Francesc Joan Bernabeu Bonet és el nou vicari que fa escasses setmanes s’ha incorporat a la nostra comarca, abraçant les parròquies de l’Horta, Port de Sóller, Biniaraix, Fornalutx, Bunyola i Palmanyola. Amb un posat discret i tímid, Bernabeu és des de fa algunes setmanes una de les cares visibles del món eclesiàstic de la comarca, on ha afirmat sentir-se ben a pler.

Pregunta.- A les portes de Tots Sants, com ha d’afrontar aquesta data un bon cristià?
Resposta.- A la festa de Tots Sants, l’Església celebra la immensa multitud de sants que ens han precedit en el seguiment de Crist i la senda de l’Evangeli. En ocasió d’aquesta efemèride litúrgica, la comunitat creient fa memòria d’aquells cristians caracteritzats per la santedat de vida i que, estant ara veient cara a cara a Déu, intercedeixen per nosaltres i són exemples de vida cristiana per als fidels que cerquen aconseguir la vida eterna. Per al cristià, en conseqüència, la festa de Tots Sants ha d’estar marcada pel goig i l’esperança, doncs sap que, així com uns altres han pogut obtenir la santedat i la vida eterna, nosaltres amb l’ajuda de Déu també podem aconseguir-ho. Pel que fa a la commemoració dels Fidels Difunts, data que sempre fa florir l’enyorança pels qui ja no són entre nosaltres, és un moment per recordar agraïdament la seva bondat cap a nosaltres i, alhora, elevar una oració per a tots els difunts perquè siguin acollits pel Pare a la seva casa.

P.- Quina ha de ser la posició d’un cristià davant la mort?
R.- La fe cristiana ens ensenya que l’existència de l’ésser humà, en tant que dotat d’ànima immortal, no acaba amb la mort. Déu ha creat la persona per a una relació mútua fundada en l’amor; i, perquè l’amor és per a sempre, ha volgut que l’existència concreta de cadascun de nosaltres estigui definida per la immortalitat. Solament així l’amor entre Déu i cada persona pot no tenir fi. L’actitud del cristià davant la mort, doncs, ha de consistir en la voluntat de cuidar en aquesta vida l’amor de Déu, l’estat de gràcia i amistat amb ell, a fi que aquesta unió amb Déu ens perfeccioni i perllongui en l’eternitat.

P.- Creu que la transcendència ajuda a mitigar el dolor per la mort d’algú estimat?
R.- Sense cap dubte. El dol per la mort d’un ésser estimat pot ser molt diferent segons les creences particulars de cadascun. La persona adherida a uns postulats materialistes (negació de la transcendència) entén la defunció com el punt i final de la vida humana. La mort, per tant, és concebuda com un absolut insalvable. Consegüentment, l’única immortalitat possible és la del record, fer memòria psicològica del difunt, conscient que el retrobament real mai serà possible. Per contra, el creient sap que la persona està dotada d’una veritable immortalitat; per això, la fe ens aporta l’esperança fundada d’un autèntic retrobament amb els nostres difunts a la casa del Pare.

P.- Com veu el fet que d’any en any costums com Halloween vagin menjant terreny a costums més nostrats?
R.- Curiosament, la paraula Halloween és d’origen cristià. És la forma actual del nom que tenia la vigília de la festa de Tots Sants (“All Hallowed Eve”) fa molt temps en la cultura anglosaxona. No obstant això, el Halloween que ara tenim és, quin dubte hi cap, molt diferent a la festivitat cristiana. S’ha convertit en una festa secular on regna una visió tètrica. En aquesta substitució de la festa de Tots Sants per la de Halloween no hi puc deixar de veure una més de les pèrdues de la cultura actual: mentre el cristianisme en la seva festivitat celebra un motiu vertaderament lluminós, com és la felicitat eterna dels sants, la cultura “mainstream” difon una festa “alternativa” d’una iconologia considerablement lúgubre.

P.- És partidari de dur rams al cementeri o més aviat de seguir uns ritus més íntims?
R.- Som partidari de les dues coses: flors i una oració per als nostres difunts.

P.- Com a jove mossèn, com veu la participació del jovent en l’Església a Mallorca?
R.- Amb un gust agredolç. Certament hi ha menys joves dels que un desitja. Res més reconfortant i estimulant que veure esglésies plenes de joventut. No obstant això, ara no és així. Però, d’altra banda, a Mallorca existeixen grups de joves catòlics caracteritzats per un sincer interès en la fe i el desig d’aprofundir en la vida cristiana. Déu és per a totes les edats.

P.- A què creu que es deu?
R.- Es tracta d’un fenomen complex; tant, que difícilment pot ser abordat amb el necessari rigor en aquest format. Secularització, la imatge pública de l’Església, escàndols, pluralisme religiós, manca de transmissió de la fe en el si de la família...

P.- Com es pot capgirar aquesta tendència?
R.- És una pregunta que em ronda sempre. Bé, no només a mi, sinó a tots els catòlics preocupats pel futur de la fe. A dia d’avui no conec una fórmula concreta, un remei, a aquest repte eclesial i missioner. Malgrat això, l’Església no cessa en la seva oferta d’anunciar l’evangeli als joves i cercar mètodes evangelitzadors i catequètics que assegurin la trobada de la nostra joventut mallorquina amb Crist.

P.- Pot explicar a què ha hagut de renunciar per poder ser capellà?
R.- Qui rep la consagració sacerdotal renuncia a tot el que és substancialment incompatible amb el ministeri ordenat. La més coneguda de totes és la relacionada amb el celibat. La promesa del celibat consisteix en la renúncia del sacerdot al matrimoni per tal de dedicar la totalitat de la seva persona i temps al poble de Déu, convertint-se així en signe de l’amor i entrega de Crist a la seva església.

P.- Què pensa quan sent a dir “d’aquí a vint anys les esglésies estaran buides”?
R.- Més que pensar, el que faig és pregar: deman a Déu que les ompli.

P.- Quines són les primeres impressions sobre la feligresia sollerica?
R.- Molt bones. Tots els feligresos amb els quals he tengut l’oportunitat de mantenir una conversa han estat molt cordials i han manifestat la seva proximitat cap a la meva persona i ministeri.

P.- Vostè és el vicari de la comarca; en què consisteix la seva tasca i què el diferencia de la resta de mossens de la comarca?
R.- Encara que hi ha moltes tasques i activitats, gran part del meu temps està dedicat a la catequesi amb infants i joves.

P.- En un món de tantes incerteses i dubtes, quin ha de ser el missatge de l’Església?
R.- En un temps d’incerteses i dubtes, en una època de veritats, ètiques i institucions “líquides”, que avui són i demà no, l’Església ha de romandre fidel a la missió que Jesús li va confiar: anunciar l’evangeli, que no passa mai. “Crist és el mateix ahir, avui i sempre”; “el cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran”, són bones noves bíbliques que aporten un fonament indefugible a la nostra vida en un context històric veritablement complicat i, de vegades, descoratjador.

P.- Com duu el fet que hi hagi gent que critiqui l’església espanyola per reaccionària, massa a la dreta de la societat ?
R.- Pastoralment parlant, és una dificultat afegida ja que constitueix un handicap molt negatiu a l’hora d’establir ponts entre Església i societat.

P.- Per acabar, què en pensa de la tasca que duu a terme el Papa Francesc?
R.- Del pontificat de Francesc cal destacar el seu esforç per presentar una imatge propera de l’Església. Personalment, em resulten particularment estimulants aquestes paraules de la seva exhortació anomenada “Evangelii gaudium” dirigides a renovar permanentment la trobada amb Crist: “Convit a cada cristià, en qualsevol lloc i situació en què es trobi, a renovar ara mateix el seu retrobament personal amb Jesucrist o, almenys, a prendre la decisió de deixar-se trobar per Ell, d’intentar-ho cada dia sense aturar. No hi ha raó perquè algú pensi que aquesta invitació no és per a ell, perquè ningú no queda exclòs de l’alegria reportada pel Senyor”.