Diari digital de la comarca de Sóller
Dimarts, 12 de noviembre de 2019   |   12:29
 
Enquesta  
S’hauria de reduir a una setmana la campanya electoral per a les properes eleccions municipals, com s’ha fet ara amb les generals?


No
 
Entrevista
08/11/2019 | 09:17
Paula Nigorra:
“750 persones deixaren de tenir padró a Sóller el 2018”
Cati Aina Oliver

Paula Nigorra (Sóller, 1998) presenta demà el seu estudi “El túnel de Sóller: repercussió demogràfica des de la construcció a la gratuïtat (1997-2017)” a les XIV Jornades d’Estudis Locals de Sóller i Fornalutx. La seva intervenció serà a les 11 del matí, just abans del torn de preguntes. Molt coneguda dins Sóller per la seva implicació dins nombroses entitats culturals, Nigorra assegura que durant el temps lliure es dedica als infants, ja sigui fent classes de ball de bot o de fabiol i tamborí. Durant els darrers anys ha estat cap dels Escoltes i actualment és vocal de la junta del Col·lectiu de Pageses del Firó i també de la junta de Can Dulce. Forma part d’Aires Sollerics, dels Xeremiers de Sóller i durant deu anys va tocar a la Banda de Música.

Pregunta.- És la primera vegada que participa a les Jornades d’Estudis Locals de Sóller?
Resposta.- Com a ponent, sí. Ja havia assistit anteriorment a algunes ponències, però mai he estat a jornades completes per motius de classe.

P.- Què l’ha portada a realitzar aquest estudi sobre la repercussió demogràfica que ha implicat el túnel de Sóller?
R.- És un treball que vaig realitzar l’any passar per a una assignatura optativa de la universitat de Història Social de la Població. És una optativa de la branca d’Història Contemporània i la vaig elegir perquè és la branca que a mi m’interessa investigar. Vaig estudiar aquest tema concret perquè la gratuïtat del túnel era molt recent i també per fugir una mica d’allò habitual. Sempre que es fan treballs sobre població de Sóller solen ser sobre la migració.

P.- Com ha pogut dur a terme l’estudi?
R.- És un treball lligat amb la geografia humana. Per realitzar-lo, vaig acudir a l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (Ibestat), que té moltíssimes dades. Vaig comprovar si les dates que jo volia estaven penjades. Les d’abans de 1997 hi eren, però les del 2018 encara no. Aleshores vaig anar a l’Ajuntament, on ja tenien les dades, les quals em varen facilitar. També vaig consultar el padró de Sóller de 1997 per saber més informació, com l’edat, el sexe o nivell d’estudis. Josep Fortesa em va realitzar amb la realització de diferents mapes de diferents municipis de Mallorca.

P.- Ha pogut comprovar si hi havia persones empadronades a Sóller pel benefici al preu del túnel que això suposava?
R.- Sí. La gran majoria de persones que s’empadronaven ho feia sense venir a viure al poble. Hi havia un creixement de població no real. Per tant, quan la població va decréixer un cop el túnel va ser gratuït, aquest decreixement tampoc va ser real.

P.- Quins són els moments més destacables de la història del túnel de Sóller pel que fa a la població del poble?
R.- Existeix clarament una relació directa entre dos moments clau del túnel: quan s’inaugura el febrer de 1997 i quan es fa gratuït el desembre de 2018 pel que fa a les dinàmiques de població que té Sóller durant aquests anys. Si miram els números, és molt clar que Sóller va créixer en població amb el túnel. Però si feim una mirada més històrica, veiem que la gent que arribava a Sóller s’empadronava al poble, però no tenia per què suposar un augment de població. Que una persona s’empadroni no vol dir que vagi a viure al poble. De fet, la gent ho feia per gaudir dels privilegis que tenien els sollerics amb el peatge.

P.- Quanta gent es va empadronar a Sóller amb l’apertura del túnel i quanta gent es va desempadronar amb la seva gratuïtat?
R.- El 1997 es varen empadronar gairebé 700 persones. Durant els vint anys que va durar el peatge, hi havia un increment de 290 persones per any, però a la vegada se’n desempadronaven 250 anuals. Això demostra que la gent no s’empadronava per quedar a viure a Sóller, sinó perquè necessitava passar pel túnel durant un determinat període de temps. A partir del 2018 es desempadronaren unes 750 persones i se n’empadronaren unes 120. Per tant, es veuen dos moments molt clars.

P.- Circulen més cotxes de visitants o de sollerics a través del túnel?
R.- Les dades recullen que des de l’apertura del túnel, els cotxes que hi han passat són majoritàriament de residents.

P.- Creu que la gratuïtat del túnel ha suposat un increment dels visitants?
R.- Crec que sí que va tenir un efecte crida en un primer moment, sobretot pel que fa a la gent de Mallorca. Però pel que fa als turistes no crec que n’hi hagi més ni menys. Tampoc pens que a llarg termini hi hagi hagut un canvi gros respecte a quan hi havia peatge.
P.- Personalment, està a favor o en contra de la gratuïtat del túnel?
R.- A favor. Hi ha molts motius. Era el túnel més car en relació al quilòmetre. També era el menys segur de tots. A més, la subvenció suposava molts problemes.

P.- Quins tipus de problemes?
R.- Deià mai va tenir cap benefici i Bunyola només en va tenir puntualment destinats a pares i alumnes que s’havien de desplaçar a l’institut. Sóller i Fornalutx sí tenien la subvenció sobre la tarifa reduïda i Escorca la tenia, però sobre la tarifa completa. Les subvencions tardaven molt de temps en pagar-se i, a més, aquesta subvenció suposava a moltes persones haver de fer la declaració.

P.- Quines circumstàncies envoltaren la construcció del túnel?
R.- Hem de pensar que hi va haver un cas de corrupció i també una oposició social a la seva construcció. Aquest col·lectiu argumentava que obrir el túnel podria suposar obrir el poble a l’especulació urbanística. De fet, un projecte famós era fer un port esportiu, que el volia realitzar la mateixa persona que tenia la concessió del túnel. A més, les persones que estaven en contra del túnel deien que suposaria una manera d’extreure els recursos de la Vall, com l’aigua de Sa Costera.

P.- D’on va aconseguir tota la informació d’aquests conflictes que hi va haver als inicis?
R.- Tota la part més social de l’estudi i com la gent veia la seva construcció la vaig poder saber gràcies a l’hemeroteca de “Sa Veu” de Sóller.

P.- Per últim, ha obtingut algun reconeixement acadèmic?
R.- Quan cursava segon de Batxiller vaig guanyar el primer premi de la prova de llatí de la VIII Olimpíada de Llengües Clàssics - XIX Premis Insulae de la UIB.



Anterior Tanca Compartiu-ho a