En unes setmanes marcades informativament per l’estudi sobre l’arbrat que ARCA està realitzant al cementeri de Son Sang, Blanca Castaldo Suau -sollerica i membre d’ARCA- exposa el perquè d’aquest estudi i les conseqüències que se’n derivaran.  Castaldo és professora a l’Escola Superior de Disseny de les Illes Balears i és llicenciada en Belles Arts i Doctora en Enginyeria de Projectes i Sistemes per la UPC. A més, és una bona coneixedora de Son Sang, sobre el qual ha realitzat un estudi sobre l’escultura de Josep Llimona que es troba al recinte -presentat a la seu d’ARCA-, i d’un estudi sobre les làpides del cementeri que veurà la llum al llarg de les properes Jornades d’Estudis Locals.

Pregunta.- Creu que els sollerics són conscients de la vàlua del seu cementeri?
Resposta.- En general, crec que la gent l’estima molt, però tal vegada els que no eren conscients de la seva vàlua eren les institucions, que finalment són les responsables de gestionar-lo. En aquest aspecte, crec que les Jornades d’Estudis Locals han estat molt útils per donar a conèixer el patrimoni d’aquest lloc.

P.- En quin estat es troba el cementeri?
R.- Podríem dir que està en estat de bona esperança, tot i que ha passat per moments d’abandó absolut. Hem de tenir present que tot cementeri té una doble funció: lloc d’enterrament i jardí, i les institucions han de tenir cura del vessant sanitari d’aquest indret, la qual cosa ha obligat a treballar-hi perquè en certs llocs estava malament. Patrimonialment, en general es troba en molt mal estat per diversos motius; aquesta situació ha obligat a les institucions a escometre-hi actuacions. Devers els 1850 -a Espanya i en general a tota EuroP.- es formularen tota una sèrie de lleis que obligaven a treure fora dels límits urbans els cementeris; aquest moment coincideix amb l’auge del Romanticisme i el Modernisme que a Sóller coincidí amb l’emigració cap a Puerto Rico i França. Quan aquests emigrants retornaren amb doblers varen fer construir panteons on reposar; uns panteons que foren bastits pels millors artistes del moment com Llimona o Arcas i aquest fet singularitzà molt Son Sang a Balears i, fins i tot, al panorama estatal. Entre les lleis que es formularen per regir l’ús sanitari dels cementeris també s’establiren un pla d’ús d’aquest indret on s’establia que el ciutadà comptava amb l’ús de la tomba, però que la propietat era de l’Ajuntament.

P.- Què ha passat amb el pas del temps?
R.- Amb el pas dels anys s’ha donat el cas que molts propietaris de tombes es troben als països on emigraren els seus avantpassats aconduint aquesta situació a una doble problemàtica: d’una banda, es deixen de pagar els tributs; i de l’altra, es degraden les tombes fruit de l’abandó. Aquest fet ha provocat que els ajuntaments s’hagin vists obligats a mantenir aquests espais, intentant esbrinar qui era el seu propietari, i a crear uns plans de manteniment tant si compten amb elements d’especial interès com si no. Això ha duit a una revisió total de l’estat del cementeri.

P.- Com valora el fet que ARCA estigui avaluant l’estat en què es troba l’arbrat del cementeri?
R.- Cal tenir present que al Catàleg patrimonial de Sóller, Son Sang està catalogat com a jardí històric a més d’espai arquitectònic; d’aquí prové l’interès d’ARCA sobre la manera de tractar l’arbrat en aquest espai. Des d’ARCA vàrem consultar especialistes en la matèria que aconsellaren fer un pla de gestió, on s’assenyalàs el que és rellevant com a jardí i que es realitzàs una catalogació de les espècies existents, detallant què hi ha i què no hi ha d’haver, ja que amb el pas del temps la gent hi ha anat introduint elements aliens al jardí històric. Consider que l’actual consistori està fent un esforç per fer un catàleg patrimonial dels elements escultòrics, així com per mantenir una gestió coherent d’aquest espai. Estaria molt bé que un especialista en aquest tipus de jardí supervisàs les actuacions que es duen a terme en l’arbrat; igualment estaria molt bé que es donassin a conèixer els arbres de Son Sang ja que n’hi ha de molts d’antics. Pel que fa als arbres vells o malalts, crec que l’Ajuntament ha actuat amb coherència, retirant elements que no formaven part del jardí històric i retirant arbres malalts o que representaven un perill per als visitants de Son Sang.

P.- Per què ARCA ha duit a terme aquest estudi?
R.- ARCA va entrar en contacte amb Son Sang arran de la desaparició del Sant Sepulcre de Llimona: lluitant pel seu retorn i col.laborant amb l’Ajuntament perquè així fos. Quan ens adonàrem que s’estava actuant en l’arbrat -alertats per queixes veïnals-, sol.licitàrem a l’Ajuntament en quins termes s’hi estava treballant i els suggerírem la creació d’un Pla de Gestió que integràs tot el cementeri, inclosa la part nova.

P.- Son Sang compta amb algun tipus de reglament que protegeixi el seu patrimoni?
R.- Sí, però igual que passa a la resta d’Europa, és força vague i la gent no el coneix abastament. La gestió del cementeri és absoluta de l’Ajuntament, per la qual cosa la ciutadania ha de ser conscient que per treure o tocar qualsevol element arquitectònic, la gestió ha de passar per l’Ajuntament. Tot i que cal dir que en aquest sentit la gent de Sóller és molt respectuosa, hem de vigilar el perill d’aparició de nous materials -granits o marbres negres, per exemple- que puguin entrar en conflicte amb els materials tradicionals.

P.- Com és possible que obres de gran qualitat artística puguin desaparèixer o substituir-se com si res?
R.- Això ho hauria de dir el responsable de gestionar i tenir cura de l’espai en el moment de la desaparició de determinat element que, en definitiva, és el batle o el regidor de cultura del consistori en qüestió. L’Ajuntament té l’obligació jurídica i moral de vetllar, conservar i, fins i tot, enriquir el patrimoni comú dels sollerics: el cementeri en la seva totalitat és de l’Ajuntament.

P.- Com explicaria a un propietari que a la seva tomba no pot fer-hi el que li plagui?
R.- Això ho explica clarament la legislació actual, en la qual s’hi està treballant per modernitzar-la. Al cementeri hi tenim dret d’ús per a un període de temps determinat que l’Ajuntament concedeix, sempre que es paguin els tributs. Hem de tenir molt clar que no es venen les tombes sinó el seu dret d’ús, tot i que les sentim nostres perquè hi reposa el que més hem estimat. Els elements arquitectònics de Son Sang formen part del patrimoni comú de tots els sollerics i el seu gestor és l’Ajuntament.

P.- Això no pot incidir negativament en l’estat de les tombes?
R.- A nivell europeu, actualment s’està duent a terme una revisió global de l’estat dels cementeris perquè els costums estan canviant, provocant un replantejament per part dels ajuntaments de certs elements: algunes tombes que estaven abandonades s’han restaurat i convertit en columbaris -llocs on depositar-hi les urnes provinents de cremacions-. L’estat de les tombes es responsabilitat de qui en té el dret d’ús i l’Ajuntament ha de supervisar i fomentar que es recuperin els elements arquitectònics que s’hagin pogut malmetre.

P.- Per què el “cementeri dels protestants” està tan deixat de la mà de Déu?
R.- Crec que, en part, es deu al fet que actualment els protestants ja s’enterren al cementeri directament, no en un lloc a part com es feia abans. Ara bé, l’Ajuntament també té l’obligació de conservar-lo.

P.- Realment -no subjectivament- el cementeri de Sóller té un valor artístic especial en relació a altres de l’illa?
R.- Sí, per aquesta raó ARCA fa anys que demana que sigui declarat Bé d’Interès Cultural (BIC). ARCA voldria que fos reconegut per la seva singularitat com a patrimoni de tots els illencs.

P.- Pot enumerar tres elements que recolzin aquest fet?
R.- Clar que sí: la seva arquitectura i el jardí en el seu conjunt, els elements escultòrics i els elements de ferro, que es troben francament abandonats.

P.- Comptar amb una tomba a Son Sang és una hipoteca?
R.- Ben a l’inrevés: és un valor.

P.- Creu que a Son Sang s’hi han duit a terme actuacions qüestionables?
R.- Crec que sobretot el que no s’hi ha fet són actuacions. Falta el Pla de Gestió i la seva catalogació.

P.- Per acabar, els estrangers coneixen millor Son Sang que no els sollerics?
R.- No, el que passa és que a Europa hi ha un turisme específic de cementeris i això els atreu; ara bé, els sollerics estimen molt el seu cementeri i, a més, compten amb estudis històrics que els estrangers desconeixen. En aquest aspecte, ARCA sol.licità a l’Ajuntament que formàs part de la Ruta dels Cementeris Europeus.