El Nadal és un bon moment per posar de manifest l’esperit solidari que viu en nosaltres i el fet de poder comptar amb un seguit d’iniciatives com els Reis de la Il.lusió ens ho posa encara més fàcil; però rere aquestes iniciatives hi ha una gernació de persones que treballa durant tot l’any perquè els nostres desitjos de solidaritat arribin a bon port i na Rosalia Andreu Busquets -més coneguda per als sollerics com a SaR.- n’és un bon exemple. Na Sari és pura energia -de fet, tots els que tenim la sort de conèixer-la podem donar fe d’una vitalitat i entusiasme fora mida- i la millor manera que té de canalitzar-la és a través d’empreses on la solidaritat hi té un paper rellevant. De fet, forma part del grup organitzador dels Reis de la Il.lusió, de Sóller Solidari i de tota quanta empresa necessita de la seva energia i voluntat. Una energia que l’ha duita a participar directament en missions solidàries a Idomeni, Madagascar, Kènia o més recentment Sant Llorenç on ha donat bona mostra de la seva empenta i coratge vers els més desfavorits. La proximitat del Nadal fa, però, que es dediqui més de ple a la campanya dels Reis Solidaris, una campanya que pretén mantenir viva la il.lusió infantil durant les festes més assenyalades del calendari.

Pregunta.- Què és la campanya Reis de la il.lusió?
Resposta.- Es tracta d’una iniciativa que sorgí de la constatació que hi havia infants de la nostra comunitat que no rebien cap tipus de regal durant la Nit de Reis. Cal dir que es tracta d’una iniciativa que ve totalment recolzada pels Serveis Socials dels ajuntaments on es duu a terme, que són els que ens fan arribar les demandes sempre sota el màxim grau de confidencialitat. Ha de quedar clar que cap infant mereix quedar sense regals de Reis.

P.- Què la va dur a participar-hi?
R.- El fet d’apadrinar una carta em va dur a implicar-me amb aquesta iniciativa.

P.- Des de quan es duu a terme aquesta campanya i com sorgí la idea?
R.- Des de fa sis anys. La idea sorgí de la mà del solleric Joan Bernat, fundador de Somnis Reciclats, una empresa d’objectes de segona mà on la integració social i la solidaritat són els seus eixos. En Joan se n’adonà de la necessitat de treballar perquè cap nin es quedàs sense regals de Reis i decidí muntar Reis de la Il.lusió.

P.- D’encà de quan hi ha Reis de la Il.lusió a Sóller?
R.- Des del primer moment; el fet que en Joan fos solleric va ajudar a que el projecte prengués força a la vall. De fet, a Sóller és on s’apadrinen més cartes, en part pel compromís dels participants en la campanya que hi estam molt involucrats.

P.- Com ha anat la campanya d’enguany?
R.- Molt bé, comptam amb el 100% de les cartes apadrinades. Enguany hem aconseguit apadrinar un total de mil cartes als municipis on duim a terme aquesta iniciativa.

P.- Com s’organitza Reis de la Il.lusió?
R.- Cada treballador social dels pobles que hi participen s’encarrega de recollir, classificar i centralitzar les seves demandes; després s’intercanvien les cartes entre els diversos pobles per facilitar la confidencialitat de les demandes i usuaris. Un cop fet això, s’organitza la distribució de les cartes als diversos pobles on hi ha comitès -amb el regidor de Serveis Socials al capdavant- que s’encarreguen d’explicar i coordinar la presentació de les cartes i la recollida dels presents. La recol.lecta sol durar aproximadament un mes i finalitza el 22 de desembre ja que després cal tornar a centralitzar els presents, revisar-los i empaquetar-los; per, finalment, tornar a direccionar les demandes als pobles en qüestió.

P.- Amb quants ajuntaments han treballat enguany?
R.- Amb un total de quinze ajuntaments.

P.- Quin és el perfil d’usuari d’aquesta iniciativa?
R.- Famílies totalment estandaritzades. Volem allunyar la idea que els nostres usuaris siguin totalment immigrants, així com també volem allunyar-nos d’una imatge miserable pel que fa a les famílies que demanden el nostre ajut. El que més ens interessa és que les nins de les famílies acollides a aquesta iniciativa siguin igual que la resta dels nins de les famílies que no ho fan.

P.- I què ens diu del perfil de col.laborador?
R.- Es tracta d’un públic molt familiar -hi ha famílies que volen que els seus fills apadrinin-; tot i això també hi ha molta gent jove i padrins.

P.- Què solen demanar més els infants?
R.- Això depèn de l’edat -aquesta campanya va adreçada a nins fins a 16 anys-. Patinets, bicicletes, maquillatge... Ara bé, sempre solem indicar que hi afegesquin alguna peça de roba o calçat.
P.- Els col.laboradors apadrinen totalment les cartes?
R.- Depèn: hi ha gent que sí i d’altres opten per fer-ho conjuntament amb altres famílies. Cal dir que nosaltres revisam els lliuraments -ja que tan sols el 50% arriben complets-; en aquests casos comptam amb un remanent en doblers que ens permet completar les demandes.

P.- Què creu que duu a la gent a participar en aquesta campanya?
R.- Crec que el Nadal acaba removent consciències: quan veim que hi ha gent que té de tot i d’altra que no té gairebé res, això acaba despertant la consciència solidària.

P.- Com qualificaria als sollerics, solidàriament parlant?
R.- Sóller és un poble molt solidari que participa molt en tota quanta activitat solidària es munta. I això que som unes “puces” i gairebé cada mes tenim activitats muntades.

P.- Participa en altres activitats de caire solidari?
R.- Ja ho crec: en Soller Solidari, Rebost, Mira què faig i he participat activament en les missions a Idomeni, Madagascar o Senegal.

P.- Què diferencia la solidaritat de l’almoina?
R.- Pens que la solidaritat és un sentiment profund de voler ajudar al que ho necessita que no requereix d’exterioritzacions; mentre que l’almoina ens remet a una exteriorització d’aquest sentiment. Una persona solidària no se’n vanaglòria mai.

P.- La solidaritat coneix de races o nacionalitats?
R.- De cap de les maneres. Vull deixar molt clar que des dels grups on particip tant ajudam la gent d’aquí com la de fora. Crec que falta conscienciació general del món en què vivim -tant és si es tracta de gent de Sant Llorenç com si és gent de Madagascar-. Me molesta molt la gent que ens qüestiona ja que nosaltres no comprometem ningú amb les nostres actuacions; i tenc molt clar que el meu temps propi el dedic a qui vull i sent que ho ha de menester.

P.- Vostè és més de Reis o de Pare Noël?
R.- De Reis, a ca nostra no feim Pare Noël.

P.- Per cert, ja ha escrit la carta als Reis?
R.- Sí; per cert, he demanat un rellotge d’aquests que compten les passes que fas per veure si finalment m’aprim aquests quatre quilets que em sobren.

P.- Adreci un missatge als nostres lectors de cara a les festes de Nadal.
R.- Que les gaudesquin en família i que tenguin present que cada dia pot ser Nadal. Molts d’anys a tothom!