Molt oberta i curiosa. Així es considera Cheyenne Meeske (Alemanya, 1996), una jove fotògrafa que ha viscut a Sóller des de que té dos anys. Des del 2015 duu viatjant arreu del món congelant amb la seva càmera la cultura i el dia a dia de persones dels llocs que visita. Vietnam, Costa Rica, Panamà, Nicaragua, Tailàndia, Indonèsia, Filipines, Laos… són algunes de les nombroses localitats a les quals Meeske ha viatjat. Però de totes elles, es queda amb Indonèsia, on hi té una casa compartida.
El darrer viatge que ha fet ha estat el més llarg, d’una durada de vuit mesos. Fa dues setmanes que ha arribat a Sóller, on fa de cambrera a un bar de la plaça. Però només s’hi quedarà durant tres mesos. Després, tornarà a Indonèsia, on es dedica a la fotografia de surf. Al seu usuari d’Instagram @chey.enne.photo va publicant les seves fotografies, que ja han creat un estil propi.

Pregunta.- Des de quan li agrada la fotografia?
Resposta.- Des de petita, sempre m’ha agradat molt.

P.- Quan va adonar-se’n de que volia dedicar-se a la fotografia?
R.- No ho sé exactament. Crec que ha estat més per la gent, que m’ha dit que se’m dóna molt bé. Fa poc temps que he decidit que volia dedicar-me a la fotografia. Veig que és possible. Hi ha molta gent que creu que dedicar-se a la fotografia no serveix de res, però jo crec tot el contrari. Crec que si una persona es centra només en això, li sortirà bé.

P.-Quan va decidir anar-se’n a fora?
R.- Va ser al 2015. Jo volia veure món i la primera vegada que vaig partir no vaig endur-me’n cap càmera perquè volia dur el menor pes possible. Però al següent viatge sí que me la vaig emportar, i al posterior n’hi vaig dur dues.

P.- Quin va ser el primer viatge que va fer?
R.- El primer va ser a Vietnam. Hi vaig anar tota sola i tenia planejat quedar-hi un mes, però al final hi vaig estar tres.

P.- Quin lloc li agrada més a l’hora de fotografiar?
R.- Depèn de a què vulguis fer fotos. Crec que a qualsevol banda del món pots fer-ne. Fa poc he estat a Lombok, una illa d’Indonèsia, i m’ha agradat molt. Sobretot per fotos de surf, del seu paisatge, de la gent i de la seva cultura. Tot és molt fotogènic. Indonèsia ara mateix té el meu cor, així que si hagués d’elegir un lloc seria aquest.

P.- Quant temps passarà a Sóller?
R.- Fa dues setmanes que he arribat d’Indonèsia. Tenc planejat passar tres mesos a Sóller.

P.- I quant temps passaràfora de Sóller?
R.- La resta de l’any. També fa poc que he decidit passar tant temps viatjant. Sempre viatjo més del planejat i sempre parteixo sense bitllet de tornada.

P.-Té alguna casa establerta?
R.- Sí. Ara mateix tenc una casa a Bali amb dos amics. Allà tenc com una base feta, tenc un ca meva, els meus amics i també conec molta gent per poder dedicar-me a la fotografia.

P.- I a què es dedica a Indonèsia concretament?
R.- M’estic especialitzant en fotografia de surf a Indonèsia. La veritat és que em pensava que tardaria tot molt més, però amb set mesos he fet moltes coses. He anat participant a concursos, també estic fent fotografies per escoles de surf i sessions a surfistes. Ara és el que faig i m’agrada molt, no ho vull canviar.

P.- A part de fotografiar surf, quins altres tipus de fotografies fa?
R.- A Indonèsia he estat fotografiant molta moda. Com ja es sap, allà hi ha moltes fàbriques i moltes marques. Sempre que vaig d’una illa a l’altra intent fer fotos de la gent i la cultura. Són fotografies del dia a dia. De fet, és així com vaig començar.

P.- Què és allò que més li agrada fotografiar?
R.- De totes les fotos que faig, allò que més m’agrada fotografiar és el surf.
P.- Què vol expressar a través de les seves fotografies?
R.- M’agrada publicar les fotos perquè la gent les vegi i segueixi una mica el meu viatge. També m’agrada haver creat el meu estil propi amb les fotografies de surf. No són les típiques fotos de competició de surf, sinó que cerc la part artística de les imatges. A una fotografia no només hi surt algú fent surf, sinó que hi ha estètica. Intent que el resultat de les meves fotos sigui com per dir: “M’agrada tant que la penjaria a casa meva”.

P.- Quina càmera empra?
R.- A dins l’aigua una Canon EOS 6D Mark II amb una funda impermeable que pesa uns quatre quilos. Encara que pareixi complicat, m’he arribat a acostumar.

P.- Quina és la dinàmica a l’hora de fotografiar surfistes?
R.- Em fic dins l’aigua amb aletes. Començ a nadar i llegeixo les ones per saber on tanquen. S’ha d’anar alerta. És perillós quan els surfistes no em veuen, però quan em veuen puc treure fotografies molt maques. També ajuda si la persona en qüestió sap surfejar bé, ja que pot fer coses genials davant la càmera.

P.- Com ha après a llegir les ones?
R.- Jo he fet surf i de fet encara en faig. En vaig aprendre a Costa Rica.

P.- Ha arribat a fer amistat amb els surfistes que fotografia?
R-. Sí, sempre. Són molt bona gent i m’agrada molt treure fotos de gent local, enlloc de turistes. Sempre connect molt amb la gent d’allà i els encanta que els faci fotos.

P.- Quines exposicions ha fet?
R.- L’any passat vaig estar a la Nit de l’Art de Sóller exposant fotos d’un viatge de Vietnam.

P.- Quines són les properes exposicions?
R.- Estic pendent de confirmar una exposició a Mallorca i a Indonèsia he col·laborat amb una marca, amb la qual hem fet camisetes i farem una exposició. A més, durant l’agost participaré a una exposició conjunta també a Indonèsia.

P.- S’ha donat a conèixer gràcies al seu usuari d’Instagram @chey.enne.photo?
R.- Sí. De fet, molta gent ha contactat amb jo per comprar-me fotografies. I també em demanen sessions privades.

P.- Com és el seu dia a dia com a fotògrafa?
R.- La meva vida consisteix en aixecar-me ben prest abans de que surti el sol, ficar-me dins l’aigua, fer fotos, sortir de l’aigua i veure les fotos. I el capvespre faig el mateix. Durant el dia tenc temps lliure. El millor moment per fer les fotos de surf és a la sortida i a la posta del sol. Durant el dia no és bon moment degut a les marees.

P.- Ha publicat a revistes internacionals?
R.- Després de només dos mesos fent fotos de surf, es van publicar unes fotografies meves a “SurfGirl Magazine”, que és una de les revistes de surf de dones més important del món. Té la base a Londres, però és internacional. També m’han publicat fotos a “Belly Magazine”, una revista de fotografia d’Indonèsia.

P.- Què és allò que més li agrada d’Indonèsia?
R.- La gent i el menjar.

P.- I, per últim, què és el que menys li agrada d’allà?
R.- La mobilitat, ja que és perillós anar caminant als llocs degut al fort trànsit que hi ha. Enyor molt la tranquil·litat i comoditat que té Sóller en aquest sentit.