna cosa representativa i per això es va fundar.

P.- Quantes persones agrupen actualment?
R.- A hores d’ara unes quinze persones. Per setembre convocarem una assemblea oberta i la nostra intenció és créixer. Si ho feim no descartam convertir-nos en associació. Per ara, només som un col.lectiu.

P.- Com va sortir la iniciativa de fundar aquest grup?
R.- La idea va ser meva (Victòria). He viscut durant vint anys a Madrid. Allà hi vaig trobar molta acció veïnal, on tothom s’ajunta per fer coses. Allà una es sent molt arropada si té algun dubte. A Sóller vaig trobar que no hi havia respostes i just fa un any, a través de les xarxes socials del Do de Pit vaig proposar crear un grup per donar suport a la diversitat. Els interessats férem una reunió i tot va sortir d’una manera molt natural.

P.- Per què creuen que és necessària a dia d’avui una entitat d’aquestes característiques?
R.- Per dos motius. En primer lloc perquè ara mateix s’ha despertat o s’estan deixant veure unes ideologies que realment fan por. Hem de demostrar a aquesta gent que davant ells hi ha altres persones que estan al peu del canó per defensar el contrari. Ara mateix hem de fer passes endavant, no fer passes cap endarrera. I, per altra banda, a nivell individual a tots ens agrada sentir-nos acompanyats i saber on anar si tenim alguna incomoditat, dubte o por. Sobretot pel que fa a la gent més jove o aquella que no sap si donar la passa.

P.- Creuen que Sóller és un municipi tolerant?
R.- En general creim que si. La gent és tolerant. Però encara hi ha casos personals amb els que al.lucinam. I aquests són els que fan més mal.

P.- Per exemple, quin cas ens podrien explicar?
R.- Per exemple, m’han demanat que llevàs les banderes del meu bar sense cap raó. Jo em vaig encongir. No vaig ser capaç de respondre.

P.- S’ha fet un esforç per col.locar banderes a les balconades, quantes n’han penjat?
R.- Ha estat una iniciativa nostra. S’han penjat un centenar de banderes, més les que la gent ja tenia a casa seva. Crec que ens vàrem quedar curts en la previsió inicial, perquè ens n’han demanat més de les que teníem.

P.- Per tant, la campanya ha estat positiva...
R.- Ha tengut una bona acollida. A la paradeta de la Plaça la gent s’ha mostrat molt amable. Molta gent s’apropava i demanava informació. Una de les majors alegries és que la majoria de compradors han estat nins d’entre catorze i setze anys d’edat. Ha vengut molta gent jove que està sensibilitzada amb el tema. I és veritablement guapo veure com les properes generacions estan sensibilitzades.

P.- Què els diria a les persones reticents a penjar-la?
R.- Que no hi ha res més guapo que estimar. Que han de deixar viure i que han de respectar. Crec que hem de fer un món on tots hi tenguem cabuda. No és una cosa extrema. Volem fer un món millor i per a tots.

P.- De cara a la celebració de 2021, quines novetats volen introduir?
R.- Tant de bo l’any que ve hi hagi més colors. Estaria bé que es penjàs una bandera encara més grossa i que es pogués dur a terme en un dissabte dematí per convocar més gent. De cara al futur ens agradaria que a Sóller és fes una festa com ja es fa a Inca. Per exemple, un concert a la Plaça de la Constitució.

P.- Des del vostre punt de vista, com s’ha de combatre la LGTBIfòbia?
R.- El que s’ha de fer és respectar de forma natural la realitat. El col.lectiu existeix. Tenim el mateix dret que els altres a existir. I és absurd dir-ho perquè som persones com qualsevol altra. S’ha de tractar amb naturalitat. I no hem d’excusar-nos ni demanar perdó. Seria molt guapo que a Sóller en pocs anys les parelles puguin caminar agafades de la mà, sense por, sense sentir comentaris una vegada han passat o sense sentir-se observades.

P.- Com va sortir la iniciativa del Mural de la Diversitat?
R.- La iniciativa va ser de l’Associació Cultural Port de Sóller. Nosaltres únicament els hem donat suport a la causa. Dissabte capvespre hi vàrem ser presents emetent un vídeo de totes les banderes que hi ha penjades a Sóller. Hem fet activitats amb ells i volem seguir fent-ho.

P.- Quines properes accions té en ment el col.lectiu Tramuntana en Color?
R.- Ens agradaria fer un cinefòrum per xerrar de la diversitat en general o preparar activitats per a nins a la Plaça amb la lectura d’un contacontes. També ens agradaria organitzar assemblees mensuals per crear projectes. Però a hores d’ara no hi ha res tancat, ja que la crisi de la Covid-19 ens ha deixat aturats.

P.- Com respondrien a les persones que estan en contra del col.lectiu LGTBI?
R.- Estar en contra és un atac a les persones. És un atac personal que fa molt de mal. No és en cap cas una opinió. El que els molesta a aquesta gent és la nostra existència, la nostra forma de ser. La veritat és que a aquestes persones poc lis podríem dir. El que podem fer és educar la gent més jove perquè vagi veient que tot és normal i que no creixi l’odi. Volem educar per aconseguir tot el contrari. A un homòfob la veritat és que no tenim massa cosa a dir-li.

P.- S’han sentit mai discriminades?
R.- Moltes vegades ens trobam situacions en les que no hi ha intencionalitat de fer mal, però ens ho fan. Socialment tenim certs clixés i els trobam en gent que sabem que no és homòfoba i que no pensa allò que ha dit. Per exemple, et diuen “és que jo tenc amics gais”. I el que haurien de dir és que simplement tenen amics. O també ens diuen “o tu ets del col.lectiu? No ho pareixes”.

P.- Vostè (Victòria) ha viscut durant dues dècades a Madrid. L’anonimat d’una gran ciutat dona més llibertat?
R.- Quan vaig partir de Sóller, als 25 o 26 anys, volia viure qui era jo sense tanta pressió. A Madrid vaig veure que podia ser com volgués, sense haver de donar explicacions. I ara, a la meva tornada, m’he adonat que aquí encara s’ha d’anar una mica alerta. No veig tanta naturalitat.

P.- Què queda per aconseguir en matèria de drets LGTBI?
R.- El que dèiem abans: normalitat. Que tots siguem normals com qualsevol altra opció.

P.- Quin consell donaria a les persones LGTBI que no s’atreveixen a ser visibles?
R.- Depèn de com ho vulgui viure cada persona. Si un es vol obrir i es sent incapaç o té por de fer-ho, el missatge és que nosaltres estam aquí. Sóller és un poble maco. I el que volem fer és que si hi ha un infant que té la necessitat de xerrar amb algú que sapi que hi ha un col.lectiu amb el que pot xerrar. Som un col.lectiu que cerca la diversitat. Han de saber que nosaltres estam aquí pel que sigui. De fet, la major part del col.lectiu és gent heterosexual. Però hi estan a dins perquè és gent que està sensibilitzada amb el tema.

P.- Compten amb el suport de tots els partits polítics?
R.- Encara no hem tengut contacte amb ells. Fins ara ha estat molt escàs perquè acabam de néixer. Però no és un tema d’un partit o d’un altre, és un tema que ha d’afectar a tota la societat.

P.- Què en pensen de les recents decisions judicials que obliguen a retirar les banderes d’edificis públics?
R.- Ens fa molta gràcia l’enginy de la gent. Obliguen un poble a llevar les banderes del seu ajuntament, però després tots els veïnats les treuen a les finestres. O un altre on han substituït les banderes per teles de colors que pengen. Això és molt guapo. Que obliguin a retirar les banderes són coses que justifiquen l’existència de col.lectius com el nostre.