Diari digital de la comarca de Sóller
Dimarts, 12 de noviembre de 2019   |   12:10
 
Enquesta  
S’hauria de reduir a una setmana la campanya electoral per a les properes eleccions municipals, com s’ha fet ara amb les generals?


No
 
Entrevista
18/10/2019 | 11:17
Anna Nicholas:
“Si es perd l’essència de Sóller, serà la fi del turisme”
SaVeu

L’escriptora Anna Nicholas de família escocesa, irlandesa i gal·lesa va viatjar a Deià fa una vintena d’anys i durant aquella estància es va enamorar de la Serra de Tramuntana i de la seva tranquil·litat. Per aquest motiu, el 2001 va decidir deixar la seva empresa de comunicació a Londres i va comprar-se una casa a l’Horta, a la qual hi va fer una reforma integral amb el seu home i el seu fill. Des de llavors, Nicholas, de 58 anys, escriu llibres sobre la cultura i les tradicions de Mallorca.  Té una sèrie de sis llibres que ella descriu com una “guia” de l’illa, la qual té molt èxit entre les persones de parla angles i els potencials turistes. Si més no, aquest mes ha publicat la seva primera novel·la, titulada “The Devil’s Horn” o “La banya del dimoni”. Es tracta de la història d’Isabel Flores, una dona de 33 anys que viu a Sant Martí, un petit poble de Mallorca. Tot i ser un nom inventat, l’autora reconeix que el poble “és una mescla entre Sóller, Deià, Biniaraix i Fornalutx”, on hi apareixen locals de la Vall coneguts i altres indrets com la platja d’en Repic. Nicholas també dedica una part important de la seva vida a escriure sobre turisme. Col·labora amb revistes turístiques i també amb diaris com “Financial Times”, “The Times” i “Mallorca Daily Bulletin”.

Pregunta.- Què la va dur a traslladar-se a Sóller?
Resposta.- La meva germana va tenir durant dos anys una al·lota de Fornalutx que cuidava els seus fills. Ella va ser qui em va dir que havia de visitar Mallorca perquè era el lloc més bonic del món. Però jo pensava amb Magaluf i em venia una imatge horrible. Finalment, el meu home i jo vàrem anar a La Residència, de Deià. El següent any llogàrem una casa a Sóller i un dia un home d’una immobiliària ens va mostrar unes quantes cases que estaven en ruïnes i que els seus propietaris les volien vendre. El meu home em tractava de boja, però a mi em feia il·lusió i curiositat veure-les. Al final del dia visitàrem una casa de l’Horta molt antiga i especial, amb vistes espectaculars a les muntanyes. Em vaig enamorar completament i el meu home també.

P.- On vivia i a què es dedicava abans de venir aquí?
R.- Vivíem a Londres. Vaig decidir acabar amb la meva empresa de comunicació que tenia allà. El meu home tenia l’edat de jubilar-se, però jo no, així que vaig optar per escriure més articles als diaris, centrant-me en el turisme i viatges. Els primers anys la casa era un desastre, però les persones d’aquí ens ajudaren molt.

P.- Per què va decidir escriure llibres sobre Mallorca?
R.- Un cop arribàrem, vaig tenir una idea per un llibre sobre la meva experiència de viure aquí i a la vegada, a Anglaterra. Els primers dos anys vaig viure entre els dos llocs perquè havia de traslladar l’empresa i cada mes hi havia d’anar. Vaig pensar que seria divertit poder escriure sobre les diferències dels dos indrets: un on havia d’anar molt ben vestida i formal, i l’altre on anava amb els meus calçons curts, sense sabates ni maquillatge, i amb les meves gallines. Era una diferència molt gran perquè a Sóller jo era més autèntica i natural. El meu primer llibre va ser un èxit a Anglaterra i sis llibres després ara he publicat una novel·la. Tot i això, vull continuar amb la sèrie.
P.- En què consisteixen aquests sis llibres dedicats a l’illa?
R.- És una sèrie de viatges. És sobre la gent i la cultura de Mallorca. No és exactament una guia, però com si ho fos. És la meva història a Sóller i també amb diferents aventures a tota l’illa. Per exemple, hi parlo de la història del Myotragus balearicus, de les muntanyes, de les cases de neu, dels carboners, de les galetes de Muro, etcètera.

P.- I l’últim que ha presentat, titulat “The Devil’s Horn”?
R.- Aquest és diferent, però no completament. La protagonista, Isabel Flores, és com les meves amigues de la Vall: una dona forta, positiva, directa i sempre alegre. Adora la seva comunitat, la seva fura i també la seva família. També hi apareixen llocs reals, com Ca N’Antuna, Cafeteria París o platja d’en Repic. Cada matí, la protagonista neda amb la seva fura a la platja d’en Repic. Per aquest motiu, la gerent d’Ona Hotels durant la presentació del llibre va fer l’acudit de que es podria veure la protagonista nedant a la platja des del complex. A més, hi ha diferents personatges que la gent de la Vall pot reconèixer. La novel·la és a l’estil d’Agatha Christie, no és molt fosca. Vull que hi hagi un misteri, però al final tot és més o menys bo. Crec que els meus lectors no volen un llibre fosc o trist. Al cap i a la fi Sóller per a mi és com les coses bones de la vida.

P.- Durant la presentació del seu llibre al Port de Sóller va voler llegir el seu discurs amb la llengua del poble, tot i que la majoria de les persones presents eren de parla anglesa.
R.- Sí. Ho vaig fer així perquè per a mi és com una qüestió de respecte per a la gent d’aquí. Sóller és molt diferent a la resta de l’illa. Cada setmana llegeixo Sa Veu de Sóller i amb els meus veïns de l’Horta sempre intent xerrar en mallorquí. Per a mi llegir mallorquí és molt interessant.

P.- Què és Sóller per a vostè?
R.- Sóller per a mi és una comunitat molt propera, senzilla, autèntica i genuïna. També crec que a gent és molt inclusiva i gentil. Els meus veïns són fantàstics i per a mi tot això és molt important. A una ciutat això no passa, no hi ha aquesta estima. En general m’agraden molt els pobles petits de Mallorca, però crec que Sóller ho té tot. M’encanten els seus museus, la història de l’església, la mar i les muntanyes. Aquí hi ha una riquesa molt important, a diferència d’altres indrets. També m’interessa la història de la migració a França. És un lloc molt especial i molt bonic.

P.- Hi ha sollerics que opinen que el turisme és la pitjor part de Sóller. Vostè què n’opina?
R.- Jo sempre em queixo molt, sobretot a l’estiu. Crec que vivim del turisme i aquest és important. Però crec que necessitam equilibri. Tenc por que arribi un dia on hi hagi massa gent a les muntanyes i les facin malbé. El turisme és fantàstic, però necessitam controlar-lo. D’ençà que el túnel és gratuït, he vist incrementat molt el nombre de cotxes dins el poble. Crec que la gent utilitza massa el cotxe. També necessitam més carril bici. No crec que la resposta sigui crear més aparcaments perquè no tenim espai. Crec que s’hauria de canviar la mentalitat del poble respecte a l’ús dels cotxes. Sóller és massa bonic en aquest sentit, ja que hi ve massa gent.

P.- Creu que els mallorquins valoren el que tenen?
R.- Crec que sí en general, però també crec que és important que els empresaris pensin que la raó per la qual la gent ve a Sóller és perquè el poble és autèntic. Si arriba el dia on hi ha tants turistes i cotxes que fan que es perdi l’essència de Sóller, serà la fi del turisme. No serà un lloc bonic per visitar. Crec que és important tenir un control. També pel que fa a les muntanyes, ja que a vegades he vist gent que fa malbé la naturalesa i les plantes.

P.- Com es posiciona davant el “brèxit”?
R.- Hi estic en contra. Jo sóc molt europea i per això visc aquí. Crec que és molt trist perquè hi ha una part de la gent d’Anglaterra que no sap les conseqüències que el brèxit podria comportar. És evident que hi haurà problemes. La gent que ha votat a favor del brèxit és sobretot la que viu a les afores, no la gent que viu a les grans ciutats. Tenc amics que viuen a Londres i estan enfadats.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a