Juan Arturo Angoitia García nasqué a Bilbao el 8 de març de 1960 i des dels 17 anys viu a Mallorca, on estudià les carreres d’Econòmiques i Dret. Posteriorment va oposicionar a Madrid per al cos d’Inspectors de Finances de l’Estat i més endavant al de Corredors de Comerç. L’any 2000, i per mor d’una fusió dels cossos de Corredors de Comerç amb el de Notaris, s’integrà al cos de notaris. El primer destí d’Angoitia com a notari fou a Arcos de la Frontera, des d’on passà a Terol, Ciutadella, Porreres i Manacor, per recaure finalment a Sóller, on hi treballa des del 2006. Precisament durant les darreres setmanes el despatx en què exerceix la seva professió s’ha trobat de mudances, passant del despatx situat al carrer de Palou a un nou emplaçament al carrer Hort de ses Ties.

Pregunta.- Per començar l’entrevista, com definiria la figura del notari?
Resposta.- Un notari és un fedatari públic que a dia d’avui realitza una doble funció: d’una banda, donar fe i mediació en l’àmbit públic; mentre que en l’àmbit privat el que ha de ser sobretot és empàtic, és a dir, saber-se posar en el lloc dels altres.

P.- Com ha estat la seva adaptació al poble de Sóller?
R.- Jo diria que molt bona, ja que des del primer moment vaig connectar amb la gent i l’ambient de la vall. Sempre m’hi he sentit molt còmode i en certa manera em recordava els meus primers anys a Bilbao: especialment per la manera de viure.

P.- Què fou el que el dugué a exercir de notari?
R.- Per influència familiar -tant en la meva família com en la del meu sogR.- vaig estudiar per a corredor de comerç; a més els estudis que vaig realitzar posteriorment, m’hi dugueren en certa manera. Sempre m’he sentit còmode en aquesta professió, sobretot pel seu tracte humà que et porta a ajudar la gent a solventar els seus problemes: és una feina amb un component humà molt important.

P.- Quants d’anys d’estudi li representà arribar a notari?
R.- Un total de 27, tenint en compte els anys de col.legi.

P.- L’ofici de notari l’obliga a comptar amb una formació continuada?
R.- Absolutament; el Col.legi de Notaris organitza constantment seminaris i cursos de formació.

P.- Com ha canviat la feina de notari amb el pas del temps?
R.- Moltíssim, especialment els darrers cinc anys perquè s’han produït importants canvis legislatius. En primer lloc, l’aprovació per part del Parlament Europeu del reglament successori europeu que ens obliga a conèixer la legislació dels països membres en matèria successòria; però per a mi el més important ha estat la Llei de jurisdicció voluntària, que desplaça dels jutjats tota una sèrie de matèries no contencioses, atribuint als notaris funcions en matèries com matrimonis, divorcis de comú acord sense menors d’edat, acords extrajudicials, nomenaments d’hereus a falta de testament i altres matèries similars no contencioses.

P.- Com han afectat a la seva feina les noves tecnologies?
R.- Pel que fa a l’arxivística, no ha canviat gaire ja que seguim enquadernant en pell de xot: anualment visita la notaria l’enquadernador, ja que els llibres no poden sortir de la notaria, i hi treballa durant una setmana o dues amb eines gairebé medievals: marcant a foc els lloms de les enquadernacions i aplicant-hi al final una pàtina a base de laca -que abans es feia amb ou-. Podríem dir que el procés d’enquadernació dels documents és el mateix que fa cent anys. Aquests toms es conserven a la notaria durant 25 anys per passar després a l’arxiu del Col.legi Notarial. Tot i això, comptam amb un protocol informàtic, però l’entrada de les noves tecnologies no afecta tant a la conservació dels documents com a l’agilització de la tramitació, podent enviar informació a altres notaries gairebé a l’instant.

P.- Què caracteritza la feina d’un notari en un poble com Sóller?
R.- La feina de notari és diferent a cada poble; de Sóller em cridaren l’atenció les institucions particulars que té: el Tren, el Gas, els regants..., així com la capacitat que té el poble per tirar endavant mitjançant la unió i la tenacitat.
P.- On és més fàcil exercir de notari, en un poble o en una gran ciutat?
R.- En un poble és més senzill, ja que en la nostra feina és molt important conèixer la gent.

P.- Quins documents són els que més requereixen la figura d’un notari en l’actualitat?
R.- Sobretot els exercicis de compra i venda i les hipoteques; però a la notaria de Sóller es fan molts de pactes successoris que provenen del dret foral balear -ja que cada illa té el seu i són diferents d’una illa a l’altra-. Per exemple, fer hereu universal a una persona en vida és una cosa pròpia d’aquí que pràcticament no existeix en cap altre lloc.

P.- Quin paper juga la figura d’un notari davant la incapacitació de persones?
R.- Cap, ja que es tracta d’un tema purament judicial i és el ministeri fiscal qui intervé en aquesta situació, ja que el sistema judicial espanyol és molt garantista; però cal ser molt cautelosos perquè la gent viu molts d’anys i cal anar molt alerta amb la gent depenent.
P.- A través de la seva feina, ha notat l’aparició d’un nou boom immobiliari?
R.- Sóller ha estat molt constant pel que fa a transaccions immobiliàries -tot i que el 2013 fou el pitjor any-; les operacions de compra-venda s’han mantengut i no he notat canvis importants.

P.- A què s’ha degut el canvi d’ubicació: del carrer Palou al de l’Hort de ses Ties?
R.- Havíem quedat curts d’espai i ja no disposàvem de les condicions òptimes per dur a terme la nostra feina per manca d’espai; va sorgir aquesta oportunitat que aprofitàrem per donar un millor servei.

P.- Quins consells donaria a un ciutadà de cara a tenir els seus assumptes en regla?
R.- Sobretot que consulti al notari davant qualsevol dubte que tengui, ja que la consulta és gratuïta; d’aquesta manera davant qualsevol dubte en matèria jurídica l’individu pot prendre les decisions més encertades per evitar problemes posteriors.

P.- Se l’ha requerit en alguna ocasió per fer un testament vital?
R.- Sí, és un document que treballam força sovint: ho comunicam a un registre de voluntats anticipades, on és consultat pels hospitals.

P.- Un notari encara manté la categoria d’home bo?
R.- Jo crec que sí: a la notaria s’han de mantenir les formes, però alhora és necessari que les persones que venen al despatx tenguin i sentin una proximitat i confiança en la meva persona.