Diari digital de la comarca de Sóller
Dilluns, 17 de juny de 2019   |   03:19
 
Enquesta  
Creus que el Pi acabarà presentant una moció de censura a Simarro de la mà de Més, PSOE i UP?


No n‘hi hauria d‘haver
 
Entrevista
12/04/2019 | 09:29
Joan Bernat:
"La gent és molt racista perquè desconeix"
Cati Aina Oliver

Activista, xerrador, obert, curiós, inquiet, sensible. Amb tots aquests adjectius es descriu l’actual pregoner del Firó, Joan Bernat Puigserver (Sóller, 1970). És un dels fundadors de Sóller amb els Refugiats, Sóller Solidari, Somnis Reciclats i Reis de la Il·lusió, dedicat aquest últim a l’apadrinament de cartes als Reis Mags de nins i nines de famílies sense recursos. La seva tasca solidària l’ha dut enguany a ser el pregoner, un reconeixement que, explica, “va per tota la gent que col·labora i també per totes les persones que pateixen”.

Pregunta.- Com es va sentir quan va saber que seria pregoner de les festes?
Resposta.- Pel febrer el batle de Sóller em va telefonar i em va dir que volia quedar per xerrar sobre un tema dels refugiats. Quan ens vàrem veure em va dir: “T’ho hagués pogut dir per telèfon, però et volia veure la cara”. Em va venir molt de nou. El primer vespre no vaig dormir. Per una banda estic molt satisfet perquè m’han fet pregoner perquè ajut a la gent, però per altra em fa molta pena. Tant de bo fos perquè em dediqués a altres coses. Això no hauria d’existir.

P.- Ja té pensat com serà?
R.- A mi mai m’ha agradat preparar-me les coses, però sóc conscient de que un pregó s’ha d’escriure. Tenc una idea començada, però no m’agrada. El que sé segur és que no vull que el pregó sigui una biografia meva. Al cap i a la fi sóc en Joan i sóc igual a qualsevol persona. També és cert que m’agradaria trobar el camí per casar la Fira i el Firó amb la solidaritat.

P.- Com es veuen els refugiats des de Sóller?
R.- Des de la plataforma som molt conscients, però la gent els veu com un tema normalitzat i sense importància. Per altra banda, hi ha hagut gent que m’ha dit: “Aquí tens 20 euros per ajudar amb el que puguis, però no fa falta que en duguis cap”. Això et demostra que hi ha gent que pensa que amb pocs doblers es solucionen aquests tipus de problemes. Si a casa seva hi ha guerra, han d’anar a una altra banda.

P.- A què creu que és degut aquest pensament en contra dels refugiats?
R.- Això passa perquè hi ha massa manipulació de la informació. Hi ha mitjans de comunicació que ens venen els refugiats com una cosa dolenta. També existeixen partits polítics que no són favorables a que venguin refugiats i qui milita aquests partits d’extrema dreta no poden ser amics meus La gent és molt racista perquè desconeix. Hi ha falta d’estudis, de coneixement, falta d’haver sortit. També m’he trobat moltes vegades amb el comentari: “Ens lleven la feina”. Però si et lleven la feina, deu ser perquè tu no estàs preparat per fer-la o perquè no la vols fer.

P.- Quin paper tenen les xarxes socials en aquest sentit?
R.- Ara mateix Facebook és una intoxicació molt gran per a la gent. És un problema global. És més fàcil compartir continguts que llegir qui és que l’ha escrit i com és el pensament d’aquesta persona.

P.- Què diria a les persones que rebutgen els refugiats?
R.- Que surtin, que vegin món i se n’adonin que aquest problema realment existeix. Hi ha famílies que fins i tot han hagut de vendre la seva aliança de matrimoni per poder donar una de les petites passes cap a Europa i fugir de la guerra. Quan pens en la seva vida, veig que com a persones són molt fràgils i que existeix altra gent que s’aprofita de la mala sort que tenen els refugiats.

P.- Es tracta de màfies?
R.- Sí. És una manera de negoci, un estraperlo amb persones. Es dediquen a passar la gent a través de les fronteres a un alt cost. A Macedònia crida molt l’atenció perquè hi ha un negoci d’aquest tipus molt gran.

P.- Es considera racista?
R.- Sí, jo sóc racista. Record que després dels atemptats de Madrid controlava les motxilles de les persones de raça àrab als metres o trens perquè no les deixessin. Però després pens que la persona que es troba devora jo la pot deixar perfectament. Crec que ens han bombardejat molt amb informacions errònies.

P.- Què ha experimentat durant els seus viatges a campaments de refugiats de Grècia?
R.- Tenc unes experiències molt contradictòries a nivell personal. Sempre tenc la sensació de que allò que faig mai és suficient. També em sent malament perquè veig que els refugiats no han fet res i Europa les tracta així com les tracta.

P.- Què és allò que el sorprèn més dels refugiats?
R.- La seva educació i la seva capacitat d’esperar. Un cop han travessat la frontera es senten segurs i no tenen pressa. Els sirians tenen molta esperança, veuen que les seves passes són molt petites però que van avançant. Als campaments alguna vegada ens posàvem a plorar perquè era molt fort allò que estàvem veient i no ho podíem entendre. Però eren ells qui venien i ens donaven ànims. Ens deien que no ploréssim perquè almenys en aquell moment no hi havia bombes i que la situació milloraria. Però no és una solució que aquesta gent estigui dins campaments.

P.- Què diria als països que no volen acollir els refugiats?
R.- És curiós perquè la gent vol la riquesa que hi ha a casa seva, però no els vol a ells. Si no vols refugiats, no donis suport a una guerra, a una invasió dins casa seva. No venguis armament a qui saps que són part del conflicte. El món es mou per interessos. Els polítics ja no són qui comanden, són titelles de la gent que té doblers.

P.- Com li ha canviat la vida haver fet aquests viatges?
R.- Quan tenc alguna cosa que em supera, sempre pens que de qualque cosa m’ha d’haver servit haver viatjat. Tot seguit pens que sóc un afortunat. M’ha servit per pensar amb què passarà el dia de demà aquí. Tenc una visió molt més àmplia del món.

P.- En quin sentit?
R.- Tenim altres guerres que s’han d’afrontar. Per exemple, jo visc del petit comerç i no entenc que la joventut no sàpiga veure que la compra electrònica no ens duu a cap lloc positiu. Estam empobrint els territoris d’aquí i la gent jove no ho veu. Totes les guerres venen d’un procés econòmic i aquí estam enfortint econòmicament a unes empreses mundials. I això no és bo. Crec que perquè les coses vagin bé, la riquesa ha d’estar molt repartida. Els problemes venen quan molts pocs tenen doblers. Tenc clar que quant més consumeixi producte local, més gent del meu entorn viurà millor.

P.- Què es podria fer des de l’educació?
R.- Aquí a Sóller es fa molta feina, però crec que els infants des de molt petits haurien de saber què passa quan pagues amb efectiu i quan pagues amb targeta. Pagar amb targeta és molt còmode, però el cost és pel petit comerç i el beneficiari és el banc. També s’ha d’aprendre a anar a comprar amb la senalla i comprar productes locals, els quals no duen els costos de transport, embalatges i afavoreixen als nostres veïnats.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a