El C.V. Sóller i l’Avarca Menorca oficialitzaren dijous passat el fitxatge de la sollerica Laura Weingart per l’equip menorquí. Als seus setze anys, jugarà a la màxima categoria del vòlei femení nacional després d’haver-se format a les categories inferiors del club solleric.

A les files del C.V. Sóller ha acumulat un gran currículum esportiu, sobretot en les darreres temporades. En els cursos 2016-2017 i 2017-2018 es va proclamar campiona d’Espanya amb els equips infantil i cadet, respectivament. La temporada següent va contribuir a la consecució del títol nacional per part de la selecció balear. A més l’any 2018 fou elegida millor jugadora cadet d’Espanya.

Pregunta.- Als teus 16 anys d’edat què suposa incorporar-te a un equip de la màxima categoria nacional del vòlei femení?
Resposta.- És un premi per a mi. No m’ho esperava per res. Abans del confinament vaig anar amb el Centre de Tecnificació de les Illes Balears a Menorca a entrenar. En aquell moment ja em varen dir que hi anàs. Em varen explicar com funcionaven i que hi fitxés. Però tota sola no em feia ganes. Ara també han fitxat una companya meva, i anar-hi les dues juntes ja em fa més ganes.

P.- Et vares haver de rumiar molt la decisió de canviar el C.V. Sóller pel club menorquí?
R.- M’ho començaren a dir fa unes tres setmanes. Al principi no m’ho podia creure. Li comunicaren al meu entrenador de Sóller, Alfons Ramón. Vaig saber que també li havien demanat a la meva amiga i que ella havia dit que sí. Després li enviaren el contracte a la meva mare i seguidament vaig dir que sí.

P.- Què opina la teva família que a la teva edat te’n vagis a viure a Menorca?
R.- Els fa pena. Ningú es pensava que això pogués arribar. Però també estan contents perquè és una experiència que ningú pot tenir.

P.- Quina impressió t’endugueres dels entrenaments ja realitzats a Menorca amb les que seran les teves companyes?
R.- Aquest equip és el segon millor d’Espanya. Vaig veure que era un equip molt divertit. Ben aviat vaig veure que no hi havia cap mal rollo i que totes les jugadores eren molt simpàtiques.

P.- Coneixes alguna de les seves integrants?
R.- Conec una mica una jugadora que és de Mallorca. La resta de jugadores de l’equip només sé qui són de vista.
P.- Una vegada has arribat fins aquí, quin objectiu et marques a l’equip menorquí?
R.- Primer de tot millorar com a persona, i també física i tècnicament. Sé que serà difícil poder jugar com a titular, però quan ho faci intentaré fer-ho el millor possible. Vull millorar en tot.

P.- Durant la teva estada a Menorca podràs seguir compaginant estudis i vòlei?
R.- Seguiré estudiant. Cursaré segon de batxillerat els dematins, mentre que els capvespres els dedicaré a l’entrenament.

P.- Parlant del Club Vòlei Sóller, quin balanç en fas del debut d’enguany a la Primera Nacional?
R.- Després que l’any passat ascendíssim com a segones a la fase d’ascens, crec que ningú s’esperava que amb només dues jugadores de categoria sènior i un equip format per juvenils de primer any i dues jugadores cadet poguéssim quedar sisenes. En general estam molt contentes del que hem fet. I esper que l’any que ve l’equip pugui repetir-ho o fer-ho encara millor.

P.- Algun missatge per al club solleric que deixes endarrera?
R.- Vull donar les gràcies al club i també a tots els entrenadors que he tengut i que m’han ajudat. Una part del que he obtengut és gràcies a jo, però una part important també ho he aconseguit gràcies a ells.

P.- Quin balanç en fas del teu pas pel Centre de Tecnificació Esportiva de les Balears?
R.- Quan hi vaig arribar no em feia gens de ganes. Anar allà va ser haver de dedicar tot el meu temps al vòlei. Al principi em va costar una mica compaginar els entrenaments i estar tant de temps lluny de casa. Però, a poc a poc, vaig agafar el ritme fins que el confinament va provocar que el centre aturàs l’activitat.

P.- Com et va afectar l’aturada de la competició provocada per la declaració de l’Estat d’Alarma?
R.- Amb l’equip sènior ens quedaven dos partits: davant el Barça aquí a Sóller i la visita al Sant Cugat. La sisena posició de la lliga ja no podia variar amb aquests partits. Però amb l’equip juvenil havíem de jugar el Campionat d’Espanya. Ens feia ganes perquè era el darrer any que podíem jugar totes juntes.

P.- Has pogut seguir entrenant durant l’Estat d’Alarma?
R.- El centre de tecnificació m’envia feina cada setmana per fer tant el dematí com el capvespre. És un treball tant de pilota com d’exercici físic. A més, ara que ja podem sortir al carrer he de córrer o fer ciclisme tres vegades per setmana. Des del centre de tecnificació també hem passen el que he de menjar.