El solleric Alfredo Martín és Doctor en el departament d’Economia de l’Empresa de la Universitat de les Illes Balears. Economista titulat del Banc d’Espanya ens parla de la realitat que s’apropa darrera la crisi del coronavirus.

Pregunta.- Econòmicament parlant, què ens espera quan acabi el confinament
Resposta.- Ens espera un període de recuperació prolongat que dependrà de la intensitat de la pandèmia. Per desgràcia, hi haurà empreses que tancaran i treballadors que es quedaran sense feina. Tot i això, es podrien crear noves activitats econòmiques i que el teletreball guanyi importància

P.- Aquests dies s’ha parlat d’economia en forma de V, de U o, fins i tot, de L. Quina situació creu que es donarà en el futur?
R.- Això fa referència a la forma que seguirien els indicadors econòmics (per exemple, producció, ocupació o nombre d’empreses) després de la forta caiguda econòmica que s’espera: un rebot immediat i igual de fort que la caiguda (forma de “V”), un període d’estancament seguit d’un fort rebot (forma de “U”) o un període d’estancament prolongat (forma de “L”). Les prediccions que es puguin fer depenen directament de l’ evolució de l’epidèmia, de l’efectivitat de les mesures de contenció i de desenvolupament de possibles vacunes. Recents prediccions d’organismes internacionals apunten més a un escenari intermig, de recuperació progressiva, on es tardarà un temps en arribar als nivells inicials d’abans de la crisi (es parla de forma del logo de Nike).

P.- Estàvem ja recuperats de la crisi de 2008 com per ficar-nos en una nova crisi?
R.- Segurament no. Tot i que l’economia ha crescut durant els darrers anys, encara teníem taxes d’atur elevades i més altes que al 2007 i les finances públiques (dèficit i deute sobre PIB) estaven en pitjors condicions. Això és molt important perquè l’Estat ha d’afrontar un període de grans despeses públiques per combatre la crisi (avals i relaxació fiscal a empreses i autònoms, subsidis a treballadors afectats per ERTE...) en un context de caiguda d’ingressos (impostos). En aquest sentit, el marge de maniobra que pugui tenir dependrà del volum de deute que pugui demanar. Per entendre-ho, seria com si l’Estat fos un treballador amb una hipoteca que es queda sense ingressos, té un increment de despeses i ha de demanar un altre crèdit a un banc: o no li donen o li demanen un tipus d’interès molt alt. Perquè això no passi, es demana des d’Espanya, Itàlia i França que Europa s’impliqui més en el finançament de la crisi.

P.- Quins seran els sectors més afectats per la nova crisi?
R.- Segurament els sectors que surtin més tard de les restriccions del confinament. Per desgràcia per la nostra economia, les activitats vinculades al turisme (hosteleria, restauració, petit comerç...) podrien experimentar un impacte més dur. La magnitud de la seva recuperació dependrà de si s’introdueixen restriccions (i de quin tipus) quan es produeixi la seva obertura.

P.- Quan es començaran a notar els efectes negatius?
R.- Tot dependrà de com evolucioni la pandèmia. L’impacte sobre sectors més afectats per les restriccions dependrà de la duració del confinament. Les empreses es diu que estan en situació de “hivernació”, i se’ls intenta donar facilitats per sobreviure i poder reprendre l’activitat quan el confinament acabi. Però si aquesta situació es prolonga podrien arribar a tenir dificultats per sobreviure, ja que segueixen tenint costos, però no generen ingressos. Pel que fa a les famílies, el cost d’aquesta crisi pot ser desigual, afectant més a famílies amb nivells de sou i estalvis baixos.

P.- Quina opinió li mereixen les mesures adoptades fins ara?
R.- En relació a les mesures de confinament, han estat dràstiques per a l’economia, però han aconseguit el més important: disminuir el nombre de malats i morts. Pel que fa a les mesures econòmiques, em semblen necessàries per garantir ingressos a les famílies, i també garantir la supervivència de les empreses i autònoms. Per fer-nos una idea, s’estan destinant més recursos públics dels que es varen destinar a la crisi de 2008. Podrien destinar-se’n encara més, però s’ha de tenir en compte el marge de maniobra que tenim per evitar problemes futurs, ja que no podem endeutar-nos excessivament com a país. En aquest aspecte, una resposta més coordinada i més ambiciosa des d’Europa seria un gran ajut.

P.- Quines altres mesures creu que s’han d’adoptar per pal.liar els efectes de la nova crisi?
R.- S’han d’elaborar mesures que garanteixin la recuperació de l’economia quan arribi el final del confinament. En concret, s’han de fer polítiques de despesa que estimulin la demanda, incentivin la contractació d’empreses i ajudin a reparar els danys que han sofert empreses i autònoms.

P.- Fins quan es pot sostenir la paralització de l’activitat?
R.- Depèn de l’evolució de la pandèmia, del sector econòmic del que parlem i de la situació de partida de cada empresa. Una paralització prolongada tendria efectes molt negatius per empreses i famílies, i també per les finances públiques, que han de cobrir les necessitats d’empreses i famílies en aquests moments.

P.- Hi ha paral.lelismes amb la crisi de 2008?
R.- El paral.lelisme clar és un impacte econòmic molt fort. De fet, el Fons Monetari Internacional preveu una caiguda molt més accentuada en aquesta crisi que a la de 2008. Però les causes són molt diferents: al 2008 hi havia problemes a l’economia que varen esclatar de cop. Ara, les empreses no tenien cap problema (eren solvents i rentables) i s’han vist obligades a aturar la seva activitat de cop.

P.- Quin potser el millor escenari que pot esdevenir en el segon semestre de 2020?
R.- Que es descobreixi una vacuna efectiva i accessible per a tothom, i que l’activitat reboti de cop (forma de “V”). De fet, podria haver-hi senyals positives d’un final d’aquesta crisi, ja que els països europeus estan aconseguint contenir la propagació del virus, es comencen a relaxar les restriccions a alguns sectors econòmics i hi ha països asiàtics que estan començant a tornar (poc a poc) a la normalitat.

P.- I la pitjor situació en la que ens podríem trobar?
R.- Dificultat per controlar la pandèmia i/o un “segon rebrot, amb la conseqüent prolongació de les restriccions i tancaments.

P.- Creu que la temporada turística de 2020 ja s’ha de donar per perduda?
R.- Segurament no es recuperaran els nivells d’ocupació d’una temporada normal, però podrem rebre turistes quan es relaxin les mesures. Falta per veure les restriccions de moviments que es donaran a països emissors i també les restriccions que es puguin posar a l’entrada a Balears. També afectaran els possibles canvis de comportament a curt termini de les persones. És a dir, si limitaran els viatges d’oci i feina com a mesura de precaució. En aquest aspecte, podríem pensar que el percentatge de turistes nacionals en relació als internacionals serà superior aquesta temporada.

P.- Es diu que res tornarà ser igual, comparteix l’afirmació?
R.- Segur que aprendrem lliçons i canviaran moltes coses. Però també es va dir que mai el món tornaria ser igual després de la crisi de 2008 i hi ha coses que no s’han pogut (o volgut) canviar.

P.- Què pot canviar?
R.- La mentalitat de què per tenir una sanitat pública de qualitat és necessari invertir-hi molts de recursos. Per altra banda, segurament es potenciarà el teletreball allà on sigui possible.

P.- A la UIB ja han donat les classes presencials per acabades, com veu el futur acadèmic?
R.- Seguim amb classes online, malgrat s’hagin acabat les presencials. El futur pot incloure les eines ofertes per les noves tecnologies que professors i alumnes estam aprenent a utilitzar.

P.- Com a docent que és, què opina de l’aprovat general?
R.- Tot depèn del nivell educatiu. En principi, crec que alumnes de Batxiller o ESO poden ser avaluats de distintes formes per garantir que s’esforcen durant aquests mesos. No obstant això, també s’ha de tenir en compte que hi ha col.lectius que tenen dificultats per accedir a les noves formes d’ensenyament aplicades (per exemple, alumnes que no tenen Internet).