Diari digital de la comarca de Sóller
Dilluns, 17 de desembre de 2018   |   06:56
 
Enquesta  
S’hauria de donar un ús turístic als fars del Port de Sóller?


No
 
Entrevista
23/11/2018 | 08:45
Teresa Mayol:
“És vital que la dona guanyi protagonisme i sigui lliure”
G.P.

El proper diumenge se celebra el dia mundial contra la violència de gènere, que enguany arriba a la Vall amb una exposició titulada “25N Homes donant la cara” mitjançant la qual es vol visibilitzar el suport masculí a una data tan rellevant per a les dones -enguany fortament lligada a l’assassinat ocorregut a Palma la setmana passada d’una caixera a mans de la seva exparella-. Teresa Mayol Puig és una jove sollerica fortament involucrada en el moviment feminista i igualitari que no ha dubtat en fer un repàs dels principals temes que assetgen la dona tant a nivell individual com a nivell col.lectiu. Mayol és graduada en Antropologia social i cultural per la UB i compta, a més, amb un Màster en Polítiques públiques i prevenció de la violència de gènere. La passió pel món de l’esport l’ha duita a jugar com a portera a l’equip de Segona Divisió Nacional del Son Sardina, on també exerceix com a entrenadora de l’equip femení de Categoria Regional. Mayol també es troba fermament involucrada en el devenir social de la vall i forma part de la Comissió Vitamina C i de Sóller per la Igualtat de Gènere.

Pregunta.- Què sentí quan va ser coneixedora de l’assassinat de la caixera mallorquina a mans de la seva exparella?
Resposta.- Sobretot, impotència per la impunitat i facilitat amb què es troben els assassins a l’hora de cometre un crim; i seguidament, constatar amb estupor que es tractava de la víctima 89 en el que duim d’any, una dada que ens remet a un fet freqüent, no a un cas puntual.

P.- Com es pot explicar aquesta xifra?
R.- És mal d’explicar i més mal de pair. Malauradament, semblava que estàvem avançant cap a una societat més igualitària però aquesta xifra ens demostra tot el contrari; i això si ens atenem únicament a les dones mortes sense tenir present totes les que viuen situacions de violència de gènere de portes endins: és a dir, sense denunciar-ho.

P.- Què falla en la nostra societat que pugui solventar-se?
R.- Bàsicament crec que es tracta d’una qüestió d’equitat on la dona s’ha d’empoderar a tot nivell. Tant en l’aspecte econòmic -fer-los saber que tenen eines per comptar amb un lloc de treball fora de casa- com a nivell simbòlic -ja que hem de ser ben conscients que vivim en una societat masclista-. És vital que la dona guanyi protagonisme i que sigui completament lliure emocionalment.

P.- Quins creu que són els motivadors de conductes d’aquest tipus?
R.- D’una banda, els mites de l’amor romàntic que se sustenten en expressions com “tu ets la meva mitja taronja” o “sense mi no pot viure” que provoquen conductes altament tòxiques; i de l’altra, crec que es molt important controlar el que s’anomena violència 3.0, la que es dona a través de les xarxes socials i els mitjans de comunicació, que deriva en unes conductes de control total de la persona, fins a tal punt que es pot arribar a controlar fins i tot la ubicació.

P.- Què s’hauria de fer que no s’està fent?
R.- Bàsicament educació afectivo-social en ambdós gèneres; acabar amb el sistema patriarcal -un sistema social on es valora més el paper de l’home que no el de la dona; una dona que sempre queda en segon terme-; endurir el sistema de penes i aconseguir que els protocols d’actuació en els casos de violència de gènere siguin més efectius.

P.- Què predomina més en les conductes masclistes: el component educatiu, el social o el pes de la tradició?
R.- Crec que es tracta de la suma d’aquests tres factors, sempre tenint molt present que un costum a la llarga s’acaba convertint en un dret. Pel que fa a la tradició, s’han de superar esquemes tancats que estereotipen la dona i que retallen la seva llibertat; igualment, a nivell social, cal vigilar la influència i importància de certs mitjans de comunicació a l’hora de cosificar la dona: podria ser el cas del reguetón o de la imatge d’una dona únicament com a objecte de desig que sovint es fomenta a certes pel.lícules i anuncis publicitaris. Educativament és on més feina es fa en aquest sentit, però sovint aquesta tasca es veu superada pel poder dels mitjans de comunicació.

P.- Per què és tan fàcil qualificar de feminazi al moviment feminista actual?
R.- Crec que es tracta d’un terme altament despectiu que pretén fer recular les iniciatives d’empoderament de la dona. Tot i això, no és un terme nou ja que sorgí un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, un terme que presenta una doble negativitat: d’una banda, demostra una falta de respecte total envers el poble jueu; i de l’altra és totalment inadequat i poc respectuós amb la història perquè que jo sàpiga no s’ha trobat encara cap camp d’extermini exclusiu d’homes.

P.- Com hauria d’actuar la justícia -i no ho fa- pel que fa referència a la violència de gènere?
R.- Pens que els sistemes de protocols de protecció de la dona són excessivament patriarcals. Basta veure que quan una dona denuncia, sovint és a ella a qui s’acaba jutjant -com es va veure al famós cas de la manada-. És massa fàcil culpabilitzar la dona i victimitzar els homes quan es tracta de violència de gènere.

P.- Són les dones les primeres víctimes d’uns moviments socials que reclamen els seus drets -LGTBI, immigrants...-?
R.- Jo crec que sí; hem de tenir present que durant anys Espanya ha estat un país punter en drets socials -per exemple, pel que fa al col.lectiu LGTBI o l’avortament-; però sembla que haguem entrat en un procés d’involució i que ens trobem reculant pel que fa a drets socials. Crec que les dones visibilitzen una lluita que s’estén a molts altres col.lectius socials.

P.- Per què tanta ràbia envers les dones?
R.- No ho he entès mai. Vivim en una societat binària on malauradament encara hi ha un sector que domina l’altre -basta veure que fins no fa gaire encara existia la dot i les dones havien de demanar permís als homes per fer certs tràmits-. A resultes de la lluita feminista s’ha volgut rompre aquest esquema on l’home ocupava l’esfera pública mentre la dona romania en l’esfera privada.

P.- Com viu l’auge de partits d’extrema dreta que fan del masclisme una senya d’identitat?
R.- Em fan molta por. Hem de tenir present que el dictador morí a casa seva i deixà un fort llegat que darrerament es mostra sense embuts. Pens que la gent no s’hauria de deixar dur per aquest tipus d’ofertes polítiques que diuen el que la gent vol sentir -ofereixen solucions ràpides a problemes molt greus-. Pens que a Espanya encara ens queda molta feina per fer, i no ens hem d’acomodar perquè seria una gran equivocació.

P.- Veu exagerada la polèmica sobre el llenguatge inclusiu?
R.- Pens que és un tema amb un alt valor simbòlic: fins ara les dones romaníem invisibilitzades i les demandes inclusives són vistes com una exageració. Tot i això, pens que són aquest detalls els que fan la igualtat real.

P.- Per combatre la violència de gènere, cal mà dura?
R.- Vull deixar ben clar que estic en contra de la violència a qualsevol nivell. Ara bé, la justícia sovint mostra tendències masclistes. Judicialment, estic a favor de la mà dura.

P.- Un maltractador es pot regenerar?
R.- Vull creure que sí, però els fets no em donen la raó.

P.- Serveixen per a qualque cosa les campanyes del llaç negre?
R.- Bàsicament per cridar l’atenció sobre un tema alarmant. Les donen hem avançat força gràcies al concepte de sororitat -recolzament entre nosaltres mateixes-, un concepte de vital importància perquè fa que ens puguem entendre i defensar millor.

P.- La violència de gènere és un fenomen global o arrelat a la nostra cultura?
R.- Totalment global; tot i que sí que és veritat que hi ha alguns esquemes molt propis del nostre país que no ajuden gens a l’empoderament de la dona.

P.- Quina rellevància tenen els micromasclismes i com se’ls pot combatre?
R.- Els micromasclismes són la base de la violència de gènere ja que perpetuen la transmissió d’uns valors culturals i socials molt arrelats que van en detriment de l’empoderament femení. Cal combatre’ls amb una educació continuada a les escoles per tal d’incidir en un canvi de mentalitat.

P.- Creu que el panorama actual haurà canviat d’aquí a 25 anys?
R.- No vull ser negativa en excés perquè he de dir que és cert que molts d’homes respecten les dones i donen suport al moviment feminista com posa de relleu la campanya actual per al 25N on els homes prenen la paraula. Crec que on haurem avançat més d’aquí a 25 anys és en temes concrets com la inserció laboral, l’assumpció de noves formes d’estructura familiar o la sensibilització de part del sector masculí que haurà d’assumir noves fórmules de masculinitat.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a