Diari digital de la comarca de Sóller
Dijous, 18 de juliol de 2019   |   04:24
 
Enquesta  
Estàs d’acord amb la reforma circulatòria que s’ha aplicat a Jeroni Estades?


No
 
Entrevista
10/05/2019 | 09:07
Joan Miguel Oliver:
“M’he inspirat en Sóller per escriure cançons”
C.O.

Joan Miquel Oliver Ripoll (Sóller, 1974) és compositor, escriptor, cantant i guitarrista. La seva carrera musical va començar amb els grups Fora des Sembrat i La Fosca. A més, ha estat compositor, lletrista i guitarrista del grup Antònia Font. Pel setembre va publicar “Elektra”, el seu tercer disc després de la dissolució del grup mallorquí i que, juntament amb “Pegasus” (2015) i “Atlantis” (2017), forma part d’una trilogia.
Als sis anys Oliver es va mudar a Palma, però de petit sempre tornava al seu poble per passar els agosts a ca la seva padrina. Ara viu al Molinar i ja no ve de manera tan freqüent, tot i que li agradaria. Els dies 12 i 13 d’abril va tocar dos concerts a l’espai de sa Gallera, a Sóller, quan va assegurar que li faria ganes tornar el dia del Firó.

P.- Com es sent tornant a Sóller?
R.- He passat caminant per davant ca la meva padrina, a la Volta Piquera, i he tengut molts records. Està tot exactament igual, les pedretes de la voravia es troben al mateix lloc. M’encantaria viure a Sóller.

P.- És considerat un dels majors genis de la música experimental contemporània. Com es sent davant aquest fet?
R.- Crec que és una consideració una mica exagerada, tot i que m’agradaria pensar que és certa. Genis n’hi ha hagut molt pocs dins la història i si fos un geni em resultaria més fàcil fer tot el que faig.

P.- Com descriuria les seves cançons?
R.- Les meves cançons i poemes aspiren sempre al màxim nivell estètic. Sóc un activista de l’estètica, una paraula que sempre s’ha emprat de manera negativa i com si fos una cosa superficial. Però jo estic convençut que l’estètica té una profunditat de pensament.
P.- Què vol transmetre a través de les seves lletres?
R.- No ho sé. Precisament les meves cançons són una recerca d’allò que vull transmetre. I moltes vegades, un cop acabada la cançó, tampoc sé què vol transmetre perquè el missatge sempre és molt abstracte. És abstracte pel que fa a la lletra i ho és més pel que fa a la música. A les cançons d’amor sí hi trob un missatge més clar. A vegades amb dues frases pots explicar molt bé una situació d’una relació sentimental. La poesia pot arribar a destil·lar un pensament molt complicat.

P.- En una altra entrevista va dir que es dirigia a tots els discriminats del món. Per què?
R.- Jo era el típic nin que no li agradava jugar a futbol, que a l’adolescència li feia vergonya xerrar amb les al·lotes i no li agradava anar a la discoteca. Per aquest motiu sempre m’he sentit una mica discriminat i fora de lloc pertot on vaig. No era allò típic que es suposava que havia de ser. Però ara el fet de ser el centre d’atenció i que la gent vengui a les meves actuacions només per veure’m crec que ha estat com una superació d’aquesta timidesa i d’aquesta sensació de que faig nosa pertot on vaig. A vegades surt a cantar i tenc molts dubtes perquè no sé si a la gent li agradarà allò que faig. Sempre tenc una sensació d’inseguretat total.

P.- Quina és l’empremta que ha deixat Sóller a les seves peces musicals?
R.- M’he inspirat en Sóller per escriure algunes cançons meves. Si Déu hagués d’inventar un lloc perfecte es semblaria molt a Sóller. La gent que ha viscut sempre aquí tal vegada no és conscient de la seva bellesa. Cada pedreta, planteta, revolt de carrer i cada síquia està al seu lloc exacte on hauria d’estar. I quan dic Sóller dic tota la Vall i també la Serra de Tramuntana. Sóller s’atraca molt a la definició que dóna el diccionari de la paraula “paradís”. A la cançó “Bombón malloquín” hi descric la casa de Sóller la meva padrina. També hi apareixen trossos de lletra inspirats en el poble, com “el tramvia de la plaça, un gelat de fresa i nata” o “els canyissos, les taronges, un convent tot ple de monges”. A més, la casa on fan les noces de la cançó “La núvia morta” està inspirada en la casa de la meva tia Margalida.

P.- Podria donar una definició de músic en la qual es senti inclòs?
R.- Un músic és una persona que té una sensibilitat amb el so. Un músic és un fenomen físic i la ciència i l’art de la música va ordenada de manera que segueix molt estrictament la pròpia física del so. A vegades em diuen que mescl estils, però per a mi els estils no signifiquen res. Jo només sent notes, intervals i ritmes.

P.- Com es sent quan escriu cançons?
R.- Realment quan m’està sortint una cançó no em sent a jo, sinó que desaparesc. És diferent a quan les cant. En el moment de cantar-les a vegades em fic dins una situació de pilot automàtic, en un món abstracte, com mirant una pel·lícula.

P.- Quan va començar amb el disc “Pegasus” del 2015, ja tenia en compte que seria el primer d’una trilogia seguida per “Atlantis” i “Elektra”?
R.- No. Però les cançons que vaig fer a Atlantis vaig veure que tenien molt a veure amb Pegasus i que eren una continuació. Albert Pinya, el pintor que va fer els dibuixos dels tres discs, em va dir que veia una continuació. Jo vaig estar d’acord i vaig decidir que n’havíem de fer tres. La tesi, antítesi i síntesi.

P.- A què es deuen aquests noms?
R.- “Pegasus” és un disc de paisatges i la mateixa paraula vol dir constel·lació. Per tant, voldria significar un paisatge del cel. “Atlantis” parla més de les civilitzacions, de com s’organitza la gent. Parla de la societat destruïda. Per últim, “Elektra” parla més dels personatges, de les persones i la seva solitud, de la discriminació i del feminisme.

P.- Com va ser la seva etapa amb Antònia Font?
R.- Al principi el bateria i jo teníem la idea de que a la música de Mallorca li mancava molt. Nosaltres teníem les ganes i la il·lusió de fer alguna cosa especial. No ho vàrem aconseguir a la primera, però aquest era el nostre objectiu. Antònia Font ha passat per moltes etapes. El seu principi va ser als bars, després sortírem cap a Catalunya i després es va convertir en el número 1 indiscutible durant 3 o 4 anys. Vàrem vendre totes les entrades dels concerts durant anys. Això va ser una experiència a nivell personal que ens va fer reflexionar molt.

P.- Creu que en un futur podríeu tornar a tocar junts?
R.- Sí, segurament qualque dia farem qualque concert perquè la gent ho demana i no hi ha per què no fer-ho. L’etapa de fer una gira i treure discs està una mica consumada. Però un concert es pot fer.

P.- Com es mescla la seva obra literària amb la musical?
R.- Jo vaig tenint idees i després em surt un contingut que és més per música o un altre és més per literatura. No és que primer pensi en fer una cançó o fer un llibre, sinó que el primer que ve és la idea.

P.- Com compagina la seva feina amb la vida personal i el fet de ser pare?
R.- Un artista sempre està en el seu món i a vegades em costa desconnectar de la feina. Allò que intent és separar per temporades la feina, sobretot quan estic ficat dins un projecte.

P.- Per acabar, té projectes en marxa?
R.- Sí. Estic fent música instrumental, però no sé com acabarà.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a