Diari digital de la comarca de Sóller
Dilluns, 20 de maig de 2019   |   02:54
 
Enquesta  
Ja tens el vot decidit per a les eleccions locals?


No
 
Entrevista
04/03/2019 | 09:56
César Canudas:
“El parapent és l’esport aeri més segur que hi ha”
G.P.

F.M.
César Canudas Osuna és un jove ciutadà que actualment resideix a Ca n’Aí, des de fa tres anys, i és el culpable que molts de sollerics aixequin la vista al cel per comprovar les acrobàcies que realitza amb el seu parapent.
Canudas és llicenciat en Belles Arts, però dedica la seva vida al món del parapent, la qual cosa l’ha convertit en un dels pilots de parapent més reconeguts d’arreu del planeta. Són molts els espectacles aeris en què ha participat, i la seva propera fita la té el més de maig a Turquia en el decurs dels Airgames. A més, fruit d’aquesta passió, Canudas és el gerent i instructor de Madventuramallorca, empresa pròpia dedicada a la promoció d’aquest esport.

Pregunta.- Per començar l’entrevista, en què consisteix el parapent?
Resposta.- El parapent és la forma de volar més senzilla, ja que es tracta d’una ala únicament formada de corda i tela i no disposa de cap estructura rígida. Hi ha tres modalitats: el vol normal, també coneguda com crosscountry; el que utilitza motor, que s’anomena paramotor; i el vol acrobàtic, que és el que jo practic. Bàsicament, es tracta d’una ala de tela que s’enlaira aprofitant el desnivell que faciliten les muntanyes.

P.- Quina distància pot arribar a realitzar?
R.- Això depèn de les condicions meteorològiques que poden alterar el temps de vol i la distància recorreguda. A Mallorca, he arribat a volar fins a 70 quilòmetres; però el rècord mundial es troba en 620 quilòmetres. Pel que fa a l’alçada de vol jo ho sol fer a uns 1.000 metres però he arribat fins als 3.000.

P.- Des de quan el practica i on n’aprengué el maneig?
R.- Des dels 16 anys i gairebé em va arribar per tradició familiar ja que mon pare era mecànic d’avió i tenc dos germans majors que practiquen també parapent. En vaig aprendre als Pirineus aragonesos, a Osca, a Castejón de Sos.
P.- Què es requereix per fer parapent?
R.- Haver realitzat un curs de parapent i haver fet seixanta hores de vol individual sota control d’un professional, imprescindible per obtenir el títol de pilot. També cal estar federat i assegurat i controlar les condicions meteorològiques i reglamentàries per a volar.

P.- Pertany a alguna associació de parapent?
R.- Sí, form part del Club de Vol Mediterrani de Palma. Un club que compta més de setanta socis.

P.- Quines condicions físiques es necessiten per fer parapent?
R.- Cap d’especial, tan sols ganes i il.lusió de volar. Això sí, s’ha de tenir més de 14 anys. Curiosament, les persones que pateixen de vertigen en poder fer.

P.- Des d’on s’enlaira?
R.- Quan faig paramotor ho faig des del pla de Ca n’Aí. Però quan faig acrobàtic ho solem fer des d’Alfàbia, Sa Comuna de Bunyola i, la major part de les vegades, des d’Alcúdia i des del Puig de Sant Martí. Òbviament, sempre ho feim comptant amb els permisos pertinents dels propietaris dels indrets; precisament, a Bunyola només ho feim a l’hivern perquè a l’estiu no hi anam per minimitzar els riscos d’incendis.
P.- Quins són els moments bàsics d’un vol en parapent? I quin és el més perillós?
R.- Els moments de vol són: enlairament, vol i aterratge; essent els més perillosos l’enlairament i l’aterratge. Quan voles, l’altura és sinònim de seguretat. A l’hora d’enlairar-se, el més perillós es troba en controlar la força i direcció del vent; mentre que a l’hora d’aterrar el més important és fer una bona aproximació al punt d’aterratge: el camp ha de bastar i hi hem de poder arribar.

P.- S’ha vist mai obligat a aterrar en un lloc no desitjat?
R.- Sí, moltes vegades; record un cop que feia paramotor i el motor s’atura, per la qual cosa em vaig veure obligat a aterrar en un camp que resulta ser una granja de bous. El més curiós és que estava rodant un anunci nadalenc i anava vestit de Pare Noël -tot de vermell-; sortosament tot finalitzà bé.

P.- Quina és la dificultat a l’hora de controlar el vol?
R.- Sobretot és molt rellevant fer una bona lectura i manejar correctament l’ala per evitar que no es plegui ja que hem de tenir present que es tracta d’una ala flexible. Tot i això, vull deixar molt clar que a dia d’avui el parapent està considerat com l’esport aeri més segur del món en relació a la gent que el practica.

P.- Es tracta d’una modalitat esportiva cara?
R.- No és barat, però és el sistema de vol més econòmic dels que hi ha; i té la particularitat que es pot guardar en una motxilla.

P.- Sol volar en solitari o ho fa també en grup?
R.- Normalment, vol en solitari; però en alguna ocasió ens trobam amb un grup d’amics i ho feim en grup. El fet de volar generalment en solitari es deu a que practic la modalitat d’acrobàcia -iniciar el descens fent figures en l’aire-, que és la modalitat més radical de parapent.

P.- Té pensat realitzar algun show acrobàtic a l’illa?
R.- Sí, aquest estiu estic pensant muntar un show acrobàtic al Port de Sóller on hi participaran alguns dels pilots de parapent millors del planeta.

P.- Pot dur acompanyant de vol?
R.- Sí, també som pilot de tàndem i, per tant, duc gent a volar.

P.- És més difícil de controlar el vol en aquesta situació?
R.- Sí, s’ha de tenir en compte que el parapent està pensat per ser modificat en vol; per tant, puc modificar la velocitat segons el pes que duu el parapent.

P.- Ha tengut algun incident amb aus en alguna ocasió?
R- No, mai; ben al contrari, sovint ens acompanyen i ens marquen les línies tèrmiques (zones que ens ajuden a ascendir). El que sobta és que no s’espanten, ja que en no fer renou, el parapent no les espanta.

P.- Deu comptar amb una bona assegurança?
R.-
És imprescindible per fer parapent.

P.- Amb quines mesures de seguretat compta?
R.- És obligar dur paracaigudes, i en alguns casos fins i tot n’he arribat a dur dos o tres.

P.- Quants braços o cames s’ha romput per mor del parapent?
R.- Varis, tot i que només he tengut un accident greu i va ser per una errada meva. Tot i això, he de dir que m’he romput més ossos fent motocross que no amb el parapent; el que passa és que els accidents de parapent són molt vistosos.

P.- S’ha sentit en alguna ocasió en perill? Què cal fer?
R.- Moltes vegades, sobretot quan faig parapent acrobàtic. Cal mantenir la calma i seguir el procediment que hem assajat quan aprenem el maneig del parapent. He de dir que els entrenaments d’aquestes situacions els fèiem sobre llacs i guiats per ràdio. Vull dir als sollerics, que si en alguna ocasió em veuen fent voltes és pel fet de practicar acrobàcies; sobretot, els deman que no pateixin.

P.- En alguna ocasió ha dit “si me’n surt d’aquesta, aparc el parapent”?
R.- Sí, tot i que finalment acabes reflexionant i assumint les pròpies responsabilitats.

P.- Com es veu la terra des del cel?
R.- A vista d’aucell, sota una nova perspectiva. Quan volam, assolim el somni més antic de l’home.

P.- Què sent quan vola?
R.- Sent que estic gaudint del meu propi parc d’atraccions. Sobretot em sent lliure i en pau; el que més m’agrada és l’absència de renou, només sent el vent. Quan veus que voles i duus els peus penjant, et sents un aucell.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a