Diari digital de la comarca de Sóller
Dijous, 18 de juliol de 2019   |   04:28
 
Enquesta  
Estàs d’acord amb la reforma circulatòria que s’ha aplicat a Jeroni Estades?


No
 
Entrevista
14/12/2018 | 08:47
Toni de Cúber:
“A vegades el material et dona el fil per començar”
G.P.

La galeria d’art Espai d’art’B2 acull fins al proper mes de febrer una exposició “retrospectiva” de l’obra d’un dels artistes més coneguts i valorats de la vall de Sóller, es tracta de Toni de Cúber. Toni de Cúber nasqué a Sóller el 1949 i estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma, a l’Escola Massana de Barcelona i al Conservatori Arts del Llibre de la ciutat comtal. Des del 1972, Toni de Cúber ha realitzat una incessant tasca artística que l’ha duit a participar en moltes exposicions -tant a nivell individual com col.lectiu- tant a la nostra comunitat com a l’exterior: Barcelona, Sevilla o París-. Amb el suggerent títol de “Dins la boira”, el solleric ofereix una particular visió del seu món creatiu on la natura i d’una manera molt especial la serra de Tramuntana hi tenen una especial rellevància.

Pregunta.- Què podem trobar “Dins la boira”?
Resposta.- Tot i que no és realment una retrospectiva de la meva obra, hi trobam el recull de vint anys de creació artística -més o manco des del 1989- d’obra damunt paper.

P.- Quin és el perquè d’aquesta exposició?
R.- En part la resposta rau en els galeristes d’Espai d’art’B2 ja que cada cert temps gaudeixen de muntar un exposició d’artistes sollerics i pensaren que seria interessant muntar una exposició on es ves l’evolució de la meva obra i les diferents fases per les quals ha passat. A més els agrada molt la connexió que manté la meva obra amb la Tramuntana.

P.- Què l’ha duit a exposar a Espai d’art’B2 en lloc de fer-ho a Can Puig?
R.- Fou gràcies a l’oferiment d’aquesta galeria; una idea, per altra banda, que no se m’hagués ocorregut muntar a Can Puig. S’ha donat la possibilitat d’ajuntar obra meva de què jo disposava juntament amb obra que estava ja en mans privades.

P.- Com s’inicià en el món de l’art?
R.- Ja de molt jove estava interessant pel món de l’arqueologia i de la geologia. Vaig realitzar una estada a Madrid i a través de Pep Maria Alcover -escultor- vaig començar a pintar i a iniciar els meus contactes amb el món de l’art abstracte -record la visita al Museu d’Art Abstracte de Conca, que fou un dels primers museus d’art abstracte d’Europa i la petja que em deixà-. Després vaig estudiar a l’Escola d’Arts i oficis de Palma, a l’Escola Massana de Barcelona i al conservatori Arts del Llibre -també a Barcelona- on vaig treballar la litografia, el gravat i l’enquadernació.

P.- Com ha canviat la seva manera d’entendre l’art amb el pas del temps?
R.- La meva visió sempre és molt naïf perquè jo som innocent i aquesta visió no m’interessa perdre-la de cap de les maneres -això pel que fa a la manera d’enfocar la feina no pel que atany a l’elaboració de les peces-.

P.- Quina rellevància té la natura en la seva obra?
R.- Som escorpí i si no em molesten no passa res: som de tarannà tranquil i cercar les arrels és una de les meves dèries per molt fondes que aquestes siguin; supòs que per això m’agrada tant l’arqueologia.

P.- Sol treballar sobre temàtiques, materials...?
R.- Moltes vegades el material és qui et dona el fil per començar a treballar i acompanyat d’una idea vas estirant d’aquest fil. En la meva obra, molta cosa és feta meva: tant pel que fa als papers com als pigments i aquest fet t’ajuda a enganxar coses. Comptar amb un full en blanc i que aquest sigui fet teu encara el fa més interessant.

P.- Quines tècniques treballa habitualment per preparar les seves obres?
R.- Aquesta exposició és tota en paper. Partesc de pigments fets per jo mateix. Ara bé, també he treballat l’escultura i materials efímers, igualment m’agrada treballar amb cendres i fustes. Record que els meus primers treballs foren il.lustracions de poemes de Blai Bonet i que l’any 2006 vaig muntar l’exposició “Vi i terra” a Biniaraix, on presentava una sèrie d’obres fetes amb el vi de la meva primera collita.

P.- Què l’atrau de l’abstracció?
R.- He de dir que tota pintura m’interessa, però a través de l’abstracció puc suggerir més que representar. Itàlia em fascina i hi he passat temporades gaudint d’aquella allau d’art.

P.- Per quin moment passa Can Puig com a atelier d’artistes?
R.- Can Puig començà de manera casual arran d’un viatge que vaig fer a Orient i d’un treball que vaig realitzar amb na Gemma Pomar sobre teixits, muntant a Can Puig el taller. Posteriorment arribà altra gent: gent de Deià, en Jaume Pinya...; passats uns anys vaig tenir l’ocasió de poder comprar i condicionar aquest espai i hi hem pogut anar fent diverses exposicions.

P.- Per què és tan difícil ser profeta en pròpia terra en qüestió d’art?
R.- És un tema que no m’interessa gens ni mica ja que és una causa perduda.

P.- Ha participat en alguna Nit de l’Art?
R.- Sí, he participat a la majoria i he fet exposicions; tot i que els darrers anys el focus d’atenció es desplaçà més cap a la zona de la Plaça.

P.- Creu que en l’actualitat existeix un excés de decorativisme en el món de la pintura abstracta?
R.- Si la gent escull el que li agrada amb criteri propi no hi veig cap problema; però hi ha versions per a tothom: fins i tot per a gent que compra i ven un sofà juntament amb art.

P.- Vostè ha participat en moltes exposicions col.lectives. Què l’atreu d’aquest tipus d’exposició?
R.- A Can Puig, n’hem fet moltes d’exposicions col.lectives; el que trob més interessant de les col.lectives és preparar les exposicions amb els amics -en aquest sentit, he de dir que hem gaudit molt de preparar-les. Però a París, en vaig fer una i hi havia colzades per escollir la millor paret.

P.- Vostè és un pintor-pagès o un pagès-pintor?
R.- Va tot en conjunt i no puc separar-ho. En el meu cas va tot lligat.

P.- Per quin moment passa l’art a dia d’avui?
R.- Ben senzill: els pintors i els galeristes no poden viure del seu treball. la crisi ha consagrat una elit en tots els sentits.

P.- Es pot viure de l’art en la Mallorca del segle XXI?
R.- Una cosa és el mercat i l’altra la feina de l’artista, però la realitat és que és molt difícil viure de l’art. Però això, ho podem aplicar també a escriptors i poetes. Pens que des de sempre -a Mallorca- a l’artista se li ha fet poc cas.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a