Eugeni Rodríguez (Palma, 1968) és des de fa dos mesos el rector de la Comunitat de Cristians de la Serra d’Alfàbia, que agrupa les parròquies de Biniaraix, Bunyola, Fornalutx, L'Horta, Palmanyola, el Port de Sóller i Sóller. Abans ho era de les parròquies de Llucmajor i S’Estanyol. És el substitut de Marià Gastalver, que havia ocupat aquest lloc durant onze anys, abans de ser designat nou prior de Lluc.
És periodista i també compta amb un màster de Comunicació Institucional, així com amb una llicenciatura en Teologia Pastoral. Durant la seva carrera professional ha estat durant 18 anys director de Comunicació del Bisbat de Mallorca i durant dos anys director de Popular TV Mallorca.
Actualment, a més de ser rector de les set parròquies, és professor del Cesag, vicari episcopal d’evangelització i patró dels dotze col·legis diocesans de Mallorca. Tot i tenir una agenda atapeïda, durant el temps lliure li agrada anar d’excursió per la muntanya i gaudir de la naturalesa.

Pregunta.- Com és passar de ser rector de dues parròquies a ser-ho de set?
Resposta.- Hi ha molta diferència i és molt més complicat dur-ne set que dur-ne dues perquè els problemes es multipliquen. He de dedicar més temps del que dedicava quan en duia dues.

P.- Quins problemes són els que es troba?
R.- Són problemes de gestió i patrimoni. Ja sigui arreglar unes teulades, arreglar una rectoria o un casal, entre altres coses.

P.- En quina situació es troben les parròquies de la Vall?
R.- Els edificis estan molt bé. He trobat molt bé les parròquies de la Vall de Sóller. Hi ha molt bons gestors, persones que m’ajuden a fer aquesta tasca a la parròquia.
P.- Què s’ha trobat com a substitut de Marià Gastalver?
R.- Ho he trobat tot molt bé, tot arreglat. També he trobat molta gent que estimava en Marià. Ell va fer una tasca d’onze anys a la Vall i també a Palmanyola i Bunyola. La seva tasca va ser impecable pel que fa a la gent, a la gestió parroquial i als grups de pastoral, des d’infants a adults, passant per joves.

P.- Què creu que es podria millorar amb vostè com a rector?
R.- Jo seguiré amb la tasca de Marià. Allò més important és continuar amb el que ell va començar.

P.- Quines són les claus centrals de la comunitat de cristians?
R.- Jo les divideixo en quatre, com si fossin les rodes d’un cotxe. Es tracta de la comunitat, de l’anunci, de la litúrgia i del servei. Això vol dir que hem de fer comunitat, ja que els cristians no poden estar separats. La segona clau consisteix en anunciar Jesucrist, el missatge de l’església, que diu que si segueixes a Jesucrist, seràs un home feliç. La tercera clau, que és la litúrgia, consisteix en celebrar el sagrament, com el baptisme, la comunió o l’eucaristia. La quarta clau és servir a aquell que ho necessita.

P.- A l’acte de celebració d’inici del nou ministeri presbiteral de fa dos mesos varen assistir molts fidels de la seva anterior parròquia. Va ser difícil deixar de ser rector de Llucmajor?
R.- Sap greu. Quan agafes afecte a una persona sap greu que parteixin. Ser capellà no només és dir missa ni fer feina de gestió. Hi ha un component efectiu i un component afectiu. No som immunes a les persones. Agafam vincles amb les persones, relacions de companyonia i amistat. He deixat molts amics allà on he estat, tant a Llucmajor com a Esporles i a Banyalbufar.

P.- Nadal és un moment de molta activitat eucarística. Quins són els actes que durà a terme la comunitat?
R.- Amb les persones majors farem les celebracions de Nadal, xocolatades després de matines i a Biniaraix farem un Nadal missioner dia 26 per recordar aquelles persones que estan enfora de casa seva perquè han decidit anar-se’n de missions. El dia de la Sagrada Família posarem en marxa les capelletes. Amb el grup de joves aquest cap de setmana farem una acció molt bonica per Nadal. Consistirà en anar a cantar a les persones majors que estan soles a casa seva i que no aniran a matines, ningú els visitarà i tampoc sortiran per les festes. Per això nosaltres agafarem la pandereta, la guitarra, un regalet i anirem un horabaixa amb ells. És una acció caritativa. També farem un sopar de gala amb els joves dia 28.

P.- En què consistirà el sopar de gala amb els joves?
R.- Serà un sopar on hauran de venir ben elegants i mudats. Feim referència a que el Regne del Cel és un banquet, un sopar, i Jesús ens convida a tots: des de rics a pobres, creients i no creients. Els catequistes servirem als nins durant aquest sopar.

P.- Quantes persones formen el grup de joves?
R.- Ja n’hi ha una trentena de Sóller. Cada dissabte ens reunim i feim activitats. També tenim un grup a Bunyola i a Palmanyola. De tant en tant ens reunim plegats. Per exemple, ens anirem de convivències amb les parròquies de Banyalbufar, Esporles, Llucmajor, Palmanyola, Bunyola i Sóller. Són grups de Sóller que vàrem crear quan jo estava a cada localitat i que encara continuen. La meva idea sempre ha estat unir, crear sinèrgies. Avui en dia no podem anar separats. Les parròquies no poden estar separades, aïllades i sense veure ningú més.

P.- Quin és el perfil de la societat al qual l’Església li costa més arribar?
R.- Als rics. Perquè un ric ho té tot, és autosuficient i no necessita res més. Pensa que no necessita res dels altres ni de Déu. Es basten a ells mateixos. En canvi, un que és més senzill es pot aferrar al misteri de Déu. Per exemple, aquelles persones que es senten necessitades, i no només econòmicament, sinó que necessiten amor o que viuen totes soles i no tenen a ningú que els visiti.

P.- Com va ser la seva experiència com a director de comunicació del Bisbat de Mallorca?
R.- Ho vaig ser durant 18 anys. Jo havia estudiat la carrera de Periodisme i Comunicació i el bisbe Teodor em va dir de ser-ho l’any 1996. Vaig relacionar-me amb la premsa escrita, fer el Full Dominical i fer un programa de ràdio. Va ser una època de molts de canvis a nivell comunicatiu i l’església havia de ser-hi present. Va ser una etapa molt bonica, vaig gaudir moltíssim.

P.- El seu interès pel món de la comunicació és el que fa que tengui tan actualitzades les xarxes socials i la pàgina web de la unitat pastoral?
R.- Sí. No només perquè vaig estudiar Comunicació i vaig ser director, sinó perquè em ve de la vocació.

P.- Té pública la seva agenda a través de la pàgina web dels cristians de la Serra d’Alfàbia. Per quin motiu?
R.- Tot allò que és públic hi surt. No tenc per què amagar-ho. La gent cristiana de Sóller pot saber allò que fa el seu rector.

P.- Per acabar, quin missatge voldria donar a tots els habitants de Sóller?
R.- Que gaudeixin de viure. També per aquestes dates nadalenques m’agrada la següent frase: Que tothom pugui tenir algú a qui estimar i algú que l’estimi. Per a mi aquesta és la norma bàsica.