Diari digital de la comarca de Sóller
Dilluns, 23 de noviembre de 2020   |   22:50
 
Enquesta  
Són encertades les inversions que planteja l'equip de govern per a l'any 2021 que costaran 6 milions d'euros?


No
 
La casa del carrer de la Lluna en la que hi vivia Benet Esteva l’any 1530 i on succeí el miracle.
22/11/2020 | 10:15
La llegenda de Benet Esteva
G.M.

Era el diumenge de Carnaval de 1530 quan Benet Esteva Girart, un jove bandejat que habitualment voltava per les muntanyes que rodegen Sóller per evitar ser apressat, tornava cap al seu domicili del carrer de la Lluna aprofitant la foscor de la nit per visitar la seva dona i els seus fills. Dins aquella negror, tres individus l’agafaren per sorpresa i li donaren una pallissa esfereïdora sense que ell tengués possibilitat de defensar-se, amb el resultat d’unes ferides incurables que l’obligaren a resguardar-se a llit del seu dormitori durant tres dies, fins que el dimecres de Cendra la mort se l’endugué per davant.

Benet Esteva, com altres a Sóller i arreu de Mallorca, feia alguns anys que havia pres el camí del bandolerisme. És a punt de commemorar-se el mig mil·lenni de l’aixecament de la Germania de Mallorca (7 de febrer de 1521). Probablement Esteva pagava encara les conseqüències d’haver-se revoltat en l’enfrontament entre la part forana de Mallorca i Ciutat a causa d’una nova fiscalitat que a Sóller li costà 20.000 lliures i deixà molts veïnats sense bens. Malgrat que alguns el descriuen com un home violent, un indesitjable que havia hagut de fugir de ca seva, el més probable és que simplement estàs pagant molt cara la derrota davant les tropes de l’emperador Carles.

Malferit com estava aquella nit, la seva esposa Apol·lònia va fer cridar el frare del Convent, Joan Coll, perquè es pogués confessar i rebre el sagrament de l’extrema unció. Emperò aquest religiós, en veure que Benet Esteva no mostrava predisposició per netejar la seva ànima i oferir el perdó als que l’havien apallissat, se’n tornà cap al Convent.

Un segon intent

El guardià d’aquesta institució no ho va poder consentir i va manar Joan Coll que agafàs de l’altar el Sant Crist que el presidia i tornàs de nou al seu domicili del carrer de la Lluna per evitar que aquella ànima morís en pecat i se n’anàs tot dret cap a l’infern.

Aleshores la casa ja es trobava plena de gent i el frare es col·locà al costat d’aquell home que agonitzava a causa de les seves ferides, però per segona vegada Benet Esteva no volgué fer cap mostra de penediment. Al contrari, va flastomar, renegar de Déu i girar la cara per ni tan sols veure la imatge del Jesús crucificat.

Aleshores, mentre el frare no parava de sermonar, la imatge del Sant Crist va començar a suar gotes sanguinoses, sobretot de la cara i la barba, davant la sorpresa dels nombrosos testimonis que començaren a plorar i a demanar misericòrdia. Durant tres dies va durar aquest combat, entre crits de dolor, flastomies i juraments. Durant tres dies Benet Esteva va renegar de Déu davant la insistència del frare i la presència d’aquella imatge que anava regalimant miraculosament gotes de sang, fins que va expirar.

El Sant Cristet

En haver traspassat, Joan Coll se’n va tornar la imatge cap al Convent i de llavors ençà gaudeix d’una gran devoció entre la població. Es tracta del Sant Cristet del Convent dels Sagrats Cors, que es conserva en una capella feta a propòsit per acollir la talla i també els devots que sovint van a resar-li.

Benet Esteva no va ser enterrat al fossar, sinó que en haver mort de tal manera que se n’anà tot dret cap a l’infern, va ser soterrat el primer dia de la Quaresma en un clot que es va fer en el torrentó d’en Creueta. Aquella mateixa nit s’esdevingué una gran tempesta i el torrentó va revenir de tal manera que va rossegar terra, arbres i roques i provocà la desaparició del taüt i el cos del bandoler, que mai no es pogué localitzar i es pensa que roman en el fons de la mar.

La casa del carrer de la Lluna

La casa on va ocórrer aquest fet miraculós duu actualment el número 76 del carrer de la Lluna i compta des de 1730 amb una capelleta que conté un quadre d’un Sant Crist, obra de Joan Mestre i datat de 1882. Fa uns dies aquesta obra va ser retirada i s’està sotmetent a un procés de neteja i restauració, que ha estat aprofitat per també posar al dia la capelleta. En uns dies l’obra tornarà al seu lloc.

Aquesta història, que ben bé podria ser una llegenda de gran arrelament a Sóller, va ser recollida per dues fonts en el mateix segle XVI. L’any 1576, 46 anys després de produir-se el fet miraculós, el bisbe Joan Vich i Manrique en va fer un relat detallat que es pot contemplar en una reproducció artística que es conserva en el cambril del Sant Crist del Convent. La segona font data de tan sols cinc anys després dels fets, 1535, i és bastant més detallada que l’anterior. El solleric Pere Ferrer, suposadament notari, explica aquesta història en una carta al bisbe Rafel Llinàs, en un document inclòs en el “Llibre de Notícies del Convent” de Bartomeu Marquès.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a