La investidura de les valentes dones i la lectura del pregó ha encetat la part més vistosa i multitudinària de les festes de la Fira que s’allargaran fins dilluns vespre, tot i que es seguiran fent activitats passat festes, fins l’1 de juny. Així doncs, la Parròquia de Sant Bartomeu ha acollit la investidura de Carolina Calatayud Vives i Catalina Miquel Garcia com a Valentes Dones 2019. Tot seguit, Joan Bernat Puigserver ha llegit el pregó inaugural.

L’església s'ha omplit d’expectació per veure com les Valentes Dones 2018, Mar Umbert i Bea Borràs, han cedit el relleu a les companyes en il·lusió i sentiment d’enguany. Un càrrec molt representatiu per a Sóller emmarcat dins unes jornades populars que només tan sols podran viure un any des d’aquest punt de vista tan especial. El barrut, Emilio Tovar, ha acompanyat les Valentes Dones portant la barra de Can Tamany.

Els personatges històrics del Firó també han assistit a l’acte. El Capità Angelats, el Sergent Soler, el Virrei de Rocafull, el Capità de Santa Maria, el Capità de Bunyola i el Capità d’Alaró han entrat acompanyats del flabiol i xeremia. Tampoc hi han faltat els tretze personatges infantils encapçalats per Emma Suñer i Clara Muntaner, les Valentes Dones Infantils.

Joan Bernat Puigserver, molt conegut per la seva tasca solidària relacionada amb els refugiats, un dels fundadors de Sóller amb els Refugiats, Sóller Solidari i impulsor del projecte Somnis Reciclats, Reis de la Il·lusió, ha estat l’autor del pregó de la Fira i el Firó.

Un pregó per reivindicar, diferent, amb el qual l’activista ha cercat la crítica, així com generar una repercussió a tots els assistents. La música ha acompanyat les paraules de Bernat i també la pintora pollencina Antònia Borràs. L’artista ha pintat uns quadres durant el temps del pregó que seran exposats demà divendres a les 18 hores a Can Prunera. Diumenge es realitzarà una subhasta silenciosa destinada a ajudar a les persones refugiades en el proper viatge que faran els voluntaris de Sóller Solidari el gener de l’any que ve.

Bernat ha començat la lectura parlant sobre els temes que podrien haver protagonitzat el seu pregó, com els telers de Ca les Ànimes, la seva curolla pel ball, la música i la indumentària, les seves col·leccions de jocs o de l’avanç de cara al respecte i la tolerància amb les persones homosexuals.

Però, de sobte, la cançó “La llista de Schindler’s” de John Williams ha començat a sonar, mentre els assistents contemplaven l’entrada de Sílvia Arbona, actriu sollerica d’art dramàtic. I les paraules del pregoner han començat a expressar la més crua de les realitats: “Som aquí no per contar res meu, sinó dels altres. Havia d’aprofitar per xerrar de barques plenes de gent, de desembarcaments de famílies, mares, padrins i fills cercant refugi. De mirades perdudes. Nins espantats, banyats de fred. Mirades que conten tragèdies. I, enmig de tot això, mirades de persones voluntàries que ho ofereixen tot. Avui ningú pot canviar de canal, ni fer zapping...”.

La idea d’un Firó en el qual els sollerics i solleriques no guanyen i que han de començar a fugir només amb una bossa o motxilla ha estat la base del pregó, durant el qual el seu autor interpel·lava en moltes ocasions a les persones que l’escoltaven: “Podríeu imaginar com de dur devia ser veure’s envaïts i haver de córrer cap a les muntanyes per amagar-se i defensar el més preuat que una família pot tenir?”. Morts, violacions, tortures i tot tipus d’aberracions acompanyen als refugiats en el seu camí de fugida “cap a no-se-sap-on”.

Amb aquestes paraules tan directes ha muntat tot un escenari de les injustícies que no deixen de passar arreu del món. I també aquí: “Avui es nega l’auxili de persones que acaben en aquest gran cementiri que aquí coneixem com a mar Mediterrània. Una mar que, igual que l’any 1562 ens va dur terribles invasors, a dia d’avui ens duu molts beneficis econòmics, però també el renou d’unes ones que amaguen moltes morts i tapen moltes veus d’homes, dones i infants”.

Mentrestant, les passes i moviments de Sílvia Arbona, que portava un nadó de joguina però realista als braços, ha representat tot allò que les dones del món han de viure. “Dones violades, maltractades i en alguns casos mortes i desaparegudes”, ha pronunciat l’autor del pregó que de ben cert va provocar més d’una llàgrima. A més, l’actriu portava a sobre una motxilla amb història. Aquesta va pertànyer a un jove paquistanès que es trobava a Policastro, amb qui Joan Bernat va fer un intercanvi de motxilles. La motxilla que duia el pregoner es trobava en millors condicions que la del refugiat i aquest li va demanar ajuda. Dins la motxilla, Bernat guarda objectes de Lesbos que representen allò que han de viure les famílies que cerquen refugi, com unes sabates d’un infant.

Tot seguit, Joan Bernat ha explicat l’experiència viscuda als cinc viatges que sorgiren d’una foto el setembre del 2015 i on els voluntaris foren “testimonis de primera línia del molts de drames, injustícies i sofriments”. La solidaritat de Sóller també s'ha destacat a les paraules del pregoner: “Sóller és un poble molt solidari”. Però tot i això, el problema persisteix i augmenta: “Hi ha més persones enmig d’una mar presonera de la qual no poden fugir. Són milions les persones cercant refugi i milers les ofegades”. 

L’emotiu pregó ha finalitzat amb una crida a persones conegudes de Sóller que han acompanyat al pregoner en les seves paraules finals: “Visca Sóller, visca sa Fira i visca es Firó!”.