Maria Cortés Mayol duu tota la vida ancorada al llogaret de Biniaraix i se sent orgullosa de poder participar en la comissió de festes del llogaret ja que durant aquests dies Biniaraix cobra una inusitada vida amb motiu de les festes de la Mare de Déu d’agost. Nascuda a Binibassi, fou baptiada a Biniaraix on estiuejà sempre quan la família es desplaçà al Port de Sóller on regentà un conegut establiment hoteler. Un cop casada, s’establí de bell nou a Biniaraix -més concretament a l’Horta de Biniaraix- des d’on no es tornà a moure i on ha criat primer els seus fills i, actualment, els seus néts. Des de fa una vintena d’anys forma part activa de la comissió de festes on es mostrà força activa sobretot d’ençà que gaudeix d’una merescuda jubilació.

Pregunta.- Com es presenten les festes de la Mare de Déu d’enguany?
Resposta.- Beníssim, com sempre. Durant aquestes setmanes hem estat organitzant un programa de festes -senzill, això sí- però molt enfocat en la gent major de la contrada que de moment constitueix el gruix de població.

P.- Amb quin suport compten per organitzar-les?
R.- Bàsicament, en el que ens ofereixen els veïns a través de les seves quotes de socis -que són un centenar llarg-. S’ha de dir que fa alguns anys tocà la loteria al número que jugam amb la comissió de festes i molta gent no va voler cobrar aquests diners i es constituí un remanent econòmic que ens ha anat molt bé per poder tirar endavant. A més, l’Ajuntament ens ajuda amb la logística -taules, cadires, cadafal...-. Tenim molta de sort perquè els veïnats solen quedar molt bé amb les seves quotes i això ens permet poder tirar endavant les festes.

P.- Quines novetats hi ha al programa d’enguany respecte dels d’altres anys?
R.- No hi ha gaires novetats perquè el nostre programa festiu és encertat i pensat per al nostre públic que amb la seva participació ens indica el que els agrada. Tot i això, com a novetat enguany comptam amb un concert oferit per la Coral de la Tercera Edat de Sóller que tendrà lloc diumenge 13 a les 20’30 hores a l’església.

P.- A què creu que es deu l’èxit de la Nit de l’Art biniaraixenca?
R.- Crec que a l’encant propi del poble i a la feina del grup d’artistes que hi participa: una suma d’artistes locals i d’artistes convidats que presenten un bon nivell creatiu. Aquesta nit artística és muntada pel grup més jove de participants de la comissió i compta amb un gran èxit: la Nit de l’Art serveix perquè Biniaraix cobri vida durant una nit força especial on es combina la màgia de l’indret amb l’expressió artística donant com a resultant una combinació molt atractiva que fa que siguin molts els sollerics que s’hi desplacin fent una passejada.

P.- Com qualificaria les festes de Biniaraix?
R.- Són unes festes senzilles clarament enfocades per a la gent que resideix al llogaret. Es tracta d’unes festes tranquil.les, reposades; en consonància amb la gent que hi viu. No són festes esbojarrades, sinó encaminades a fer vida de poble.

P.- Quin és l’acte que més li agrada del programa de festes?
R.- L’homenatge a la vellesa perquè és l’homenatge a la gent que ha sabut conservar el poble així com el trobam a dia d’avui. Fins i tot en els pitjors moments de la crisi econòmica vàrem tenir molt clar que l’únic que no podia faltar a les festes eren l’ofici i el detallet a la gent major.

P.- Com és la vida quotidiana de Biniaraix?
R.- Tranquil.la sobretot, Biniaraix sembla un lloc on el temps s’hagi aturat i on la vida duu un ritme de vida lent i reposat: el que és conegut com el típic ritme de vida mediterrani. Els matins i els horabaixes és quan hi ha més vida comunitària i els migdies i els capvespres -de part de prest- és quan està més tranquil. Crec que aquesta manera de viure és el seu major atractiu, a part de la bellesa natural dels voltants.

P.- Quins són els principals problemes que afecten al llogaret?
R.- Circulació, circulació i circulació. Els problemes derivats del trànsit rodat són el maldecap més gros dels biniaraixencs ja que els carrers són estrets -quan no són de vianants- i l’atractiu del barranc fa que ens visiti molta gent sobretot els dies festius i els caps de setmana. A l’hivern durant aquest dies circular per Biniaraix és un caos: els senderistes aparquen a la zona de Cas Patró Lau i sovint col.lapsen la zona. S’ha intentat trobar-hi solució fent aparcaments: es mirà de fer-los sota la plaça que és buida però era massa costós i una altra vegada vàrem tenir ocasió de fer-ne a una zona d’hort -que l’Ajuntament ja pagava- i no és pogueren fer perquè un veïnat "ecologista" ho desbaratà per tractar-se d’un aparcament en zona d’horts.

P.- Les mesures per pal.liar aquest fet no han resultat del tot efectives ja que impedir el pas pel centre de Biniaraix ha acabat col.lapsant la carretera de Fornalutx. Veu solució a aquest problema?
R.- S’ha intentat però la gent no respecta les normes i l’Ajuntament ens comunica que no té abastament policies per controlar tot el temps aquesta zona.Aquests problemes +òbviament són més evidents a l’hivern -plena temporada de senderisme- que no a l’estiu. Tot i això, estam pendents d’una solució que no acaba d’arribar: es va intentar fer una zona d’ACIRE -accés només per a residents- però ha acabat en un punt mort.

P.- Com són les relacions dels biniaraixencs amb la comunitat estrangera?
R.- Bones, tot i que vertaderament no hi ha gaires residents estrangers sinó més aviat residents ocasionals de temporada que no tenen relació amb els veïns.

P.- Creu que l’Ajuntament els té suficientment en compte?
R.- No, com per tot. La neteja dels carrers deixa molt a desitjar i el funcionament en general crec que no és bo, ja que hi manca planificació: per exemple, aviat obriran el túnel i no s’han aconseguit nous aparcaments; la depuradora de Son Puça no funciona i no s’hi fa res...i així, tot. I per altra banda, es gasten uns doblers en actuacions innecessàries com la de la Creu dels Caiguts que s’haguessin pogut dedicar a coses més profitoses.

P.- La declaració de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni mundial de la UNESCO ha tengut repercusions positives?
R.- No ho sé del cert, però almanco a nivell promocional sí que crec que ens beneficia.

P.- Vostè que és senderista -i membre del Grup “Formiga blanca”- com es troba el Barranc?
R.- Sempre que hi he anat l’he trobat bé, sobretot si tenim present la gentada que hi passa. El veig net sobretot si el compar amb d’altres indrets com les Tres Creus.

P.- Creu que al Barranc s’hi podrien acumular munts de deixalles com és el cas del torrent de Pareis?
R.- Podria passar però no ho crec. De totes maneres no m’agradaria ni veure-ho ni tan sols somiar-ho. És una llàstima que uns per als altres hagin duit a una situació tan trista com la del Torrent de Pareis. La gent ha d’actuar d’actuar amb civisme quan surt a la muntanya.

P.- Com ha canviat Biniaraix amb el pas dels anys?
R.- Poc, per no dir gens. És un lloc on hi ha la mateixa gent que hi havia -amb el relleu generacional com és evident- però que ha sabut mantenir el seu caràcter; i crec que aquest és el seu major atractiu.

P.- Per acabar, adreci un missatge als binaraixencs de cara a les properes festes.
R.- Tan sols dir-los que les gaudeixin ja que estan fetes amb molt d’amor per a ells; i si hi ha algun soci que estigui disgustat amb la comissió que vengui dissabte vespre al sopar a la fresca a sopar ja que xerrant la gent s’entén. Molts d’anys a tots i Bones Festes!