La galeria d’art Espai d’art’B2 acull fins al proper mes de febrer una exposició “retrospectiva” de l’obra d’un dels artistes més coneguts i valorats de la vall de Sóller, es tracta de Toni de Cúber. Toni de Cúber nasqué a Sóller el 1949 i estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma, a l’Escola Massana de Barcelona i al Conservatori Arts del Llibre de la ciutat comtal. Des del 1972, Toni de Cúber ha realitzat una incessant tasca artística que l’ha duit a participar en moltes exposicions -tant a nivell individual com col.lectiu- tant a la nostra comunitat com a l’exterior: Barcelona, Sevilla o París-. Amb el suggerent títol de “Dins la boira”, el solleric ofereix una particular visió del seu món creatiu on la natura i d’una manera molt especial la serra de Tramuntana hi tenen una especial rellevància.

Pregunta.- Què podem trobar “Dins la boira”?
Resposta.- Tot i que no és realment una retrospectiva de la meva obra, hi trobam el recull de vint anys de creació artística -més o manco des del 1989- d’obra damunt paper.

P.- Quin és el perquè d’aquesta exposició?
R.- En part la resposta rau en els galeristes d’Espai d’art’B2 ja que cada cert temps gaudeixen de muntar un exposició d’artistes sollerics i pensaren que seria interessant muntar una exposició on es ves l’evolució de la meva obra i les diferents fases per les quals ha passat. A més els agrada molt la connexió que manté la meva obra amb la Tramuntana.

P.- Què l’ha duit a exposar a Espai d’art’B2 en lloc de fer-ho a Can Puig?
R.- Fou gràcies a l’oferiment d’aquesta galeria; una idea, per altra banda, que no se m’hagués ocorregut muntar a Can Puig. S’ha donat la possibilitat d’ajuntar obra meva de què jo disposava juntament amb obra que estava ja en mans privades.

P.- Com s’inicià en el món de l’art?
R.- Ja de molt jove estava interessant pel món de l’arqueologia i de la geologia. Vaig realitzar una estada a Madrid i a través de Pep Maria Alcover -escultor- vaig començar a pintar i a iniciar els meus contactes amb el món de l’art abstracte -record la visita al Museu d’Art Abstracte de Conca, que fou un dels primers museus d’art abstracte d’Europa i la petja que em deixà-. Després vaig estudiar a l’Escola d’Arts i oficis de Palma, a l’Escola Massana de Barcelona i al conservatori Arts del Llibre -també a Barcelona- on vaig treballar la litografia, el gravat i l’enquadernació.

P.- Com ha canviat la seva manera d’entendre l’art amb el pas del temps?
R.- La meva visió sempre és molt naïf perquè jo som innocent i aquesta visió no m’interessa perdre-la de cap de les maneres -això pel que fa a la manera d’enfocar la feina no pel que atany a l’elaboració de les peces-.

P.- Quina rellevància té la natura en la seva obra?
R.- Som escorpí i si no em molesten no passa res: som de tarannà tranquil i cercar les arrels és una de les meves dèries per molt fondes que aquestes siguin; supòs que per això m’agrada tant l’arqueologia.

P.- Sol treballar sobre temàtiques, materials...?
R.- Moltes vegades el material és qui et dona el fil per començar a treballar i acompanyat d’una idea vas estirant d’aquest fil. En la meva obra, molta cosa és feta meva: tant pel que fa als papers com als pigments i aquest fet t’ajuda a enganxar coses. Comptar amb un full en blanc i que aquest sigui fet teu encara el fa més interessant.

P.- Quines tècniques treballa habitualment per preparar les seves obres?
R.- Aquesta exposició és tota en paper. Partesc de pigments fets per jo mateix. Ara bé, també he treballat l’escultura i materials efímers, igualment m’agrada treballar amb cendres i fustes. Record que els meus primers treballs foren il.lustracions de poemes de Blai Bonet i que l’any 2006 vaig muntar l’exposició “Vi i terra” a Biniaraix, on presentava una sèrie d’obres fetes amb el vi de la meva primera collita.

P.- Què l’atrau de l’abstracció?
R.- He de dir que tota pintura m’interessa, però a través de l’abstracció puc suggerir més que representar. Itàlia em fascina i hi he passat temporades gaudint d’aquella allau d’art.

P.- Per quin moment passa Can Puig com a atelier d’artistes?
R.- Can Puig començà de manera casual arran d’un viatge que vaig fer a Orient i d’un treball que vaig realitzar amb na Gemma Pomar sobre teixits, muntant a Can Puig el taller. Posteriorment arribà altra gent: gent de Deià, en Jaume Pinya...; passats uns anys vaig tenir l’ocasió de poder comprar i condicionar aquest espai i hi hem pogut anar fent diverses exposicions.

P.- Per què és tan difícil ser profeta en pròpia terra en qüestió d’art?
R.- És un tema que no m’interessa gens ni mica ja que és una causa perduda.

P.- Ha participat en alguna Nit de l’Art?
R.- Sí, he participat a la majoria i he fet exposicions; tot i que els darrers anys el focus d’atenció es desplaçà més cap a la zona de la Plaça.

P.- Creu que en l’actualitat existeix un excés de decorativisme en el món de la pintura abstracta?
R.- Si la gent escull el que li agrada amb criteri propi no hi veig cap problema; però hi ha versions per a tothom: fins i tot per a gent que compra i ven un sofà juntament amb art.

P.- Vostè ha participat en moltes exposicions col.lectives. Què l’atreu d’aquest tipus d’exposició?
R.- A Can Puig, n’hem fet moltes d’exposicions col.lectives; el que trob més interessant de les col.lectives és preparar les exposicions amb els amics -en aquest sentit, he de dir que hem gaudit molt de preparar-les. Però a París, en vaig fer una i hi havia colzades per escollir la millor paret.

P.- Vostè és un pintor-pagès o un pagès-pintor?
R.- Va tot en conjunt i no puc separar-ho. En el meu cas va tot lligat.

P.- Per quin moment passa l’art a dia d’avui?
R.- Ben senzill: els pintors i els galeristes no poden viure del seu treball. la crisi ha consagrat una elit en tots els sentits.

P.- Es pot viure de l’art en la Mallorca del segle XXI?
R.- Una cosa és el mercat i l’altra la feina de l’artista, però la realitat és que és molt difícil viure de l’art. Però això, ho podem aplicar també a escriptors i poetes. Pens que des de sempre -a Mallorca- a l’artista se li ha fet poc cas.