Fa escasses setmanes que Martí Arbona ha finalitzat el rodatge del “teaser” del que serà la seva primera incursió cinematogràfica en el món del llargmetratge, “La luz oscura”, una història de ciència ficció amb tons èpics que ha escrit i dirigit ell mateix. Apassionat pel món èpic i medieval, Arbona està lluitant per poder tirar el projecte de “La luz oscura” endavant en un món que es caracteritza per l’hermetisme amb els nouvinguts.

Pregunta.- Com sorgí la idea de rodar “La luz oscura”?
Resposta.- Som un apassionat del cinema de ciència ficció dels anys setanta i vuitanta -al meu veure, el millor que s’ha fet fins a la data- i veient el tipus de cinema fantàstic que s’està fent avui en dia i que no m’agrada gens -les pel.lícules semblen més aviat videojocs-, vaig decidir escriure un guió per a un curtmetratge. He de dir que ja havia rodat algun curtmetratge per als “Esclatabutzes” i no era una feina que em vengués de nou. Em vaig posar a escriure i a mesura que passava el temps em vaig anar adonant que la cosa s’allargava -tenia més de 200 pàgines de guió i encara no anava per la tercera part de la història-, aquest fou el motiu que d’un curtmetratge passàs al llargmetratge. Vull ressaltar que he reescrit el guió deu vegades, i que també l’he escrit en versió novel.la per aprofundir millor en la trama i personatges.

P.- Quin tipus de pel.lícula és “La luz oscura”?
R.- Es tracta del que s’anomena una “space-opera”: és a dir una història de ciència ficció amb tons èpics, a l’estil de “La guerra de les galàxies”.

P.- Quan comprovà que la idea passava a ser una realitat?
R.- A hores d’ara, encara no és una realitat, tan sols és un projecte. Tot i que el projecte és començà a gestar el 2014, vull anar amb pas ferm i tira a tira. He de dir que el que en un principi era un projecte tirat endavant amb la col.laboració d’amics i voluntaris, s’ha anat professionalitzant -en tots els sentits- a mesura que es va fent realitat i vull anar passa a passa, per no fer minvar la qualitat del projecte.

P.- Com ho ha fet per aconseguir finançament?
R.- Plorant, demanant ajuda a tothom i fonent-me alguns estalvis. Ara per ara, hem rodat el “teaser” que serà la nostra carta de presentació a l’hora d’aconseguir finançament. Aquest cap de setmana vaig a Barcelona per parlar amb el muntador i el colorista per parlar del muntatge; i aprofitaré l’avinentesa per parlar amb l’actor Joan Carles Bestard amb qui faig comptes comptar. Cal tenir present que només per filmar el “teaser” -d’uns dos minuts- m’hi he deixat uns 2.000 euros, tenit sempre present que ningú ha cobrat pel seu treball. De cara al llargmetratge tenc ben present que no podem descartar cap tipus de finançament: des del micromecenatge als grans productors; el que tenc ben clar és que el finançament no sortirà d’un sol lloc.

P.- Amb quins col.laboradors compta?
R.- El grup és molt variat i hi ha gent de l’illa i de fora: per posar algun exemple el tècnic en foto fixa és el de “Titànic” i el director de fotografia és el que s’encarrega de les campanyes de Mango. Com es pot veure es tracta d’un equip professional, l’amiguisme ha quedat a un segon pla.

P.- En quin moment es troba el projecte?
R.- El “teaser” està en fase de muntatge. A més estic cercant una empresa perquè ens faci un “book” de presentació del projecte -imprescindible per acompanyar el “teaser”-. En muntar el “teaser” també s’hi afegiran els efectes sonors; i després viatjarà als Estats Units perquè Antoni Mairata hi incorpori la banda sonora. Un cop tot això estigui enllestit serà el moment de cercar productors per poder realitzar el llargmetratge.

P.- Quina diferència hi ha entre un “teaser” i un “trailer”?
R.- El “trailer” sol ser més llarg i s’hi pot veure un extracte de la pel.lícula; mentre que un “teaser” és més curt i el metratge està enfocat a explicar el que serà el llargmetratge. En el nostre cas, vaig escriure un guió especial per al “teaser” on ja hi apareixen una sèrie de personatges que s’ampliaran.

P.- Hi haurà algun “cameo” solleric?
R.- Ja ho crec, de fet al “teaser” ja hi apareix Joan Maiol -actor i director teatral solleric-.

P.- Quins són els referents de “La luz oscura”?
R.- Òbviament “La guerra de les galàxies”; però també “El Incal” de Jodorowski i “Guerra i pau” de Tolstoi. Es tracta d’una història d’amor i odi on els personatges han de crear empatia amb l’espectador i on primarà la història per damunt dels efectes especials.

P.- Quan podrem veure “La luz oscura”?
R.- Tenc previst que el “teaser estigui enllestit a principis del 2018 i faig comptes presentar-lo a Palma. I del seu recorregut en dependrà la filmació de la pel.lícula que es rodarà d’una manera professional, no com ha passat amb el “teaser”.

P.- Li fa por introduir-se en el món del cinema dels llargmetratges?
R.- El que m’imposa d’aquest món és el fet d’haver d’obrir-me pas en un món hermètic on un munt de gent com tu està lluitant per obrir-s’hi pas. El cinema independent té l’avantatge que pots anar al teu ritme, però l’inconvenient de no comptar amb ajudes. Hi ha molt de talent que no veurà mai la llum i gent consagrada que fa desastres.

P.- Vostè fou cofundador dels “Esclatabutzes”; què l’atragué d’aquest projecte?
R.- Som molt bo de convèncer: record que fou un any pel Firó -on feia de tamborer- quan Xisco Guasp em proposà de crear un grup de dimonis per dinamitzar Sant Bartomeu, veient l’èxit que havia assolit el Firó en els darrers anys.

P.- Hi continua vinculat?
R.- Si, però no al nivell dels primers anys on havíem de treballar de valent per organitzar i muntar el grup.

P.- A més, és un seguidor del combat històric medieval; com s’hi involucrà?
R.- Ja des de petit sempre m’agradà molt la història; especialment l’època medieval i la Segona Guerra Mundial; tal vegada perquè sempre m’ha agradat estudiar l’estupidesa humana. Fou l’any 2013 quan vaig visionar uns vídeos de combat ucraïnesos i em cridà l’atenció aquesta disciplina; curiosament una amiga em comentà que a Espanya hi havia gent que en feia i em faltà temps per contactar-hi i involucrar-m’hi.

P.- Compta amb material i indumentària adient?
R.- Sí tenc una armadura completa, vàries espases i escuts; així com vestimenta medieval de civil, ja que en els descansos de les trobades se’ns demana que en duguem per ambientar-les millor.

P.- On practica i com n’aprengué el maneig?
R.- Tot sol i amb altres companys de l’illa; abans érem més de Sóller i entrenàvem al camp de futbol però la cosa anà a menys i ara entrén fora de la vall. A més, he participat en alguns actes a nivell estatal -que solen ser al castell de Belmonte- on a més dels entrenaments i combats també s’hi fan tallers i mostres de diverses tècniques.

P.- En quins esdeveniments d’aquest tipus ha participat?
R.- Al mundial de l’IMCF -Federació Internacional de Combat Històric- i a la Battle of the nathions que s’han celebrat a Espanya.

P.- L’atracció pel món èpic és una manera d’evadir-se de la realitat que ens envolta?
R.- En certa manera, sí; tot i que en la fantasia èpica sempre guanyen els bons, cosa que no passa en la vida real. A més, sempre m’ha seduït el poder posar jo el final de la història.

P.- Per acabar, què troba a faltar en el món actual del món èpic i medieval?
R.- La noblesa i honradesa dels governants del món èpic en un clar contrast amb el món actual. El món èpic és un món on emmirallar-nos i retrobar-nos.