Tòfol Martí Morlà és un dels empresaris de l’automoció més conegut de la vall ja que, a més de comptar amb un taller mecànic propi, fou durant molts anys el propietari del concessionari Ford a la vall. Nascut el 1953, Martí estudià al Fossaret per després passar a estudiar Mestria Industrial a Ciutat, uns estudis que acabà abandonant ja que ni li anaven bé ni eren del seu gust. Des dels 15 anys treballà en diversos tallers de mecànic, fins que als 24 decidí emprendre una empresa en solitari que l’ha duit fins als nostres dies: el taller Tòfol Martí situat just a l’entrada de Sóller. Actualment està gestionant la seva jubilació i traspassant el negoci als seus fills. En unes dates on s’ha donat a conèixer que la vall de Sóller registra tants de cotxes com habitants té, Martí fa un repàs a la seva trajectòria laboral sempre vinculada al món de l’automòbil.

Pregunta.- Amb tants de cotxes com habitants deu ser una passada comptar amb un taller mecànic a la vall de Sóller?
Resposta.- La veritat és que molts d’aquests cotxes o estan amagats o no circulen; jo mateix en tenc vuit i just n’utilitz un. Tot i això, s’ha de dir que comptar amb cotxe i carnet de conduir ajuden molt a l’hora de trobar feina ja que t’obren moltes portes i ajuden a rompre l’aïllament que tradicionalment ha sofert la vall. El que sí és cert és que tenir un taller mecànic fa que facis més hores que un rellotge.

P.- Com foren els seus inicis en el món de la mecànica?
R.- Vaig començar de zero fent de tot menys de mecànic: fent net i ajudant i fent de mosso al mestre, sense horari. Havies de fer un poc de tot: es feien moltes feines de reparació que avui en dia ja no es fan perquè actualment es canvien les peces mentre que quan vaig començar les havies de reparar. Havies d’estudiar i fer feina al mateix temps, fou així com em vaig treure per correspondència el títol de mecànic. Als 24 anys vaig decidir muntar el meu propi taller, per a la qual cosa vaig comptar amb el recolzament del meu mestre -en Janot- a qui sempre he estat molt agraït. Quasi al mateix temps vaig començar a cercar una marca per treballar com a concessionari, que finalment fou Ford. Actualment encara estic en actiu, tot i que preparant la jubilació: som el més vell del taller.

P.- Com ha evolucionat el seu taller amb el pas dels anys?
R.- Ha fet un gir de 180 graus, no només si ho comparam amb els inicis sinó si ho feim mirant quaranta anys enrere o, fins i tot, mirant vint anys enrere. Tant pel que fa a mecànica -avui molta cosa funciona amb maquinària i ordinadoR.- com a la venda de cotxes.

P.- Vostè regentà un taller mecànic i, fins fa poc, el concessionari Ford a Sóller. Quin percentatge de volum genera cada una d’aquestes facetes?
R.- La feina del concessionari sempre anava lligada a la venda de vehicles i a augmentar el llistat de clients a la marca; una feina que es va veure molt afectada per la crisi de 2007 que va provocar un enfonsament brutal de les vendes i, en aquest aspecte, va fer baixar molt la feina. Mentre que la feina de mecànic sempre ha estat més regular, encara que la crisi s’hagi notat a tot arreu.

P.- Amb el pas dels anys, ha millorat la formació professional pel que fa a la mecànica?
R.- Sí, ha millorat molt: la gent que ve actualment a fer feina està ben formada, tant és així que no pots contractar gent que no tengui una base i unes nocions determinades. Tot i que pugui semblar redundant: la mecànica s’ha professionalitzat molt.

P.- Què hem de tenir present a l’hora d’adquirir un cotxe?
R.- Hi ha molta gent que compra un cotxe en concret per aparentar un estatus determinat, la qual cosa implica que molta gent té un cotxe que no va amb ell per a res. Abans, la gent solia comprar un cotxe per la confiança que tenia amb el seu taller mecànic, mentre que actualment la gent se sol informar per internet i sol mirar molt el preu. Ara, nosaltres no venem cotxes però sí que assessoram els nostres clients i, fins i tot, els acompanyam a comprar el cotxe si ho desitgen. Personalment i per fidelitat jo seguesc tirant molt per la marca Ford.

P.- Per què són tan cares les reparacions?
R.- Malauradament, tot és car avui en dia. Ens passa que la gent troba cara una reparació i ho prova en un altre taller o concessionari i tanmateix segueix essent igual de car. Per posar només un exemple: canviar un fanal de darrere d’un cotxe val 410 euros només la peça, després hi has d’afegir la feina.

P.- Què en pensa dels cotxes elèctrics?
R.- Són el futur i ens hem de posar al dia sobre el seu funcionament i composició. Tenc molt clar que no podem anar contra els canvis que ens depara el futur; ben al contrari, ens hi hem d’afegir.

P.- Creu que en un període breu de temps dominaran l’automoció?
R.- Absolutament: molta cosa ja està inventada i es va introduint de sèrie a poc a poc.

P.- L’augment tecnològic ha incidit negativament en les reparacions dels cotxes?
R.- No, els cotxes més vells es convertiran en cotxes històrics però tenc ben clar que els avenços continuaran i que sempre hi haurà coses a reparar.

P.- Quan era més fàcil ser mecànic: els anys 70 o ara?
R.- A la dècada dels 70, segur. Abans, ho arribaves a arreglar tot, actualment hi ha moltes coses que ja no es poden arreglar per molt que vulguis sinó que s’han de canviar directament.

P.- Creu que avui en dia empram en excés els cotxes?
R.- Clar que sí, ens hem convertit en esclaus dels cotxes. Sembla que per a qualsevol cosa hem de menester el cotxe; a més, si la gent s’hi fixa cada vegada més s’empra només per a una persona: actualment empram el cotxe com abans empràvem una moto.

P.- Quines són les avaries més freqüents?
R.- Les derivades de no complir amb les revisions: massa sovint no es tenen en compte les revisions que cal fer al vehicle i quan venen al taller ja és massa tard i les reparacions són més complicades. Els cotxes no se solen espenyar gaire si te’n cuides, però si no ho fas és quan compareixen els problemes i les reparacions es disparen.

P.- Què li atreia del món del cotxe per dedicar-s’hi professionalment?
R.- El món del cotxe, en general; de fet, li estic molt agraït perquè he pogut menjar i viure bé gràcies a ell.

P.- A punt per a la jubilació, tornaria a dedicar-se a la mecànica si hagués d’iniciar la seva carrera professional?
R.- No, m’agrada més el món del turisme: els idiomes sempre m’han agradat i hi tenc certa facilitat i crec que em dedicaria a qualsevol tema relacionat amb el món turístic.

P.- Quin és el cotxe dels seus somnis?
P.- Un Ford Mustang del 65 descapotable: per sort, puc gaudir-ne d’un.