Quan fa tan sols una setmana que una torrentada provocà els desastres de Sant Llorenç i la seva comarca i amb la vista posada al cel que torna a amenaçar pluges, Joan Rosselló -especialista en precipitacions i inundacions a la nostra illa- exposa quines pogueren ser les causes d’aquest fenomen, fent un especial incís en l’educació com a principal mètode per saber reaccionar davant un fenomen que malauradament no és desconegut a la nostra illa.
Joan Rosselló Geli és un solleric apassionat pel tema de les inundacions; de fet és Doctor en Geografia per la Universitat de les Illes Balears gràcies a la seva tesi doctoral “Precipitacions i inundacions a les conques torrencials de Mallorca”, a més sol presentar ponències a les Jornades d’Estudis Locals sobre aquest tema. Actualment, i després d’haver realitat un llarg periple pels instituts de la nostra comunitat autònoma, imparteix classes a l’IES de Santanyí.

Pregunta.- Quines són les principals causes de torrentades com la de la setmana passada a Sant Llorenç?
Resposta.- Per tractar fets com el de Sant Llorenç convé tenir present tres factors: torrentada, inundació i factor de risc. Una torrentada és un fet natural a casa nostra ja que es tracta de l’augment de cabal d’un torrent, a Mallorca provocat per pluges intenses; convé tenir present que a les Illes no comptam amb cap riu ja que el que tenim són torrents que són cursos d’aigua efímers, és a dir només corren quan plou. Per altra banda, una inundació -fet també natural- és el desbordament d’un torrent i el conseqüent anegament dels terrenys que l’envolten; a Mallorca per exemple, Sa Pobla, el Pla de Sant Jordi i Campos són zones agrícoles inundables. I el tercer component a tenir en compte és el factor de risc que es dona quan l’home ocupa espais inundables. A la nostra illa, històricament l’home s’adaptava a les zones amb factor de risc; concretament hi ha tres nuclis urbans -Palma, Manacor i Sóller- que compten amb inundacions urbanes datades ja des del segle XV. Fins al segle XIX, la gent era conscient d’aquestes zones de risc i les solia evitar; ara bé, a partir dels anys seixanta del segle XX i amb el “boom” del turisme i el creixement d’espais turístics es va iniciar l’ocupació d’aquests espais de risc ja fos per construir-hi hotels, restaurants... a la zona costera o per poder absorbir el creixement urbanístic i poblacional en el cas de les ciutats i pobles. El cas de Sant Llorenç és bàsicament aquest darrer.

P.- Són freqüents a la nostra comunitat fets com aquest?
R.- Sí, sempre depenent de la durada i la intensitat de les precipitacions. Entre 1403 i 2010, la UIB ha comptat més de 200 casos d’inundacions a les Balears; i durant els darrers quinze anys del segle XXI concretament a Palma hi ha hagut 28 inundacions.

P.- Creu que s’haguessin pogut evitar les seves terribles conseqüències?
R.- No, en la situació actual, no. A Sant Llorenç s’ajuntaren diversos factors: meteorològics -plogué durant quatre hores un tren de tempestes directament sobre Sant Llorenç, recaptant 250 litres per metre quadrat, i aquesta pluja és inassumible sense desbordar-se independentment de si els torrents estiguessin nets o no-, humans -l’home s’hi trobà enmig- i la manca d’informació sobre com reaccionar en aquests casos.

P.- En aquest cas, fallaren les previsions?
R.- No ho crec així: no es pot afinar al nivell dels fets que es produïren a Sant Llorenç. A l’hora d’activar una alarma sempre es bascula entre l’alarmisme i el retard; basta recordar les queixes acusant d’alarmisme les prediccions de neu del passat hivern.

P.- Sóller té zones susceptibles de veure’s afectades per torrentades i inundacions?
R.- I tant, Sóller és una localitat històricament afectada per les inundacions: especialment, tota la banda baixa de la vall, la que ocupa de l’Horta al Port, a més del Camp de Sa Mar, la Platja d’En Repic i la zona que es pugui veure afectada pel Torrent de Sa Figuera. A Sóller em preocupa el Pont d’Andreu Coll, ja que és molt baix i una torrentada forta el podria superar afectant la zona dels voltants i la Residència d’Ancians, que es troba en una zona de risc.

P.- Quines han estat les més rellevants?
R.- L’any 1885, n’hi va haver una de molt grossa que se’n dugué mig Sóller: cases, ponts, però que no causà morts directes. El 1925, n’hi va haver una altra semblant a la de 1885. El 1959 n’hi va haver una altra i durant la dècada dels setanta n’hi va haver sis més. Més recentment, el 1994 es desbordà el Torrent de sa Figuera i el 2007 s’anegaren algunes cases del camp de Sa Mar i s’hagué de tallar durant unes hores la carretera del Port. En la memòria col.lectiva de Sóller romanen ben vives històries de gent que va haver de sortir en barca de les seves llars anegades.

P.- Ha empitjorat l’urbanisme en els indrets inundables des de la darrera inundació forta?
R.- Totalment, especialment al Port ja que es tapà el Torrent de sa Figuera i s’han incrementat les superfícies impermeables.

P.- Els torrents sollerics es troben en les condicions òptimes per rebre una torrentada grossa?
R.- És mal de dir: el que sí és cert és que la solució no passa per eliminar la vegetació dels torrents amb excavadores ja que està comprovat que la vegetació dels torrents lamina les crescudes; el vertader problema es troba en la gran quantitat de deixalles de tot tipus -bicicletes, rentadores...- que es troben als torrents. En definitiva, la realitat és que l’home es troba massa a prop dels torrents.

P.- Què s’ha de fer als torrents?
R.- Acceptar que hi són i que si volem viure com fins ara hem d’entendre el risc que comporten; per altra banda, un fet ben mediterrani.

P.- Quins tipus d’actuacions es poden fer a les zones de risc?
R.- N’hi ha de tres tipus: adaptatives, modificadores de la natura amb avenços tecnològics -el que hem fet fins aR.- i mixtes -acceptar que no es pot lluitar contra la natura i destinar les zones de risc a espais que puguin ser evacuats fàcilment -és el cas dels parcs i espais lúdics de la riera del Túria a València-. El que sempre s’ha de fer és mantenir els camins de l’aigua lliures d’impediments.

P.- Quines condicions s’han de donar a la vall de Sóller per poder parlar d’inundacions?
R.- Abans se solia dir que es donaven quan venia una tramuntanada forta; però a dia d’avui és més complicat. Solem estar-hi exposats quan es dona temps ciclònic i ens afecta una depressió situada al nord, nord-est de les Balears.

P.- Per què són tan permissius els ajuntaments a l’hora de permetre construir en zones de risc?
R.- Pels vots. Les lleis estrictes en aquest aspecte tenen menys de deu anys i no pots fer tornar enrere tot el que ja està construït en les zones de risc: el mal ja està fet.

P.- Quin consell donaria als propietaris dels immobles situats en zones de risc?
R.- Sobretot que en situacions de perill, s’oblidin dels béns materials -la gent se sol abocar a protegir cotxes quan el que hauria de fer és allunyar-se del perill- i intentar mantenir la calma; i, sobretot, que estiguin ben informats sobre què fer en aquests casos extrems i que siguin capaços d’avisar-se entre ells. En casos de risc el que convé és estar ben informat de com actuar i fer cas de les recomanacions oficials. El que és ben necessari és conscienciar la gent i informar-los.

P.- Creu que fenòmens com el de la setmana passada s’aniran donant amb m és freqüència?
R.- Els estudis de tendència així ho afirmen.

P.- Aquests fenòmens reforcen la teoria del canvi climàtic?
R.- És agosarat afirmar que els fets ocorreguts a Sant Llorenç fossin a causa del canvi climàtic; ara bé, entre les conseqüències del canvi climàtic sí que hi figuren l’augment de fenòmens extrems pel que fa a precipitacions.

P.- Per acabar, podem posar barreres a la natura?
R.- No, ho hem provat però es veu clarament que no funcionen.