Diari digital de la comarca de Sóller
Dilluns, 16 de setembre de 2019   |   02:01
 
Enquesta  
Creus que l’Ajuntament ha de construir més passos elevats als carrers del municipi?


No
 
Entrevista
11/01/2019 | 09:16
Rafel Ferragut:
“El foc de llenya ajuda a llevar la humitat”
G.P.

Rafel Ferragut Darder “Tabalet” és un dels pagesos més coneguts de la vall de Sóller ja que s’ha dedicat al conreu de la terra des que tenia 20 anys anys. Tot i això, des de fa dos anys regenta Can Rafel, una empresa que es dedica a la comercialització de tot tipus de productes relacionats amb el món de la pagesia, ja siguin pinsos per als animals, eines, arbres fruiters o ramells de tota casta. La fusta per cremar a l’estufa o a l’escalfapanxes i encalentir la casa és un dels seus principals negocis, a l’hivern ben actiu.

Pregunta.- Des de quan es dedica al món de la venda de llenya?
Resposta.- He de dir que des d’ençà que vaig començar a treballar fent de pagès amb mon pare -Jordi Ferragut-, jo devia tenir una vintena d’anys. Mon pare sempre es va dedicar a fer de pagès -sobretot a la tasca d’exsecallar- i el món de la venda de llenya va molt lligada a aquesta feina ja que a Mallorca no hi ha explotacions forestals que es dediquin únicament a la venda de llenya. S’ha de dir que, des d’antic, la venda de llenya és una activitat complementària que va lligada a la feina de pagès, com un suplement econòmic més.

P.- Quin tipus de llenya comercialitza?
R.- De tot tipus, excepte llenya de pi, ja que duu la mateixa feina a l’hora de treballar-la i és molt barata, per tant és poc rendible comercialment. Venc llenya d’olivera, ametler i alzina.

P.- Què distingeix cada tipus de llenya?
R.- La que crema més ràpidament i fa més fum és la llenya de pi. Per altra banda, la que aporta més calor és la d’alzina i ametler; essent la d’alzina, la que crema més lentament.

P.- On aconsegueix la llenya?
R.- La compr directament als pagesos; per això puc dir que és cent per cent ecològica ja que prové de les exsecallades i neteges forestals.
P.- Quin tipus de client empra la llenya?
R.- És un client molt heterogeni -tant mallorquí com estranger-, no només de la vall sinó de tota l’illa en general.

P.- Com està anant la temporada actual pel que fa a la venda de llenya?
R.- Jo diria que és força semblant a la d’altres anys, ja que no hem d’oblidar que quan fa grans dies és quan més fred fa els vespres ja que no hi ha niguls i fa molta serena, i els vespres és quan més es fa servir la llenya per encalentir les llars. Ara bé, sí que s’ha notat un repunt en la demanda durant aquesta setmana pels anuncis meteorològics de fred intens.

P.- Per quin moment passa la venda de llenya?
R.- Jo diria que força estable ja que l’aparició del gasoil i el pellet no ha fet baixar la demanda de llenya. És més, jo diria que en moltes llars es combinen ambdues pràctiques, ja que la calefacció sol provocar humitats que el foc de llenya elimina.

P.- Quins avantatges aporta fer foc de llenya?
R.- Són molt variats: d’un banda, com he dit, ajuda a eliminar humitats; de l’altra, aporta un valor ecològic ja que té molt a veure amb la cura d’olivars i conreus; i finalment, no podem oblidar un valor sentimental que aporta el poder torrar directament sobre el foc i la pau i tranquil.litat que aporta asseure’s a contemplar el foc.

P.- I pel que fa als inconvenients?
R.- En aquest cas hauríem de parlar de la brutor que es deriva de la cendra i dels problemes que representa l’emmagatzemament de la llenya.

P.- Tot i semblar obvi, com aconsella muntar un foc d’estufa o xemeneia?
R.- Avui en dia tothom ho fa amb l’ajuda de pastilles per a tal efecte. Però si ho hem de fer a l’antiga, el meu consell és començar el foc a base d’estallicons secs de qualsevol arbre, per després anar-hi afegint la llenya gruixada a sobre. Tenint present sempre que com més seca sigui la llenya més aviat prendrà; i vetllar sempre a no ofegar el foc a l’hora d’incorporar la llenya gruixada -precisament sol ser en aquest pas quan la gent sol apagar els focs-. Si es tracta d’una estufa, convé tenir tot el tir obert a l’inici del foc per facilitar la circulació de l’aire i la presència d’una bona flamarada; un cop el foc ja hagi pres s’ha de deixar el tir a la meitat per tal d’estalviar llenya i que aquesta no es consumeixi ràpidament. Cal tenir present que, en el cas de les estufes de ferro, un cop ja s’hagin encalentit només s’ha de mantenir el foc al mínim ja que el que encalenteix és la calentor que es propaga pel ferro.

P.- Parlant de cremar, està a favor de la prohibició de fer foc als olivars abans de les 10 del matí?
R.- Com a pagès hi estic totalment en contra: d’un banda, pel fet que representa que els pagesos ens haguem d’adaptar al que volen els turistes; de l’altra, perquè les feines pageses s’han de fer quan toca i de sempre el foc es feia a rompuda d’alba ja que això permetia que en arribar l’horabaixa els focs estassin completament apagats i s’evitaven els riscos d’incendi; i per acabar, crec que el fum dels focs contamina menys que els dels cotxes, i no veig que ningú piuli. A més, com més tard es comença una feina, menys hores de claror tens per fer-les. No suport que els pagesos sempre ens n’haguem de dur la pitjor part.
P.- Com s’ha de conservar la llenya?
R.- Si tenim present que nosaltres sempre servim la llenya seca, bastarà mantenir-la a cobert; ara bé, si s’ha de mantenir a l’aire lliure es convenient esquitar-la amb un insecticida per evitar corc i plagues indesitjades.

P.- Vostè què prefereix xemeneia o estufa?
R.- Això depèn d’on em trobi: si som a ca nostra preferesc l’estufa perquè és més neta i consumeix menys; però si som a l’olivar, no hi ha com una xemeneia on gaudir de l’espectacle del foc sense inconvenients.

P.- Què té la llenya que la situa per davant del gasoil o el pellet?
R.- Per ami, el més bàsic és que ajuda a poder tirar endavant explotacions agrícoles amb el suplement econòmic que facilita; a més de comptar amb un alt valor ecològic. A part de llevar humitats a les cases i del relax que aporta la contemplació del foc.

P.- Per acabar, adreci un missatge als sollerics de cara a l’any que tot just acaba de començar.
R.- En primer lloc, desitjar-los un molt bon any -que sigui millor que l’any passat però no tan bo com serà l’any que ve-; de l’altre, que comprin al petit comerç ja que ajudaran al teixit socioeconòmic local i a la llarga acabaran estalviant; i finalment, m’agradaria que l’ecotaxa es convertís en impost turístic, ja que a la natura i a la pagesia no s’hi dedica ni el 10% d’aquest impost quan som els pagesos els que conservam el paisatge en què es basa la indústria del turisme. Molts d’anys a tothom!



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a