Té una passió, el Barça. I una devoció, l’elaboració de pastissos. Maribel Quirós és una de tantes persones que ha acabat vivint i treballant al Port maldament ella es definesqui com una persona del carrer de Sa Lluna i els Estiradors. Incansable treballadora del sector de la restauració, durant l’estiu viu de ple abocada en la seva feina atenent els clients en el restaurant on treballa.

Pregunta.- El Barça ha fet aigües de per tot enguany...
Resposta.- Sí, es vera. El que és, és. Però Barça forever. Sang culé i cor blaugrana.

P.- Definitivament no és més que un club... perdedor?
R.- No, és més que un club guanyador. Quan n’hi hagi d’altres que facin el sextet, ja parlarem. Mentre, hauràs de callar.

P.- Si consultam el Facebook, ets una de les estrelles més mediàtiques del Port. Per tot hi surt...
R.- Bé, de Sóller. Exactament del carrer de Sa Lluna i els Estiradors. De fet no conec a tots els seguidors, però en tenc molts. Penj alegries i el que vull o no m’importa que sàpiguen.

P.- Un nom, Mateu Canyelles... Què li suggereix?
R.- Me suggereix riure, riure molt. Ell sí que és el rei del Facebook. És la meva antítesi i molt selectiu a l’hora de fer els amics del Face. Però ell és el rei.

P.- Què fa una dona com tu en un Port com aquest?
R.- Feina.

P.- Si fos la batlessa del Port, què hi faria?
R.- Intentaria que tothom visqués i deixàs viure. Hi ha coses que ja no es poden canviar urbanísticament parlant. Però voldria mantenir el que hi ha amb les millors condicions possibles.

P.- Alguns diuen que el Port acabarà per morir d’èxit. Què n’opina?
R.- No, jo crec que no sempre i quan conservem l’encant que té. El de Sóller és l’únic port que hi ha entre Andratx i Pollença i és incomparable per estar a la Serra de Tramuntana. No pot morir mai d’èxit.

P.- No resulta un poc car per a la butxaca d’un treballador sortir a sopar pel Port?
R.- No, crec que tenen un preu assequible per a tothom. Hi ha certs productes que sí s’encareixen a l’estiu, però segueix sent assequible. Vagi a Portals i veurà...

P.- Què li aporta la cuina?
R.- Jo cuin a casa meva, al restaurant no.

P.- I la rebosteria?
R.- Abans me divertia més i ara a vegades m’estressa. Però me segueix agradant fer pastissos.

P.- S’imagina presentant un programa de cuina?
R.- Estaria encantada de la vida.

P.- Com sorgeix aquesta idea de fer tartes?
R.- Comprant una mànega pastissera a un centre comercial. La primera tarta va ser horrible d’estètica, però bona de gust. Després vaig decidir perfeccionar-les mirant tutorials del Youtube.

P.- Ho duia molt amagat a això...
R.- Tan amagat que ni jo ho sabia. Neures que li peguen a un...

P.- Quin és l’ingredient secret que les fa úniques?
R.- És fer-les amb amor i voler que la persona que rebi la tartà és senti especial i els agradi.

P.- Té certa admiració per les flors si veim el resultat dels teus pastissos...
R.- No, només m’agraden a les tartes. De jardinera no me guanyaria la vida.

P.- Canviem de tema. Quina “locura” et queda per fer?
R.- N’he fetes moltes. Ara bé, en tenc una de pendent que és llançar-me amb paracaigudes.

P.- Quin és la pròxima fita que s’ha posat Maribel Quirós?
R.- Viure més tranquil.la perquè la vida són dos dies.