Ricardo Fontales Ortiz és un artista ben conegut a la vall perquè abans de dedicar-se plenament a la seva faceta artística, treballà durant desset anys com a carter. Nascut a Madrid, Fontales resideix a Sóller des de fa 25 anys on ha establert la seva residència i on manifesta sentir-se com a casa. Des de fa deu anys regenta un petit negoci d’art al cor del carrer de la Lluna, on treballa el gravat. Fontales estudià dibuix i pintura en una acadèmia privada de la capital, però deixà de banda el seu vessant pictòric per dedicar-se més al món de la paraula -sempre alternant-ho amb la feina a Correus- fins que fa cosa de deu anys es topà amb Geoff McEwan que li encomanà la seva passió i mestratge en el món del gravat.

Pregunta.- Des de quan es dedica al món de l’expressió artística i quina modalitat treballa?
Resposta.- Dedicar-m’hi de ple, fa només uns quants anys; de fet, només fa deu anys que tenc el taller al número 67 del carrer de la Lluna, tot i que des de ben jove ja em vaig iniciar en el món de l’art. Quan tenia només 16 anys -just després de la mort de Franco- vaig descobrir el món de l’art en un ateneu llibertari del barri; després vaig continuar la meva formació estudiant dibuix i pintura en una acadèmia privada de Madrid. Curiosament la vida em va encaminar vers el món de la paraula fins que fa cosa d’uns deu anys i de la mà de l’artista Geoff McEwan vaig retornar al món de l’art gràfic, iniciant-me en el món del gravat.

P.- Per què escollí la tècnica del gravat?
R.- No fou pensat expressament sinó que m’arribà de rebot de la mà de McEwan: havia vist obra meva i s’hi va interessar, motivant-me i mostrant-me la tècnica que ell dominava a la perfecció, el gravat. Podríem dir que el meu retorn a l’art gràfic fou degut a la insistència de McEwan.

P.- Quin és el procés que realitza a l’hora de crear la seva obra?
R.- He de dir que en el món del gravat hi ha diverses tècniques i diversos suports, tot i que jo treball amb planxes de metall, hi ha qui ho fa sobre fusta o altres suports. Bàsicament jo utilitz dues tècniques: punta seca i aigua tinta. Amb la tècnica de punta seca es treballa fent marques amb un punxó sobre una planxa de metall; un cop fet el dibuix, s’entinta, es neteja la planxa i es passa pel tòrcul -la premsa que s’utilitza per fer gravats- per fer-ne l’edició. Quan treball l’aigua tinta el treball es semblant, però en lloc de treballar amb un punxó es treballa amb àcids que, simplificant-ho, podríem dir que es “mengen “ la planxa. He de dir que quan treball l’aigua tinta ho faig des del taller de casa perquè el taller del carrer de la Lluna és petit i fa més mal maniobrar.

P.- D’on treu els temes d’inspiració de la seva obra?
R.- Sovint no ho sé ni jo, m’arriben de cop i volta. Ara bé, quan es tracta de paisatges és evident la importància del món que m’envolta, ja sigui creant peces que fan referència a la vall o al meu món quotidià. He de dir que pel fet de ser un gran lector, sovint hi ha obres que em venen inspirades per les meves lectures: fou així com sorgiren una sèrie d’obres basades en Ítalo Calvino o la Il·líada.

P.- Quins inconvenients i avantatges té treballar el gravat?
R.- Inconvenients no n’hi veig; i pel que fa a avantatges, m’agrada treballar fent edicions. És a dir, un cop tens feta la planxa, tens força temps per fer sèries i treballar amb tranquil.litat: m’agrada la repetició. Quan treballes el gravat, jugues amb el fet que una edició sempre ha de ser igual quan, en realitat, mai no ho és

P.- El fet de realitzar obres en sèrie: resta o afegeix interès a l’obra?
R.- Per a mi, n’hi afegeix perquè malgrat siguin impressions d’una mateixa planxa, sempre hi ha subtils variacions. Cal dir que no existeixen dues obres exactament iguals.

P.- Quin tipus de client té?
R.- Hi ha una mica de tot, però el que més tenc són estrangers amb una segona residència a la vall -gent que cada any passa pel taller per interessar-se per les novetats-. També compt amb turistes de pas i amb clients locals -que m’han fet algun encàrrec en particular-.

P.- Treballa altres tècniques artístiques?
R.- Sí, la pintura en acrílic i el dibuix en carbó. He de dir que al taller del carrer de la Lluna sol penjar al mostrador algunes frases i reflexions -meves i d’altra gent- que em permet un interessant joc d’interacció i comunicació amb el públic; un joc que m’aporta molt.

P.- Un artista pot viure de la seva obra en la Mallorca actual?
R.- He de parlar a nivell personal i he de dir que sobrevisc. Tot depèn de l’artista, però en el meu cas he de dir que em basta poca cosa per viure, però no em queix perquè no cerc els diners a tota costa i perquè aquesta vida em permet dur un estil de vida molt adient a la meva personalitat.

P.- Vostè comptava amb una feina fixa a Correus i ho deixà per dedicar-se a l’art. Se’n penedeix?
R.- De tot d’una, ho compaginava amb la feina a Correus; però des de fa cinc anys em dedic exclusivament al taller. Ara bé, he de dir que som funcionari de Correus en excedència, la qual cosa em dona seguretat perquè sé que hi puc retornar si van mal dades. Tot i això, la meva vida actual és més creativa i dispòs de més llibertat.

P.- Creu que a Sóller es duen a terme iniciatives per donar a conèixer les inquietuds artístiques dels seus habitants?
R.- Crec que fan falta espais on poder dur a terme vida cultural: falten infraestructures. Tot i que també pens que la gent ha de tenir iniciatives i no esperar que tot l’hi donin fet: a l’època que vaig entrar en contacte amb l’ateneu llibertari de Madrid vaig poder comprovar que es poden fer moltes coses gairebé sense recursos, no podem esperar que ens ho donin tot fet.

P.- Participava en la Nit de l’Art?
R.- Sí i la trobava una idea força interessant; sobretot per a la gent que no disposa d’un negoci de cara al públic.

P.- Què en pensa de la seva desaparició?
R.- Crec que fou arran dels cansament dels seus promotors; la gent no es pot fer una idea de l’esforç que representa muntar-la.

P.- Com valora la iniciativa Vall d’Art?
R.- Em sembla molt positiva i sobretot el que més m’agrada és que la gent faci coses independentment del seu resultat. Pens que hi hauria d’haver més actes espontanis, sense necessitat de tanta regulació: sembla incongruent que vivint en el sistema més lliure, haguem de demanar permís per a tot.

P.- Pot valorar l’oferta cultural de la vall?
R.- Preferesc no fer-ho.

P.- En un any electoral, què demanaria als polítics de cara al món artístic?
R.- No som de demanar res a ningú. Pens que la gent a de fer coses per ella mateixa, sense tanta regulació. Tan sols els demanaria que no prohibissin, que donin llibertat a la gent per poder expressar-se.

P.- Se n’ha penedit mai de viure a Sóller pel que li pot restar de projecció exterior?
R.- No, a Sóller m’hi trob molt a gust; a més, no som de viure en grans ciutats.