Diari digital de la comarca de Sóller
Divendres, 25 de setembre de 2020   |   11:35
 
Enquesta  
Hauria de convertir-se en pública la residència d’ancians de Sóller?


No
 
Entrevista
10/01/2020 | 08:37
“Necessitam més espai a l’habitatge tutelat”:
Cati Aina Oliver

Magdalena Socias (Sóller, 1945) és des del 2006 la presidenta del Centre Ocupacional Estel Nou Asanideso, associació de la qual un dels seus fills forma part. Socias ha viscut de primera mà la important evolució que ha experimentat Estel Nou al llarg dels darrers gairebé quinze anys. La darrera fita ha estat la nova fàbrica de confitures al camí de Cas Jurat, la qual els ha permès cobrir les necessitats de producció i disposar de més espai al centre del carrer d’Andreu Coll. Després d’acabar l’escola, Magdalena Socias va aprendre a cosir i es va dedicar a la finca que cuidaven els seus pares fins que es va casar amb Bartomeu Sampol. Durant el temps lliure li agrada llegir i passejar.

Pregunta.- Fa 14 anys que és la presidenta de l’associació Estel Nou. Quina ha estat l’evolució durant aquests anys?
Resposta.- Hi ha hagut un canvi molt gran. No ens haguéssim imaginat mai poder fer allò que em fet. Sobretot pel que fa a la nova fàbrica de confitures. La fàbrica del carrer d’Andreu Coll ens quedava petita i entre tres poguérem comprar el nou edifici. Estel Nou s’ha quedat amb els baixos. Ens ha costat molts doblers, però anem pagant i va bé.

P.- Quines són les principals diferències d’Estel Nou entre avui en dia i fa quinze anys?
R.- He de dir que al començament no érem tantes persones i els usuaris de l’associació no feien tantes coses. Fa quinze any pràcticament fèiem confitura i un poc de ceràmica. Però ara fan jardineria, neteja d’escoles i d’escales de pisos, entre altres.

P.- De què està més orgullosa com a presidenta de l’associació?
R.- De la feina que fan totes les monitores i el director. Han de tenir molta paciència.

P.- Què creu que es podria millorar?
R.- Es poden millorar moltes coses. Allò que necessitam és més lloc a l’habitatge tutelat perquè no és suficient per a les sol·licituds que hi ha. Hi ha usuaris que han hagut de partir a Palma.

P.- Quin és el principal obstacle amb el qual es troben els pares i mares de persones amb alguna discapacitat?
R.- El problema dels pares, i també m’incloc a mi, és que tornam grans i els nostres fills també. És per això que necessitaríem un espai alternatiu a l’habitatge tutelat, com podria ser una residència, ja que no sempre els pares podran cuidar dels seus fills. Les persones majors amb discapacitat necessiten una assistència durant tot el dia. L’associació ja ha demanat un pla d’inversions per a una residència. L’etapa que vendrà a les persones que ara tenen entre 45 i 50 anys serà l’etapa de la residència.

P.- A l’habitatge tutelat també hi ha monitors?
R.- Sí. Hi ha un parell de monitores que es van tornant. Els vespres en queda una o dues, el matí berenen tots a l’habitatge i després vénen al centre del carrer d’Andreu Coll. Aquí dinen i després cap al capvespre tornen a l’habitatge.

P.- El mes passat Estel Nou va participar a la celebració al Parlament del Dia Internacional de Persones amb Discapacitat. Com va ser l’esdeveniment?
R.- Jo no hi vaig poder assistir, però els anys anteriors sempre hi he anat. Temps enrere les persones amb discapacitat usuàries de l’associació llegien una carta durant l’acte. Un any em demanaren a mi si també volia escriure una carta. Al principi no volia, però Tomàs em va ajudar. Em feia por, però vaig quedar contentíssima d’haver-ho fet. Vaig contar tota l’experiència que havia tengut amb el meu fill.

P.- Quin és l’objectiu de l’associació?
R.- L’objectiu d’aquest centre i de tots els similars és millorar la qualitat de vida de les famílies i de les persones amb discapacitat. A Estel Nou hem intentat cobrir totes les necessitats de la gent que tenim. Per exemple, aquí no tenim centre escolar perquè totes les escoles de Sóller tenen el seu programa d’integració.

P.- Per tant, quines són les necessitats principals?
R.- Les necessitats que hi havia era amb el tema laboral. Per aquest motiu començàrem amb el centre ocupacional. Les famílies necessitaven tenir els al·lots a algun lloc i no avorrits a casa seva. Un cop tinguérem el centre ocupacional, vàrem veure que no totes les persones podien fer feina al cent per cent, per la qual cosa creàrem el centre especial d’ocupació. Els usuaris que formen part d’aquest centre especial reben la meitat del salari mínim. També està el tema de l’habitatge, del qual ja hem parlat.

P.- I pel que fa al Club d’Esports Adaptats?
R.- Aquest club no és de la nostra associació. Té el mateix nom i són els mateixos usuaris, però tenen uns estatuts apart i una junta directiva diferent.

P.- Quantes persones hi ha dins cada secció de l’associació?
R.- En total hi ha 75 persones amb discapacitat i 24 treballadors. Dels 75 usuaris, 21 estan assegurats amb el salari mínim. A l’habitatge tutelat hi ha tretze persones, de les quals una forma part del centre especial.

P.- Quins tipus de discapacitat presenten les diferents persones que formen part d’Estel Nou?
R.- Les que formen part del taller ocupacional i l’habitatge tutelat són persones amb discapacitat psíquica. Si tenen malaltia mental i no tenen discapacitat intel·lectual, no hi poden estar. En canvi, per formar part del centre especial es pot tenir qualsevol tipus de discapacitat, com per exemple discapacitat física.

P.- Considera que encara queden barreres per rompre pel que fa a l’acceptació social de les persones amb discapacitat?
R.- Jo crec que a nosaltres ens accepten molt. Al principi costava una mica, però crec que en general Estel Nou és reconegut.

P.- Hi ha famílies que es neguin a dur els seus fills amb discapacitat a Estel Nou?
R.- Antigament quan algú tenia una persona amb discapacitat, l’amagava a casa seva. Avui en dia encara hi ha persones que es neguen a dur-nos el seu fill. Però no dur el seu fill no li llevarà la discapacitat que tengui. Nosaltres podem ajudar.

P.- Les empreses s’animen a contractar treballadors amb discapacitat?
R.- Sí. De cada vegada tenim més comunitats. Nosaltres sempre procuram quedar bé i això la gent ho veu.

P.- L’associació se sent recolzada per les entitats governamentals?
R.- Hem d’insistir, però sí.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a